Vés al contingut

Bedřich Diviš Weber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Friedrich Dionís Weber)
Plantilla:Infotaula personaBedřich Diviš Weber
Imatge
Weber pintat per Josef Eduard Teltscher Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1766 Modifica el valor a Wikidata
Velichov (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1842 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, musicòleg, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, música clàssica i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorg Joseph Vogler, Ignaz Moscheles i Václav Emanuel Horák (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIgnaz Moscheles, Josef Czapek i Carl Maria von Bocklet Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 26e078ba-f3b9-4531-9109-a510f6722276 Discogs: 1032245 IMSLP: Category:Weber,_Bedřich_Diviš Modifica el valor a Wikidata

Bedřich Diviš Weber (Velichov, prop de Karlovy Vary, 9 d'octubre de 1766 - Praga, 25 de desembre de 1842),[1] també conegut per la forma alemanya del seu nom, Friedrich Dionys (o Dionysius) Weber, fou un compositor i musicòleg bohemi principalment recordat per ser el primer director del Conservatori de Praga, en la fundació del qual va desenvolupar un paper principal.

Weber estudià filosofia i dret a Praga abans de convertir la seva atenció de manera definitiva en la música, estudiant amb Abbe Vogler. Es convertí en un defensor de la música de Mozart després de conèixer-lo a Praga, les seves composicions posen en evidència aquesta influència. Era contrari al treball de Beethoven i Carl Maria Von Weber, però un entusiasta del treball de Richard Wagner. El 1832 dirigí l'estrena de la Simfonia en do de Wagner en una representació d'estudiants al Conservatori de Praga.

Com a director tant del Conservatori com de l'Escola d'orgue de Praga controlà eficaçment l'alta educació musical de la regió,[2] i es convertí indiscutiblement en una de les figures més influents de la música de Praga d'aquell temps, tenint a càrrec seu deixebles que després serien molt bons músics entre ells a Carl Maria von Bocklet o Sigmund Lebert.[3] També va escriure uns quants llibres de text de teoria de la música considerats importants el seu temps.

Malgrat que el seu estil conservador solia explorar les possibilitats d'instruments nous, com les Variationen für das neu erfundene Klappenhorn (Variacions per al clarí novament inventat). Fou un compositor especialitzat en instruments de metall[4] i tenia un interès particular en desenvolupar-ne de nous; així fou l'inventor d'una forma de trompa cromàtica.

El seu treball més conegut que ha sobreviscut és probablement la cantata Bohmens Erretung. També va compondre una òpera, König der Genien, el 1800,[5] i el seu Variacions per a trompeta i orquestra, que utilitzà per experimentar amb la trompeta de claus.

El 1823-24, fou un dels 50 compositors que componien una variació sobre un vals d'Anton Diabelli per Vaterländischer Künstlerverein. Entre les seves nombroses composicions i figuren danses per a piano, variacions, un sextet per a cornetins, un altre per a trombons, marxes militars, operetes, etc.

Obres

[modifica]
  • Das konservatorium der Musik zu Prag (1817)
  • Allgemeine theoretische Vorschule der Musik (1828)
  • Theoretischpraktidches Lehrbuch der Harmonie und des Generalbasses (1830)

Referències

[modifica]
  1. Dolmetsch en línia - Biografia de Compositors W
  2. «Biografia a naxos.com». Arxivat de l'original el 2007-09-10. [Consulta: 26 desembre 2011].
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 30, pàg. 332 (ISBN 84-239-4530-8)
  4. The Keyed Bugle, Ralph Dudgeon
  5. Compositors d'Òpera:W

Bibliografia

[modifica]