Friedrich Gustav Jakob Henle
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1809  Fürth (Alemanya) | ||
| Mort | 13 maig 1885 (75 anys) Göttingen (Alemanya) | ||
| Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen | ||
| Formació | Universitat de Bonn | ||
| Director de tesi | Johannes Peter Müller | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Medicina, patologia i anatomia | ||
| Lloc de treball | Heidelberg | ||
| Ocupació | anatomista, ictiòleg, professor d'universitat, patòleg, zoòleg, investigador mèdic, metge | ||
| Ocupador | Universitat de Göttingen Universitat de Zúric Universitat de Heidelberg Universitat Humboldt de Berlín | ||
| Membre de | |||
| Professors | Johannes Peter Müller i Karl Rudolphi | ||
| Alumnes | Albert von Kölliker i Carl Joseph Norden | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Theodor Langhans | ||
| Abrev. zoologia | Henle | ||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Germans | Johanna Schoell Marie Mathieu | ||
| Premis | |||
| |||
Friedrich Gustav Jakob Henle (9 de juliol de 1809 - 13 de maig de 1885),[1] va ser un metge, patòleg i anatomista alemany d'origen jueu. Va descobrir el bucle de Henle als ronyons junt amb altres estructures anatòmiques que porten el seu cognom. El seu assaig sobre el contagi per miasma va ser un dels primers arguments per la teoria dels gèrmens en les malalties. Va ser una figura important en el desenvolupament de la medicina moderna.[2]
Henle desenvolupà els conceptes de contagium vivum i contagium animatum, respectivament (Von den Miasmen und Kontagien, 1840) - seguint idees de Girolamo Fracastoro i el treball d'Agostino Bassi; així cofundant la teoria dels microorganismes com la causa de les malalties infeccioses. No va trobar per ell mateix espècies especials de bacteris - tasca aconseguida pel seu alumne Robert Koch. Els dos van posar les regles fonamentals de la definició de malalties causades per microbis: els Postulats Henle Koch.[3]
Biografia
[modifica]Henle nasqué a Fürth, Baviera de pares jueus. Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg i a la de Bonn, on es doctorà el 1832, va passar a ser professor d'anatomia. Va publicar sobre el sistema limfàtic, la distribució de l'epiteli, el cabell, la formació del mucus, la pus, etc.[3]
Obres
[modifica]- Sistema d'anatomia general (1841-1844).
- Zoologia sobre el tauró i rajades.
- Manual de Patologia Racional (1846).[3]
- Manual d'Amatomia Humana Sistemàtica (1852-1873).[3]
El 1870, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Morí a Göttingen, el 13 de maig de 1885.[3]
Bibliografia
[modifica]- Ueber die Ausbreitung des Epithelium im menschlichen Körper (1838)
- Allgemeine Anatomie: Lehre von den Mischungs- und Formbestandtheilen des menschlichen Körpers (1841)
- Handbuch der rationellen Pathologie (1846-1853)
- Handbuch der systematischen Anatomie des Menschen (1855-1871)
- Vergleichend-anatomische Beschreibung des Kehlkopfes mit besonderer Berücksichtigung des Kehlkopfes der Reptilien (1839)
- Pathologische Untersuchungen (1840)
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Henle, Friedrich Gustav Jakob». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 336. ISBN 8429270043.
- ↑ Robinson, Victor, M.D.. The Life of Jacob Henle. Nova York: Medical LIfe Co, 1921.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Chisholm & 1911 Vol.13.5, p. 269
- Attribution
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Enllaços externs
[modifica]
- Friedrich Gustav Jakob Henle. WhoNamedIt.
- Biography and bibliography in the Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science