Vés al contingut

Freixe de fulla petita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fraxinus angustifolia)
Infotaula d'ésser viuFreixe de fulla petita
Fraxinus angustifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN203366 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOleaceae
GènereFraxinus
EspècieFraxinus angustifolia Modifica el valor a Wikidata
Vahl
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El freixe de fulla petita,[1] freixe de fulla estreta o estanca-sang (Mallorca) (Fraxinus angustifolia) és una espècie del gènere Fraxinus, arbre caducifoli de boscos de ribera que s'estén principalment pel sud del continent. També es coneix com a freixe de riu, freixe femella, freixe mascle (oposat a freixe femella, Fraxinus ornus).

Ecologia i distribució

[modifica]

Es distribueix per bona part d'Europa. A Catalunya es troba a gran part del territori des dels 0 als 1.000 metres.[2] Viu a la terra baixa poc àrida, o en rius importants, i a la muntanya submediterrània. Floreix de març a maig.

Descripció morfològica

[modifica]

És un arbre que arriba al màxim de 25 m d'alçada, amb les branquetes aplanades als nusos. Les fulles són oposades o poden formar verticils de tres, compostes, imparipinnades i no tenen estípules. Presenten de 5 a 9 folíols. La inflorescència és un raïm o panícula axil·lar o terminal. Les flors són unisexuals o hermafrodites i brunenques. No tenen ni calze ni corol·la, ja que són pol·linitzades pel vent. L'androceu està format per només dos estams. El fruit és una sàmara glabra que duu una sola llavor a la part basal.

Usos

[modifica]

S'ha usat en la medicina popular, emprant-se l'escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques, laxants i antiartrítiques. La infusió de l'arrel és indicada com febrífug i la de les fulles contra l'escorbut, la gota i el reuma. Es cultiva com ornamental i per usar la seva fusta en ebenisteria.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 152-153. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 juny 2016].