Freixe de fulla petita
Fraxinus angustifolia | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 203366 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Oleaceae |
Gènere | Fraxinus |
Espècie | Fraxinus angustifolia Vahl |
Distribució | |
El freixe de fulla petita,[1] freixe de fulla estreta o estanca-sang (Mallorca) (Fraxinus angustifolia) és una espècie del gènere Fraxinus, arbre caducifoli de boscos de ribera que s'estén principalment pel sud del continent. També es coneix com a freixe de riu, freixe femella, freixe mascle (oposat a freixe femella, Fraxinus ornus).
Ecologia i distribució
[modifica]Es distribueix per bona part d'Europa. A Catalunya es troba a gran part del territori des dels 0 als 1.000 metres.[2] Viu a la terra baixa poc àrida, o en rius importants, i a la muntanya submediterrània. Floreix de març a maig.
Descripció morfològica
[modifica]És un arbre que arriba al màxim de 25 m d'alçada, amb les branquetes aplanades als nusos. Les fulles són oposades o poden formar verticils de tres, compostes, imparipinnades i no tenen estípules. Presenten de 5 a 9 folíols. La inflorescència és un raïm o panícula axil·lar o terminal. Les flors són unisexuals o hermafrodites i brunenques. No tenen ni calze ni corol·la, ja que són pol·linitzades pel vent. L'androceu està format per només dos estams. El fruit és una sàmara glabra que duu una sola llavor a la part basal.
Usos
[modifica]S'ha usat en la medicina popular, emprant-se l'escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques, laxants i antiartrítiques. La infusió de l'arrel és indicada com febrífug i la de les fulles contra l'escorbut, la gota i el reuma. Es cultiva com ornamental i per usar la seva fusta en ebenisteria.
Galeria
[modifica]-
Tija i fulles de Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
-
Detall de les fulles
-
Vista de l'arbre
-
Freixe que fou esmotxat
-
Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia a la Casa de Campo de Madrid
-
Fraxinus angustifolia
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 152-153. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 juny 2016].