Frederick Jagel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juny 1897  Brooklyn (Nova York) | ||
| Mort | 5 juliol 1982 (85 anys) San Francisco (Califòrnia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera, pedagog musical | ||
| Ocupador | Conservatori de Música de Nova Anglaterra | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
  
| |||
Frederick Jagel (Brooklyn, Nova York, 10 de juny, 1897 – San Francisco, Califòrnia, 5 de juliol, 1982), va ser un tenor nord-americà, principalment actiu al Metropolitan Opera als anys 30 i 40.
Vida i carrera
[modifica]Jagel va estudiar cant a la ciutat de Nova York i Milà. Va debutar com a Rodolfo a La bohème a Livorno, l'any 1924. Va cantar per tota Itàlia amb el nom de Federico Jaghelli. Després del seu retorn a Amèrica, va debutar al Metropolitan Opera el 8 de novembre de 1927, com a Radames a Aïda. En 23 temporades amb el Met, va cantar 217 actuacions en 34 papers, principalment en els repertoris italià i francès. Es pot escoltar en enregistraments de moltes emissions de ràdio del Metropolitan Opera, sobretot com Pollione a Norma al costat de Zinka Milanov, com Don Alvaro a La forza del destino amb Lawrence Tibbett amb Bruno Walter el 1943 i com Edgardo a Lucia di Lammermoor al costat de Lily Pons.
Jagel també va aparèixer a San Francisco, Chicago i Buenos Aires abans de retirar-se el 1950. Va ensenyar cant a Nova York després de la seva jubilació. Entre els seus alumnes hi havia els tenors Augusto Paglialunga, David Romano, Robert Moulson i John Stewart, així com el baix-baríton Justino Díaz. També va exercir com a president del departament de veu del New England Conservatory of Music de Boston.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Hampton, Marian E.; Barbara Acker (1997). The Vocal Vision: Views on Voice. Applause Books. p. 51. ISBN 9781557832825.
Fonts
[modifica]- D. Hamilton (ed.), The Metropolitan Opera Encyclopedia: A Complete Guide to the World of Opera (Nova York: Simon and Schuster, 1987). ISBN 0-671-61732-X