Fred i Son
 (2010)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música |
| Història | |
| Lloc de constitució | Barcelona |
| Activitat | |
| Activitat | 2007 – |
| Gènere | Indie rock |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | myspace.com… |
   
| |
Fred i Son és un grup de jangle pop i indie pop barceloní. Va començar com un «projecte casolà» de la parella Elisenda Daura i Xavi Rosés al voltant de l'any 2007, s'hi va incorporar un amic d'ambdós (Xesc Cabot) el 2009 i es va convertir en un quartet l'any 2010 amb la posterior inclusió de Cristian Palleja, també productor del primer àlbum comercial del grup («Diu que no sap què vol», 2010).[1] El 24 d'abril de 2012 van treure el seu segon àlbum al mercat anomenat Un altre temps amb la discogràfica Sones.[2]
Història
[modifica]Eli i Xavi es van conèixer el 2005. Ella va ser bateria de «Las Dolores» i Xavi guitarrista d'«Epic Kind», a més de ser baixista eventual de «Veracruz». El duo va començar la seva carrera escrivint junts cançons per al festival Minimúsica, dirigit als nens.[3] El 2009, el baixista i guitarrista Xesc Cabot, va proposar a la parella que també produïssen música per a un públic adult, i va presentar la lletra de «Diu que no sap què vol», la música del qual va ser composta per Xavi i es convertiria en el primer gran èxit del grup[1] i el número 20 en la llista de «Les millors cançons nacionals de 2010» a la revista Rockdelux.[4] «Fred i Son» és la forma afectuosa com Eli i Xavi es referien a l'edredó que compartien a l'hivern. El terme es va originar molt abans que el grup hagués estat format.[5]
Des de llavors el grup ha actuat en diversos festivals, i durant l'any 2009 ha gravat tres maquetes («En pijama», «Instrumentals» i «L'ull entorn»). A finals d'aquest any, van gravar el seu primer àlbum amb el segell discogràfic Sones —Diu que no sap què vol— llançat el 2010 amb repercussió a tot l'estat espanyol.[6][7][8] Aquest mateix any, Fred i Son havien registrat la seva participació en Minimúsica, amb dues cançons a l'àlbum Els aliments («Patates amb mel» i «Crispetes de colors»).[1]
Discografia
[modifica]| Any de llançament | Títol |
|---|---|
| 2009 | En pijama |
| 2009 | Instrumentals |
| 2010 | Diu que no sap què vol |
| 2012 | Un altre temps |
| 2014 | El carter |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Biografía». [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ «PlayGround Magazine: Fred i Son disfrutan de los encantos otoñales - Los catalanes presentan “Un Altre Temps”, el tema que avanza su segundo largo». Arxivat de l'original el 2012-04-11. [Consulta: 27 abril 2012].
- ↑ «La factoria de Sant Andreu» (pdf). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 abril 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Llistats de «Lo Mejor de 2010» de la revista Rockdelux» (pdf).
- ↑ «Llenos de vida» (en castellà). [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Ressenya de l'àlbum al magazine estatal JE NE SAIS POP
- ↑ Fred i Son a la revista Rockdelux
- ↑ Fred i Son a l'Espai internet del Telenotícies a TV3
Enllaços externs
[modifica]- Amics de Fred i Son
- Jangle pop, formacions i producció (TV3)
- Fred i Son: Videoentrevista Arxivat 2010-08-09 a Wayback Machine. (castellà)