Friedrich Bachmann

Friedrich Bachmann

Biografia
Naixement	11 febrer 1909 Wernigerode (Reich alemany)
Mort	1r octubre 1982 (73 anys) Kiel (Alemanya)
Sepultura	Cementiri de Nord 54° 20′ 42″ N, 10° 07′ 37″ E
Formació	Universitat de Münster (–1933) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1927–)
Tesi acadèmica	Untersuchungen zur Grundlegung der Arithmetik mit besonderer Beziehung auf Dedekind, Frege und Russell  (1934 )
Director de tesi	Heinrich Scholz
Activitat
Camp de treball	Geometria, Fonaments de la matemàtica i lògica matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Christian Albrecht de Kiel (1944–1977) Universitat de Königsberg (1943–1944) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1942–1943) Universitat de Königsberg (1941–1942) Universitat de Marburg (1935–1941)
Influències	Gottlob Frege
Obra
Estudiant doctoral	Andreas Dress, Justus Diller, Rolf Lingenberg, Gerd Finke, Wolfgang Pejas, Kuno Lorenz, Ludwig Bröcker, Ulrich Dieter, Michael Kunze, Hildegard Adam, Frieder Knüppel, Peter Klopsch, Martin Götzky, Hilger Wolff, Henner Kinder, Anna Bollow-Mannzen, Dietrich Goldenbaum, Jochen Grenzdörffer, Harald Scherf, Christoph Drengenberg, Freya Schwarck, Joachim Ahrens, Peter Bergau, Horst Struve i Rolf Struve
Família
Cònjuge	Alexandra von Bredow
Parents	Paul Bachmann, avi patern

Friedrich Bachmann (Wernigerode, 11 de febrer de 1909 - Kiel, 1 d'octubre de 1982) va ser un matemàtic alemany.

Era fill d'un pastor protestant i professor a Wernigerode. El seu avi era el matemàtic Paul Bachmann. Després d'acabar el batxillerat a Münster el 1927, va estudiar matemàtiques a les universitats de Münster i Berlín. El 1933 es va doctorar en lògica matemàtica a la universitat de Münster sota la direcció de Heinrich Scholz. Des de 1935 va ser assistent de Kurt Reidemeister a Marburg, on es va dedicar a la geometria i va obtenir la vènia docent el 1939. Des de 1941 Bachmann va ser professor a la universitat de Königsberg i des de 1943 a la Universitat de Berlín. El 1949 va ser nomenat professor a la universitat de Kiel, en la qual es va jubilar el 1977.

Es va fer conegut pels seus treballs sobre geometria, especialment per la justificació axiomàtica de la geometria elemental amb operacions de reflexió. El 1959 es va publicar la seva obra principal, Aufbau der Geometrie aus dem Spiegelungsbegriff: eine Vorlesung (Construcció de la geometria a partir del concepte de reflexió: una lliçó).

Estava casat amb una de les besnetes de Bismarck, Alexandra von Bredow, i va tenir un fill, Sebastian.

Bibliografia

• Benz, Walter «Friedrich Bachmann (1909-1982)» (en alemany). Mitteilungen der Mathematischen Gesellschaft in Hamburg, Vol. 11, 1982, pàg. 291-298. ISSN: 0340-4358.
• Peckhaus, V. «Bachmann, Friedrich». A: Jürgen Mittelstraß (ed.). Enzyklopädie Philosophie und Wissenschaftstheorie (en alemany). Springer, 2005, p. 340. ISBN 978-3-476-01372-9. 
• Schiemer, Georg. «Carnap's Untersuchungen: Logicism, Formal Axiomatics, and Metatheory». A: Richard Creath (ed.). Rudolf Carnap and the Legacy of Logical Empiricism (en anglès). Springer, 2012, p. 13-36. ISBN 978-94-007-3928-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Friedrich Bachmann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.