Franz Aepinus
Franz Aepinus (alemany: Franz Ulrich Maria Theodor Aepinus (Äpinus, Hoch)) (Rostock, 13 de desembre de 1724 - Tartu, 10 d'agost de 1802) fou un matemàtic i físic alemany del segle xviii, conegut per les seves teories sobre l'electricitat.
Vida
[modifica]Aepinus procedia d'una llarga família d'erudits de Rostock: el seu besavi, professor de teologia, es va canviar el cognom (Hoeck o Hoch) pel grec Aepinos; el seu pare també professor de teologia i el seu germà gran d'oratòria, tots a la universitat de la ciutat. El 1740 ingressà a la universitat de Rostock per estudiar matemàtiques i el 1744 es va traslladar a la universitat de Jena per estudiar medicina. La seva tesi va ser llegida, però, a Rostock el 1747.[1]
A partir de 1747 va ser professor de matemàtiques a la universitat de la seva ciutat natal. El 1755 va ser nomenat director de l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Ciències de Berlín gràcies a alguns treballs astronòmics que va publicar a la revista de la universitat.[2] A l'acadèmia, va coincidir amb el físic suec Johan Carl Wilcke, un estudiant del seu germà gran a Rostock, amb qui va començar a estudiar el fenomen elèctric.[3]
Aepinus va estar poc temps a Berlín, ja que el 1757 va prendre possessió d'un càrrec de matemàtic a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, càrrec en el qual va romandre fins que es va retirar el 1798. De totes maneres, les seves múltiples obligacions (instructor a l'acadèmia de cadets, diplomàtic, conseller privat, tutor del príncep, etc.) van reduir al mínim la seva carrera científica.[4]
El 1798 es va retirar i se'n va anar a viure a Dorpat (actualment Tartu, Estònia) on va morir i va ser enterrat el 1802.
Obra
[modifica]Aepinus és conegut, sobretot, per haver estat dels primers a elaborar una teoria matemàtica de l'electricitat. Els seus experiments amb la turmalina[5] conjuntament amb Wilcke a Berlín[6] el van portar a publicar el 1759, ja a Sant Petersburg, el Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi, una versió plenament consistent de les teories de Franklin sobre l'electricitat, però eliminant-ne les atmosferes elèctriques que Franklin postulava[7] i assimilant els fenòmens magnètic i elèctric. Aquest llibre va tenir molta influència en la recerca sobre l'electricitat durant els següents anys.[8]
Aepinus va publicar altres obres i article sobre electricitat i magnetisme entre els que es poden destacar:
- 1756: Mémoire concernant quelques nouvelles expériences électriques remarcables
- 1762: Recueil des différents mémoires sur la tourmaline
Altres escrits seus matemàtics o astronòmics han estat objecte d'estudi, sobretot pel seu rigor acadèmic, com la seva demostració del teorema del binomi de Newton[9] o les observacions i estudis del trànsit de Venus de 1761 que li van costar l'enemistat de Mikhaïl Lomonóssov.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Home, 1976, p. 22, diu que va ser sobre medicina (febres intermitents), però Heilbron al Dictionary of Scientific Biography, diu que va ser de física (trajectòries dels cossos que cauen)..
- ↑ Home, 1976, p. 22.
- ↑ Heilbron, 1979, p. 385-386.
- ↑ Heilbron, 1979, p. 390.
- ↑ Dutrow i Henry, 2011, p. 301-302.
- ↑ Home, 1976, p. 23.
- ↑ Home, 2003, p. 370.
- ↑ Home, 1976, p. 25.
- ↑ Dhombres i Pensivy, 1988, p. 11.
- ↑ Wulf, 2013, p. 46 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Dhombres, Jean; Pensivy, M. «Esprit de rigueur et présentation mathématique au XVIIIème siècle: le cas d'une démonstration d'Aepinus» (en francès). Historia Mathematica, Vol. 15, Num. 1, 1988, pàg. 9-31. DOI: 10.1016/0315-0860(88)90046-8. ISSN: 0315-0860.
- Dutrow, Barbara L.; Henry, Darrell J. «Tourmaline: A Geologic DVD» (en anglès). Elements, Vol. 7, Num. 5, 2011, pàg. 301-306. DOI: 10.2113/gselements.7.5.301. ISSN: 1811-5209.
- Heilbron, J.L.. Electricity in the 17th and 18th Centuries: A Study of Early Modern Physics (en anglès). University of California Press, 1979. ISBN 0-520-03478-3.
- Home, R.W.. «Mechanics and Experimental Phisics». A: Roy Porter (ed.). The Cambridge History of Science: Volume 4, Eighteenth-Century Science (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 354-374. ISBN 0-521-57243-6.
- Home, R.W. «Aepinus, the Tourmaline Crystal, and the Theory of Electricity and Magnetism» (en anglès). Isis, Vol. 67, Num. 1, 1976, pàg. 21-30. ISSN: 0021-1753.
- Wulf, Andrea. Chasing Venus (en anglès). Windmill Books, 2013. ISBN 978-0-0995-3832-5.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Aepinus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Heilbron, John L. «Aepinus, Franz Ulrich Theodosicus» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 març 2015].
- Kojevnikov, Alexei. «Franz Maria Ulrich Theodor Hoch Aepinus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2015].