Friedrich Adler
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 juliol 1879 Viena (Àustria) |
Mort | 2 gener 1960 (80 anys) Zúric (Suïssa) |
Sepultura | cementiri central de Viena |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
Legislatura: 1st National Council of Austria (en) | |
Dades personals | |
Formació | ETH Zürich |
Activitat | |
Camp de treball | Política i física |
Lloc de treball | Amsterdam Viena |
Ocupació | polític, físic, filòsof, periodista, traductor |
Partit | Partit Socialdemòcrata d'Àustria |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Altres | |
Pares | Victor Adler i Emma Adler |
Condemnat per | assassinat |
Friedrich Adler (Viena, Imperi Austrohongarès, 9 de juliol de 1879 - Zúric, Suïssa, 2 de gener de 1960) va ser un polític i revolucionari austríac.
Fill del també polític socialista Víctor Adler, va estudiar química, física i matemàtiques a Zúric. En 1897 es va afiliar al partit socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i en 1907 va ser editor del magazine Der Kampf ("La lluita"). Va ser un bon amic d'Albert Einstein.
En la seva lluita revolucionària contra la repressió policial a Àustria-Hongria va prendre mesures dràstiques quan el 21 d'octubre de 1916, en el restaurant de l'hotel vienès Meißl und Schadn va disparar tres vegades al ministre-president d'Àustria, el Comte Karl von Stürgkh, causant-li la mort. Per aquest crim va ser sentenciat a pena de mort, posteriorment reduïda a 18 anys de presó, gràcies a l'emperador Carles I. L'1 de novembre de 1918, en plena revolució, va ser alliberat.
Va desenvolupar la seva vida política a Àustria fins a la Segona Guerra Mundial. Es va exiliar als Estats Units i es va retirar de la política. Va morir a Zúric a l'edat de 80 anys.