Friedlieb Ferdinand Runge
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 febrer 1794 ![]() Billwerder (Alemanya) ![]() |
Mort | 25 març 1867 ![]() Oranienburg (Alemanya) ![]() |
Sepultura | Friedhof Oranienburg (en) ![]() ![]() |
Nacionalitat | ![]() |
Formació | Universitat de Jena Universitat de Berlin |
Director de tesi | Johann Wolfgang Döbereiner ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Química Analítica |
Activitat | 1810 ![]() ![]() |
Organització | Universitat de Berlin Universitat de Breslau |
![]() ![]() |
Friedlieb (o Friedlob, i de vegades denominat erròniament "Friedrich") Ferdinand Runge (1795 – 1867) va ser un químic analític alemany.
Runge va dur a terme experiments químics des de molt jove, identificant per casualitat els efectes midriàtics de l'extracte de belladona. L'any 1819 va mostrar la seva troballa a Goethe, qui el va animar a analitzar el cafè.[1] Uns mesos més tard, Runge va identificar la cafeïna.[2]
Runge va estudiar química a Jena i Berlín, on va obtenir el seu doctorat. Després d'una gira per Europa durant tres anys, va ser professor de Química a la Universitat de Breslau fins a 1831. A partir de llavors i fins a 1852 va treballar per a una empresa de productes químics, però va ser acomiadat per un gestor ressentit i va morir quinze anys més tard en la pobresa.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Oranienburg_Runge_Gedenktafel.jpg/220px-Oranienburg_Runge_Gedenktafel.jpg)
El seu treball químic inclou la química de la purina, la identificació de la cafeïna, el primer colorant de quitrà d'hulla (blau d'anilina),[3][4][5] productes de quitrà d'hulla (i un gran nombre de substàncies que es deriven de quitrà d'hulla), la cromatografia de paper, el pirrole, la quinoleïna, el fenol, el timol i l'atropina.[6]
Va ser el primer a adonar-se en 1855 el fenomen d'anells de Liesegang. Els va observar en el curs dels experiments sobre la precipitació dels reactius en paper assecant.[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ Goethe, J. W. «Nachträge». A: F.W. von Biedermann (Ed.). Goethes Gespräche. 10. Leipzig: F.W. v. Biedermann, 1896.
- ↑ Runge, F. F. Neueste phytochemische Entdeckungen zur Begründung einer wissenschaftlichen Phytochemie. Berlin: G. Reimer, 1820.
- ↑ Runge, F. F «Ueber einige Produkte der Steinkohlendestillation». Annalen der Physik und Chemie, 31, 1834, pàg. 65 - 78.
- ↑ Runge, F. F «Ueber einige Produkte der Steinkohlendestillation». Annalen der Physik und Chemie, 31, 1834, pàg. 308 - 328.
- ↑ Runge, F. F «Ueber einige Producte der Steinkohlen-destillation». Annalen der Physik und Chemie, 31, 1834, pàg. 513 - 524.
- ↑ Runge, F. F. Farbenchemie. Musterbilder für Freunde des Schönen und zum Gebrauch für Zeichner, Maler, Verzierer und Zeugdrucker, dargestellt durch chemische Wechselwirkung. Berlin: E. S. Mittler & Sohn, 1850.
- ↑ Henisch, H. K. Crystals in Gels and Liesegang Rings. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 9780521018180.
- ↑ Runge, F. F. Der Bildungstrieb der Stoffe : veranschaulicht in selbstständig gewachsenen Bildern (Fortsetzung der Musterbilder). Berlin: Mittler's Sortiments-Buchhandlung, 1855.
Bibliografia
[modifica]- B. A. Weinberg, B. K. Bealer (2001) “The world of caffeine”. New York & London: Routledge. ISBN 0-415-92722-6.
- G. Kränzlein (1935). "Zum 100 jährigen Gedächtnis der Arbeiten von F. F. Runge". Angewandte Chemie 48 (1): 1–3. DOI:10.1002/ange.19350480103.
- H. H. Bussemas, G. Harsch, L. S. Ettre (1994). "Friedlieb Ferdinand Runge (1794–1867): "Self-grown pictures" as precursors of paper chromatography". Chromatographia 38 (3-4): 243–254. DOI:10.1007/BF02290345.
- Berthold Anft, R. E. Oesper. (1955) "Friedlieb Ferdinand Runge: A forgotten chemist of the nineteenth century," Journal of Chemical Education, 32 : 566–574.