Friedrich Otto Schott
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1851  Witten (Alemanya) | ||
| Mort | 27 agost 1935 (83 anys) Jena (Alemanya) | ||
| Sepultura | cementiri Nord | ||
| Formació | Universitat de Jena Universitat de Würzburg Universitat de Leipzig Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | químic, glassmaker (en)  , inventor | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
Friedrich Otto Schott (17 de desembre de 1851, Witten - 27 d'agost de 1935, Jena) fou un químic i industrial alemany, especialista en el vidre i descobridor del vidre de borosilicat.
Schott era fill d'un fabricant de vidres de finestres, Simón Schott. Des del 1870 fins al 1873 estudià tecnologia química a la Universitat Tècnica d'Aquisgrà i a les universitats de Würzburg i Leipzig. Obtingué el doctorat en química de vidre a la Universitat Friedrich Schiller de Jena per la seva tesi "Contribució a la Teoria i Pràctica de Fabricació de Vidre".[1]
El 1879, Schott desenvolupà un nou vidre que contenia liti i que posseïa noves propietats òptiques. Schott compartí aquest descobriment amb l'òptic Ernst Abbe, i començà una llarga relació professional entre ambdós. El 1884 s'associà amb Ernst Abbe i Carl Zeiss per a fundar la Glastechnische Laboratorium Schott & Genossen (Laboratori tècnic de vidre Schott & Associats) a Jena. Fou aquí, durant el període 1887-1893, que Schott desenvolupà el vidre de borosilicat, el qual es distingeix per la seva alta tolerància a la calor i una resistència considerable als xocs tèrmics (canvis bruscos de temperatura) i la resistència a la degradació quan s'exposen a productes químics.
El 1926 Otto Schott es retirà del treball actiu a Schott & Associats.
Referències
[modifica]
- ↑ Schott, Otto. “Contributions to the Theory and Practice of Glass Fabrication” Arxivat 2016-09-18 a Wayback Machine.