Franz Jung

Franz Jung

Biografia
Naixement	26 novembre 1888 Nysa (Polònia)
Mort	21 gener 1963 (74 anys) Stuttgart (Alemanya)
Activitat
Ocupació	escriptor, economista, polític
Partit	Partit Comunista d'Alemanya Partit Comunista Obrer d'Alemanya
Membre de	Burschenschaft Arminia zu Leipzig (fr) Frankfurt-Leipziger Burschenschaft Arminia (fr) Jenaische Burschenschaft Germania (en)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial

Franz Jung (Neisse, Silèsia, 26 de novembre de 1888 - Stuttgart, 21 de gener de 1963) va ser un escriptor i economista alemany. Militant comunista i resistent al nazisme, va acabar la seva carrera com a periodista als Estats Units.

Primers anys, formació i inici en el periodisme

Va estudiar economia, dret, art i religió a Leipzig, Iena i Breslau. Des de 1909 va treballar com a periodista, acabant la seva tesi. Va col·laborar, a partir de 1912, a les revistes d'avantguarda Der Sturm i Die Aktion. Erich Müsham i Otto Gross varen tenir una forta influència sobre ell. El 1914 va ser mobilitzat i ferit en combat. Deserta i anà a Viena. Retornat a Alemanya va ser empresonat. Més tard col·laborà en la revista Die Freie Strasse (Otto Gross, Richard Öhring it Raul Hausmann), mentre col·laborava activament en el moviment internacionalista oposat a la guerra.

El temps de la revolució

El novembre de 1918 participà en els consells d'obrers i soldats de Berlín. S'uní al Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Va ser detingut el gener de 1919, durant la "setmana sagnant", però va aconseguir fugir a Breslau.L'abril de l'any següent es trobà entre els fundadors del Partit Comunista Obrer d'Alemanya (KAPD). Va ser nomenat per aquest partit com a delegat al Komintern, i segrestà en el Bàltic, amb Jan Appel i Hermann Knüfken, un vaixell pesquer per anar a Rússia. Va ser condemnat, al seu retorn a Alemanya, per "pirateria a alta mar". Va ser posat en llibertat sota fiança el 1921, abans de passar a la clandestinitat per participar en una insurrecció a la regió de Mansfeld. Però aquest aixecament, anomenat "Acció de març", va fallar en el seu intent de generalitzar-se a la resta d'Alemanya. Al maig, Jung deixà Alemanya amb la seva companya. Arrestat als Països Baixos, la parella va ser deportada a la URSS, on va treballar per al servei de premsa de la Comintern, abans de dirigir una fàbrica de llumins a la regió de Novgorod, i després una planta metal·lúrgica a Petrograd.

El temps de la contrarevolució

Retornà a Alemanya el desembre de 1923 i va treballar durant un temps com a periodista econòmic sota el pseudònim de Franz Larsz. A partir del 1927, el director de teatre Erwin Piscator va dur a terme l'adaptació de diverses de les seves obres, mentre que col·laboraven junts per a la posada en escena del teatre de Bertolt Brecht ("Grandesa i decadència de la ciutat de Mahagony" i "La mare"). El 1930, Jung va fundar el diari Der Gegner, que reunia Ernst Fuhrmann, Raoul Hausmann i Karl Korsch, com a part de l'editorial Deko. L'any següent, un escàndol financer va provocar la dissolució del Deko-Verlag i va obligar Jung a amagar-se. Entre 1933 i 1936 va formar part de la clandestina organització antinazi Rote Kämpfer. Arrestat per la Gestapo el novembre de 1936, va aconseguir escapar a Praga en sortir de la presó l'any següent. Després va anar a Suïssa, i després a Hongria, on va ser arrestat el novembre de 1944. Després d'haver aconseguit fugir de nou, va passar a Àustria, i a continuació, a Itàlia, on va ser internat al camp de concentració de Bolzano i després al camp d'internats civils de Mòdena, d'on va ser alliberat el juny de 1945.

Els darrers anys

El 1948, Franz Jung emigra als Estats Units. A Nova York, es va convertir en corresponsal d'economia internacional per a diversos diaris americans i europeus abans de traslladar-se a San Francisco (1953) i obtenir la ciutadania nord-americana (1955). El 1955 va tornar a Alemanya i va començar, dos anys més tard, a escriure la seva autobiografia, "The Way Down" (1961). El 1960 va tornar a Europa, on va viure entre França i Alemanya fins a la seva mort el 1963.