Anton Diabelli
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 setembre 1781 Mattsee (Àustria) |
Mort | 8 abril 1858 (76 anys) Viena (Àustria) |
Sepultura | St. Marx Cemetery (en) |
Formació | Wilhelmsgymnasium |
Activitat | |
Ocupació | compositor, editor de música, pianista, guitarrista clàssic |
Gènere | Òpera |
Instrument | Piano i guitarra |
Anton Diabelli (Mattsee, prop de Salzburg, 5 de setembre de 1781 – Viena, 8 d'abril de 1858) va ser un compositor i editor musical austríac. Avui dia és conegut principalment com a autor del vals sobre el qual Ludwig van Beethoven va compondre les seves cèlebres trenta-tres Variacions Diabelli.
Biografia
[modifica]D'infant entrà a l'escola que Michael Haydn tenia a Salzburg i el 1800 al convent de Raichenhaslach, una vegada secularitzat, es dedicà a donar lliçons de música a Viena, on més tard s'associà amb l'editor Cappi, amb qui va fundar l'editorial Diabelli & Co.
Fou un fecund compositor, va estudiar composició amb el germà de Josep Haydn, Miquel,(també compositor)i les seves obres per a piano (sonatines, sonates, minuets, etc.) van ser molt apreciades durant molts anys, igual que les seves composicions religioses, entre les quals hi figuren 10 misses i 12 ofertoris. Va estudiar guitarra i es va dedicar a la docència; va produir per a aquest instrument un nombre d'obres (més de dues centes) on hi trobem sonates, tres sonates per a guitarra (SCHOTT), sonatines, sonatina per a guitarra (Breitkopf & Härtel), variacions i preludis,[1] fugues, dues fugues op. 46 per a guitarra (Bèrben), estudis, estudis p.39 per a guitarra (Bèrben), etc. Les sonates (les tres que va compondre) són força valorades pels guitarristes ja que sovint s'han reeditat. Una part de la seva producció per a guitarra la va destinar a la música de cambra: va compondre obres per a pianoforte i guitarra, i per a dues i tres guitarres. Va merèixer molts elogis pel seu mètode d'ensenyament, però com a editor (el 1832 havia adquirit la comercial del fill de Thaddaeus Weigl)[2] fou durament censurat per la seva mesquinesa i avarícia que demostrà en adquirir a preus irrisoris les obres de Franz Schubert i altres compositors que després varen assolir gran renom.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «[Obres fotocopiades dels originals de A. Diabelli (sonatines per a piano-forte i guitarra) Fòrum de la guitarra clàssica]» (en anglès, italià i francès). [Consulta: 23-24 juny].
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1569 (ISBN 84-7291-226-4)
Bibliografia
[modifica]- Tom núm. 18 de l'Enciclopèdia Espasa