Franz Strauss
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1822  Parkstein (Alemanya) (en)  | ||
| Mort | 31 maig 1905 (83 anys) Múnic (Alemanya) | ||
| Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 36″ N, 11° 33′ 54″ E / 48.126583°N,11.564972°E Cementiri de la Recoleta | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, trompista, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Musikhochschule de Munic | ||
| Gènere | Música clàssica, cuplet i sarsuela | ||
| Instrument | Trompa | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Josephine Strauss (1863–) | ||
| Fills | Richard Strauss | ||
  
| |||
Franz Joseph Strauss (26 de febrer de 1822 - 31 de maig de 1905) fou un músic alemany. Compositor, intèrpret virtuós de trompa i consumat artista de guitarra, clarinet i viola. Fou el trompa titular de l'orquestra de l'Òpera de la Cort de Múnic durant més de 40 anys, un professor a l'Escola Reial de Música de Múnic, i director d'orquestra.
Strauss és potser més conegut per ser el pare del compositor Richard Strauss, sobre el que va tenir una gran influència en el primer desenvolupament musical, conduint-lo cap al Classicisme i deixant de banda els estils moderns. Com a compositor, és recordat pels seus treballs per a la trompa, que inclouen dos concerts i nombrosos treballs més modestos.
Vida i carrera
[modifica]Strauss va néixer a Parkstein, Baviera. El seu pare, Johann Urban Strauss, era de caràcter inestable; els seus fills eren il·legítims i deixava la seva educació per a la seva mare, Maria Anna Kunigunde Walter.[1] Era un membre d'una gran família musical, i el seu germà (Johann) Georg Walter emprenia l'educació musical del noi. Georg ensenyà a Strauss a tocar el clarinet, guitarra i una gamma d'instruments de metall. Als nou anys, Strauss comença a rebre classes d'un altre oncle, Franz Michael Walter, un mestre d'una banda militar.[1]
Als quinze anys, a través de la influència de George Walter, Strauss entrà a l'orquestra privada de Duke Max a Múnic, on hi romania durant deu anys.[1] Gradualment va anar comprovant que de tots els instruments que podria tocar, la trompa li esqueia millor. Començà a compondre per a aquell instrument. Entre les seves primeres composicions hi hagué un romanç, Les Adieux, i una Fantasia de Sehnsuchtswalzer de Beethoven, ambdós per a trompa i orquestra amb versions alternatives per a trompa i piano.[2]
El 1847 Strauss es convertí en membre de l'orquestra de l'Òpera de la Cort Bavaresa.[3] El maig de 1851 es casà amb Elise Maria Seiff, amb qui va tenir un fill i una filla. El fill va morir a l'edat de 10 mesos el 1852, i el 1854, la muller de Strauss i la seva filla moriren de còlera.[4] Va viure una vida solitària fins al 1863, quan es casà amb Josephine Pschorr (1837-1910), filla d'un ric cerveser de Múnic.[5][6] Varen tenir dos fills Richard Georg, nascut el 1864, i Berta Johanna, nascuda el 1867.[1]
El primer concert de trompa de Strauss fou estrenat, amb el compositor d'intèrpret, el 1865 i es va interpretar durant un cert temps.[6] El director Hans von Bülow l'anomenava "el Joachim de la trompa".[6] El 1871, se'l nomenà professor a l'Escola Reial de Música; se li donà el títol de Kammermusiker de la Cort bavaresa el 1873.
Les preferències musicals de Strauss eren fortament clàssiques; li encantava la música de Mozart per sobre de tot, i també especialment admirava Haydn i Beethoven.[1] No sintonitzà amb la música nova de Wagner que el seu sobirà i empresari, Lluís II de Baviera, assíduament promovia amb produccions a l'Òpera de la Cort.[5] L'antipatia de Strauss per la música moderna influïa el primer desenvolupament del seu fill, Richard, que començà com a compositor amb una vena tradicional, no canviant al modernisme de l'època fins que va deixar la influència paternal durant el seu pas per la Universitat de Múnic.[5]
Malgrat que detestava de forma personal a Wagner, com a home i com a músic, la professionalitat estricta de Strauss el portà a dedicar tot el seu domini tècnic als solos de trompa més importants a les òperes de Wagner. Interpretà aquest instrument en les estrenes de Tristan und Isolde Das Rheingold i Die Walküre. Wagner deia, "Strauss és un company detestable però quan bufa la seva trompa un no pot estar de mal humor amb ell."[1] Convidat per director Hermann Levi, Strauss tocà en l'estrena de Parsifal a Bayreuth.[7] Després d'una grip mal curada, Strauss fou incapaç de tocar la trompa durant 18 mesos, però continuà tocant en l'orquestra de l'Òpera de la Cort com a violista, instrument amb el qual participà en l'estrena a Múnic Tannhäuser de Wagner.[1]
El 1875 Strauss fou elegit director de l'orquestra d'afeccionats, els "Wilde Gung'l", un càrrec que ocupà durant 21 anys.[5] Entre els seus músics hi havia el seu fill, que hi va aprendre a orquestrar i va escriure algunes de les seves primeres composicions per a l'orquestra.[5] Strauss es retirà de l'orquestra d'òpera el 1889, encara que continuà dirigint i ensenyantt durant alguns anys. Moria a Múnic a l'edat de 83.[1]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Trenner, Franz, trans. Bernhard Brüchle. "Der Vater - Franz Strauss" Arxivat 2011-10-07 a Wayback Machine. Neuen Zeitschrift für Musik, 1955, reproduït a hornplayer.net
- ↑ Pizka, Hans "Les composicions de Franz Strauss" Alles über das Horn
- ↑ Strauss, Franz Joseph The Oxford Dictionary of Music
- ↑ Schuh, pàg. 9
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Gilliam, Bryan i Charles Youmans. "Strauss, Richard" Grove Music Online
- ↑ 6,0 6,1 6,2 . Trenner, Franz i Gertrude Simon. "Richard Strauss and Munich" Tempo, New Series, núm. 69 (Estiu, 1964), pàg. 5-14
- ↑ Schuh, pàg. 6
Referències
[modifica]- Schuh, Willi. Richard Strauss: a chronicle of the early years, 1864-1898. Cambridge: Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-24104-9.