Freddie Oversteegen
 (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (nl) Freddie Nanda Oversteegen 6 setembre 1925 Schoten (Països Baixos) |
| Mort | 5 setembre 2018 (92 anys) Driehuis (Països Baixos) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Resistència durant la Segona Guerra Mundial i moviment de resistència |
| Lloc de treball | Països Baixos |
| Ocupació | militant de la resistència (1940–1945) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Germans | Truus Menger-Oversteegen |
| Premis | |
| |
Freddie Nanda Dekker-Oversteegen (Schothen, 6 de setembre de 1925 - Driehuis, 5 de setembre de 2018) va ser una comunista neerlandesa membre de resistència durant l'ocupació dels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial.
Joventut
[modifica]Freddie Oversteegen va néixer el 6 de setembre de 1925 al poble de Schoten (Països Baixos).[1] Va tenir una germana major, l'escultora i pintora Truus Menger-Oversteegen.[2] Ella i la seva família vivien en una gavarra. Abans de la guerra, la família Oversteegen albergava a la gent de Lituània amagada seu vaixell.[3] Després del divorci dels seus pares, Oversteegen va ser criada per la seva mare, que li va ensenyar els seus principis comunistes.[2] Es va traslladar de la barcassa a un petit apartament.[3] La mare d'Oversteegen es va tornar a casar més tard i va donar a llum al seu mig germà. La família vivia en la pobresa.[2]
La Segona Guerra Mundial
[modifica]Durant la Segona Guerra Mundial, la família Oversteegen va amagar una parella jueva a casa seva.[3] Freddie Oversteegen i la seva germana major Truus van començar a distribuir fullets anti-nazis, que van atreure l'atenció del comandant del Consell de la Resistència de Haarlem, Frans van der Wiel. Amb el permís de la seva mare, les noies es van unir al Consell de la Resistència, coordinant els seus esforços.[2] Freddie tenia catorze anys en aquell moment.[3][4]
O, la seva germana i la seva amiga Hannie Schaft van treballar per sabotejar la presència militar nazi als Països Baixos. Van utilitzar dinamita per inhabilitar els ponts i les vies del ferrocarril.[5] A més, van ajudar els nens jueus a fugir fora del país o a escapar dels camps de concentració.[2]
Freddie Oversteegen, la seva germana i Schaft també van matar soldats alemanys, sent Freddie la primera en fer-ho, tot disparant-ne un mentre passejaven plegats amb les seves bicicletes. Oversteegen s'apropava als soldats en tavernes i bars i els demanava que «passegessin» amb ella pel bosc sota la pretensió d'una «aventura romàntica» i, llavors, els assassinaven.[2]
Després de la guerra
[modifica]Oversteegen va treballar com a membre de la junta directiva a la National Hannie Schaft Foundation, establerta per la seva germana Truus.[2] El 2014, Freddie i Truus van ser guardonades amb la Creu de Guerra de la Mobilització (Mobilisatie-Oorlogskruis) pel primer ministre neerlandès Mark Rutte pels seus actes de resistència durant la guerra.[1][6] També hi ha un carrer que porta el seu nom a Haarlem.[7]
Oversteegen va experimentar una sèrie d'atacs cardíacs al final de la seva vida. Va morir el 5 de setembre de 2018 en una residència d'ancians a Driehuis, un dia abans de complir els noranta-tres anys.[1][2]
Vida personal
[modifica]Freddie Oversteegen es va casar amb Jan Dekker. Van tenir tres fills.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Roberts, Sam «Freddie Oversteegen, Gritty Dutch Resistance Fighter, Dies at 92». The New York Times, 25-09-2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Smith, Harrison. «Freddie Oversteegen, Dutch resistance fighter who killed Nazis through seduction, dies at 92».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Spanjer, Noor. «This 90-Year-Old Lady Seduced and Killed Nazis as a Teenager», 11-05-2016.
- ↑ Matt Killeen. Orphan Monster Spy. Penguin Young Readers Group, març 2018, p. 412–. ISBN 978-0-451-47873-3.
- ↑ Kathryn Atwood. Women Heroes of World War II: 26 Stories of Espionage, Sabotage, Resistance, and Rescue. Chicago Review Press, 1 març 2011, p. 105–. ISBN 978-1-56976-852-5.
- ↑ «Resistance sisters honoured almost 70 years after the end of WWII». DutchNews, 15-04-2014.
- ↑ Under Fire: Women and World War II: Yearbook of Women's History/Jaarboek voor Vrouwengeschiedenis 34. Uitgeverij Verloren, 2014, p. 147. ISBN 9789087044756.