Vés al contingut

Friedrich Buxbaum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFriedrich Buxbaum

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGreta Ostova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Lieder.net: 26898 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Siegfried Buxbaum (Viena, 23 de setembre, 1869 – Londres, 2 d'octubre, 1948), va ser un violoncel·lista i compositor austríac. Va ser membre durant molt de temps de l'Orquestra de l'Òpera Estatal de Viena, la Filharmònica de Viena i el "Quartet Rosé". El 1938 ell i la seva família van haver d'emigrar i va morir a l'exili.

Vida i treball

[modifica]

Friedrich Buxbaum provenia d'una família jueva. El seu pare era Max Buxbaum, un comerciant que s'havia traslladat de Bohèmia, la seva mare era Rosa, de soltera Wilharditz. De 1883 a 1887 va assistir al conservatori de la Societat d'Amics de la Música de Viena, on entre els seus professors hi havia Ferdinand Hellmesberger. Va aconseguir una feina com a violoncel·lista principal a l'Orquestra Simfònica de Glasgow, però aviat va tornar a Viena. El 1893 va esdevenir violoncel·lista principal de l'Òpera de la Cort de Viena i l'1 d'octubre de 1900 va ser acceptat a la Filharmònica de Viena en el mateix càrrec. Va ocupar els dos càrrecs fins al seu acomiadament el març de 1938.

A més del seu treball orquestral, Buxbaum va ser sempre actiu com a solista i va ser un músic de cambra molt sol·licitat. Va tocar en formacions de quartets de corda durant més de cinquanta anys. El 1894 va ser un dels membres fundadors del Quartet Fitzner, juntament amb Rudolf Fitzner (violí), Jaroslav Czerny (2n violí) i Otto Zert (viola). El conjunt va guanyar ràpidament reconeixement; Buxbaum va ser membre del conjunt fins al 1900. Aquest any va passar al Rosé Quartet, fundat i dirigit per Arnold Rosé. Aquest quartet es va dedicar principalment a la música clàssica vienesa (Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert), però també va estrenar algunes obres de compositors contemporanis, per exemple Verklarte Nacht d'Arnold Schönberg el 18 de març de 1902 al "Kleiner Musikvereins-Saal" de Viena. Buxbaum era amic del compositor Alexander von Zemlinsky, i el Rosé Quartet també va tocar obres de Hans Gál, Franz Ippisch, Erich Wolfgang Korngold, Anton Webern i altres. El quartet va arribar al cim del seu impacte entre 1905 i 1920, quan va tocar amb una composició estable: Rosé, Fischer, Ruzitska, Buxbaum. El 1921 Buxbaum va deixar l'orquestra. El seu successor va ser Anton Walter. Buxbaum va fundar la seva pròpia formació, el "Buxbaum Quartet" amb Ernst Morawec, Robert Pollack i Max Starkmann. Tanmateix, Buxbaum va tornar més tard al Rosé Quartet i, per exemple, va participar en els concerts de música de cambra al Festival de Salzburg el 1935 i el 1936.

Buxbaum va ensenyar al Conservatori de la Societat d'Amics de la Música de Viena i a l'Acadèmia de Música de Viena. Entre els seus estudiants a Viena hi havia Carl Bamberger i Senta Benesch.

El 30 de juny de 1901 es va casar amb Katharina Schostal al temple de la ciutat de Viena, i el seu fill Erich va néixer a Viena el 17 d'agost de 1902. L'any 1903 la família es va convertir al catolicisme i els batejos van tenir lloc el 24 de febrer de 1903 a Sant Esteve. La seva mare va morir el 1917, el seu pare el 1919. Immediatament després de l'annexió d'Àustria, el març de 1938, va ser acomiadat de l'orquestra de l'Òpera Estatal de Viena després de quatre dècades i expulsat de l'Associació Filharmònica de Viena:

"Els membres no aris del personal en solitari no seran contractats fins que no s'hagin rebut instruccions superiors en el pla de joc (...) Es va ordenar la baixa necessària per excedència i preocupacions (...)"

– Erwin Kerber: Director de l'Òpera Estatal de Viena.[1]

El setembre del mateix any, Friedrich Buxbaum va emigrar a Gran Bretanya amb la seva dona i el seu fill i inicialment es va convertir en primer violoncel·lista de l'Orquestra Simfònica de Glasgow. La família es va trobar amb dificultats econòmiques, que es van resoldre gràcies a una iniciativa d'Alma Rosé -la refundació del Rosé Quartet a Londres, amb el seu fundador i líder Arnold Rosé i amb Buxbaum. La mateixa Alma Rosé no va obtenir un permís de treball, va anar a La Haia, després va ser capturada pels nacionalsocialistes i deportada a Auschwitz. Allà va dirigir l'orquestra de noies d'Auschwitz. Va perdre la vida el 1944.

L'anglès Rosé Quartet va tenir el seu primer compromís a finals de 1939 i va tocar regularment a la National Gallery i al Wigmore Hall. El quartet va donar el seu darrer concert a Londres l'any 1945, i Arnold Rosé va morir l'any següent. Buxbaum també va treballar com a solista a l'exili i va tocar, entre d'altres, amb la pianista Charlotte Eisler, que també havia fugit del domini nazi. El 1946, amb expressions de pesar, se li va proposar tornar a la Filharmònica de Viena, però això no va passar mai. Quan la Filharmònica de Viena va actuar a Londres el setembre de 1947, va saludar els seus antics col·legues amb paraules iròniques:

"Estimats amics, estic tan feliç de poder tornar a estar amb vosaltres. He sentit les vostres veus. Sonava meravellosament pur. Completament pur de jueus."

[2]Com a senyal de reconciliació, la Filharmònica li va concedir la Medalla Nicolai. Un any més tard, Buxbaum va morir a l'exili als 79 anys.

Premi

[modifica]
  • 1947 Medalla Nicolai de Plata de la Filharmònica de Viena

Commemoració

[modifica]

El 17 d'agost de 2020, es van posar records per a ell, Paul Fischer, Alma i Arnold Rosé, així com per a Julius Stwertka davant de la Casa de Mozart a Salzburg.

Bibliografia

[modifica]
  • Hans Morgenstern, Jüdisches biographisches Lexikon. Eine Sammlung von bedeutenden Persönlichkeiten jüdischer Herkunft ab 1800, LIT 2011, ISBN 978-3-8258-0509-8.
  • Richard Newman: Alma Rosé. Wien 1906 /Auschwitz 1944: Eine Biographie, Weidle 2002, ISBN 978-3-931135-66-9.
  • Bernadette Mayrhofer, Fritz Trümpi: Orchestrierte Vertreibung. Unerwünschte Wiener Philharmoniker. Verfolgung, Ermordung und Exil, Mandelbaum-Verlag 2014, ISBN 978-3-85476-448-9.
  • Orpheus im Exil. Die Vertreibung der österreichischen Musik 1938–1945, Verlag für Gesellschaftskritik 1995, ISBN 978-3-85115-200-5.
  • A. Ehrlich (Hrsg.): Das Streich-Quartett in Wort und Bild, Forgotten Books 2018, ISBN 978-1-391-81440-7.
  • M. Grassl/R. Kapp (Hrsg.): Die Lehre von der musikalischen Aufführung in der Wiener Schule: Verhandlungen des Internationalen Colloquiums Wien 1995 (Wiener Veröffentlichungen zur Musikgeschichte, Band 3), Böhlau-Verlag 2002, ISBN 978-3-205-98891-5.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bernadette Mayrhofer/http://wphdata.blob.core.windows.net/documents/Documents/pdf/NS/ns_mayr_ex_rose_de_v02.pdf/consultat[Enllaç no actiu] el 25 de març de 2021
  2. ↑ [enllaç sense format] https://www.profil.at/oesterreich/goetterdaemmerung-bei-den-wiener-philharmonikern/400899428/consultat[Enllaç no actiu] el 25 de març de 2021

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Friedrich_Buxbaum&oldid=33802321»