Vés al contingut

Friedrich Kuhlau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFriedrich Kuhlau
Imatge
Quadre de Friedrich Kuhlau, pintat per Christian Horneman el 1828 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1786 Modifica el valor a Wikidata
Uelzen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1832 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Assistens Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, pianista, flautista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
AlumnesHans Jacob Tengwall, Johann Christian Gebauer i Niels Peter Jensen Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i flauta travessera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
* La muntanya dels bandits

IMDB: nm0474035 TMDB.org: 69192
Spotify: 4yZL2ra98L6CezM2WkVbCE Musicbrainz: 92a8cc4b-9dbe-4529-a9c3-d02910d95310 Lieder.net: 4737 Discogs: 968274 IMSLP: Category:Kuhlau,_Friedrich Allmusic: mn0002285780 Find a Grave: 13922436 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Kuhlau (Uelzen, 11 de setembre de 1786 - Copenhaguen, 12 de març de 1832) fou un compositor alemany.

Als set anys quedà borni a conseqüència d'una caiguda. Estudià a Braunschweig, i més tard a Hamburg, i el 1810, fugint de la proscripció imposada per la dominació francesa, es refugià a Copenhaguen.

Al cap de poc temps en aquest país fou nomenat primer flauta de la Capella Reial i músic de cambra; treballà per a restaurar l'òpera nacional, entre altres mitjans escrivint la música d'un drama titulat La muntanya dels bandits, obra que despertà gran entusiasme, mereixent ser nomenat el gran compositor danès. L'èxit d'aquesta obra i el de la segona òpera Elisa, i l'estimació que en general se li tenia en el país, determinaren establir-se en aquest.

Allà continuà escrivint i va compondre algunes òperes com Lulu, fins que el 1830 un incendi destruí la major part dels manuscrits que tenia en l'habitació, experimentà una pena tan gran que morí dos anys després. A Copenhaguen feu pedagogia musical, i tingué diversos alumnes de talent, com ara Johan Christian Gebauer.

A més de les òperes citades i algunes altres, va escriure molta música instrumental.

Bibliografia

[modifica]
  • Busk, Gorm. Friedrich Kuhlau. Publimus, 1986. 
  • Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28 2a part. pàg. 3540 ISBN 84-239-4582-0