Fredolic gros
Tricholoma portentosum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma portentosum Quél., 1873 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus portentosus | ||||||||
| Sinònims | Gyrophila portentosa Gyrophila sejuncta var. portentosa Melanoleuca portentosa Agaricus portentosus Tricholoma portentosum var. album Tricholoma portentosum var. boutevillei Tricholoma portentosum var. lugdunense
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El fredolic gros (Tricholoma portentosum), pertany al grup dels fredolics, espècies de bolets pertanyents a la família de les tricolomatàcies.[1]
Taxonomia
[modifica]Elias Magnus Fries va descriure l'espècie com Agaricus portentosus l'any 1821.[2] Lucien Quélet la va transferir al gènere Tricholoma l'any 1873.
Iconografia
[modifica]Elias Magnus Fries[3]
André Marchand 1986[4]
Etimologia i noms populars
[modifica]A més de fredolic gros rep els noms de fredolic llenegat, carbonera, xamardiscla, xaberniscle o xaberniscle negre (Alt Urgell), xavarnol(Cerdanya), taverniscle, xaverniscola (Andorra)[1]
Descripció
[modifica]- És semblant al fredolic, però se'n separa per la viscositat del barret (fredolic llenegat) i perquè pren tons grogosos amb l'edat o si se'l frega amb els dits.
- El barret pot arribar a fer uns 12 cm d'amplada.
- La carn, bastant prima, és blanca i fa olor de farina.
- El peu és blanc amb tons grogosos o verdosos en els exemplars més vells.[5][6]
Hàbitat
[modifica]Surt a la tardor a les pinedes fresques de muntanya (especialment, de Pinus sylvestris).[7]
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]Pel lloc on apareix cal tindre cura de no confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més molsut i sense tonalitats groguenques.[8]
Ús gastronòmic
[modifica]És de bona qualitat i de molta tradició a les comarques del Pirineu. El seu ús a la cuina és similar al dels fredolics i molt idoni per a afegir a guisats i estofats.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cuello, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra (Barcelona): Lynx Edicions, 2007, p. 1-496; 431. ISBN 9788496553392.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit. Lundae, Ex Officina Berlingiana, 1821, p. 1-520; 39.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Icones selectae hymenomycetum nondum delineatorum / sub auspiciis regiae Academiae Scientiarum Holmiensis editae ab Elia Fries. Holmiae ; Upsaliae, 1867, p. 1-330; 79. DOI https://doi.org/10.3931/e-rara-9762.
- ↑ Marchand, André. Champignons du nord et du midi. Tome 1. Barcelona: Société mycologique des Pyrénées méditerranéennes, 1971, p. 1-264; 98. ISBN 978-2-903940-04-1. OCLC 489839469.
- ↑ Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 28.
- ↑ Setas y sitios Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ Setas y rutas micológicas (castellà)
- ↑ Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. 2003.
- ↑ MiCestaDeSetas Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externs
[modifica]
- StrainInfo Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- Systematic Mycology and Microbiology Laboratory, Fungal Databases Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- Fungipedia.es Arxivat 2010-06-17 a Wayback Machine. (castellà)
- www.telecable.es Arxivat 2010-11-23 a Wayback Machine. (castellà)
- RedNaturaleza (castellà)