Freddy de Vree
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1939  Anvers (Bèlgica) |
| Mort | 3 juliol 2004 (64 anys) Antwerpen |
| Altres noms | Conny Couperus Marie-Claire de Jonghe |
| Nacionalitat | belga |
| Formació | Programa Internacional d'Escriptura |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta, escriptor, assagista creador de programes radiofònics |
| Activitat | (Floruit: 1981 ) |
| Ocupador | BRT |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | amistançada: Sylvia Kristel |
| Premis | |
Freddy de Vree (1939-2004) fou un poeta, assagista i creador de programes radiofònics belga que escrivia inicialment en francès i més tard en llengua neerlandesa.
Va néixer el 3 d'octubre de 1939 a Antwerpen. Era una persona enterca, anarquista i dandiesca. Va ser un dels tres actors que el 1967 van representar a pell la Santíssima Trinitat al final de la peça Masscheroen (pronuncia: masserún) de Hugo Claus al festival de teatre experimental de Knokke, que després va ser prohibida i va valdre a l'autor una condemnació criminal. El 1999, sobre aquesta experiència de Vree va dir: «A la fi dels anys seixanta era important mostrar-se a pèl, tenia un significat. […] S'ha de veure tot a l'esperit del temps.[…]. Hi havia els progressistes puritans que manifestaven contra la guerra del Vietnam. Al costat hi havia un grup que donava la cara per a una sexualitat lliure. Aleshores s'organitzava també un debat sobre la nuesa».[1] Fora de la seva obra radiofònica i poètica també escrigué dos thrillers, 69+1 James Klont, (1966) una paròdia sobre James Bond i De ergenamen van de dood (Els hereus de la mort). La seva obra assagística i damunt tot els articles que va escriure sobre Hugo Claus i Willem Frederik Hermans queden una font important per a comprendre aquest dos escriptors majors de la literatura en neerlandès del segle xx.[2]
Va morir el 3 de juliol de 2004 a Antwerpen a l'edat de 64 anys.[3]
Obres destacades
[modifica]Al web de la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa hi ha una bibliografia primària i secundària completa.[4]
- En francès
- Blues pour Boris Vian (1961)
- Mots pour Karin (1963)
- En neerlandès
Sota el pseudònim de Marie-Claire De Jonghe
- Jaja (1969), un poemari agressiu contra el nacionalisme flamenc.
- De lemen liefde (1969) poemes amb un tema lesbià
Al nom seu propi
- A.C. (1971), poemari premiat
Assaig
- Rita Renoir, enz. (1973)
- Beleggen en beliegen (1975), una crítica del mercat de l'art.
- Hugo Claus (1976)
- Steden en Sentimenten (1977), premi literari Arkprijs de la paraula lliure[5]
- Willem Frederik Hermans: de aardigste man ter wereld (2002)
Referències
[modifica]- ↑ Libert, Marijke «Bloot op de planken: acteurs over de nieuwe naaktheid (Despullat al teatre: actors parlen sobre la nova nuesa)» (en neerlandès). De Morgen, 16 gener 1999.
- ↑ Jespers, Henri-Floris. «Thrillerschrijver Freddy de Vree» (en neerlandès). Mededelingen van het Centrum voor Documentatie & Reëvaluatie. Centrum voor Documentatie & Reëvaluatie, 9 juny 2011. [Consulta: 14 maig 2014].
- ↑ van Bork, G.J; Verkruijsse, Peter Jozias. «Vree, Freddy de». A: De Nederlandse en Vlaamse auteurs van middeleeuwen tot heden met inbegrip van de Friese auteurs. (Els escriptors neerlandesos i flamencs de l'edat mitjana fins avui (en neerlandès). Weesp: De Haan, 1985, p. 618-619. ISBN 9789022845653.
- ↑ «Freddy de Vree» (en neerlandès). Biblioteca digital de la literatura neerlandesa, s.d.. [Consulta: 14 maig 2014].
- ↑ «De Vree, Freddy» (en neerlandès). Schrijversgewijs: Vlaamse schrijvers 1830-heden.