Friedrich Wieck
 (dècada del 1830)  | |
| Nom original | (de) Johann Gottlob Friedrich Wieck |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 agost 1785 Pretzsch (Alemanya) |
| Mort | 6 octubre 1873 (88 anys) Loschwitz (Alemanya) |
| Sepultura | Cementiri Trinitatis (Dresden) |
| Residència | Dresden (1840–) |
| Formació | Universitat de Halle - teologia (1804–) Johann-Walter-Gymnasium (en)  (1800–1804)Thomasschule zu Leipzig (1798–1798) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, crític musical, pedagog musical, musicòleg, compositor |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Robert Schumann, Clara Schumann, Hans von Bülow, Karl Filtsch, Mariane Bargiel (en) , Anton Krause (en) , Isidor Seiss i Carl August Gustav Riccius |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Clementine Wieck (1828–) Mariane Bargiel (1816–1825), divorci |
| Fills | Clara Schumann (  ) Friedrich WieckMariane BargielAlwin Wieck ( ) Friedrich WieckMariane BargielGustav Wieck ( ) Friedrich WieckMariane BargielMarie Wieck ( ) Friedrich Wieck |
| Pare | Carl Friedrich Gotthelf Wieck |
   
  | |
Friedrich Wieck (Pretzsch, 18 d'agost de 1785 - Loschwitz, 6 d'octubre, 1873) fou un pedagog alemany. Fou el sogre de Robert Schumann.
Freqüentà el Gimnàs de Torgan i després estudià Teologia a Wittenberg; però més tard es dedicà per complet a la música. A Leipzig fundà una fàbrica de pianos, a la qual afegí un establiment de préstecs sobre objectes de música. Tot seguit es consagrà, cada vegada amb més intensitat, a l'ensenyança del piano i el cant, tenint entre els seus alumnes Isidor Seiss,[1] i Franz Brendel, que seria un conegut crític musical i musicòleg.[2] El 1840 fixà el seu domicili a Loschwitz.
Les seves dues filles, Clara i Marie, aprengueren d'ell la música: Clara (després esposa de Robert Schumann) nasqué del primer matrimoni amb Marianne, filla del cantor Tromlitz, que, després de divorciar-se, es casà amb el professor de música Bargiel; Marie (nascuda del seu segon matrimoni amb Clementine Fechner) va néixer a Leipzig el 1832.
Wieck va escriure:
- Klavier und Gesang (Leipzig, 1853, 3a ed., 1878),
- Musikalische Bauernsprüche (2a ed., Leipzig, 1876).
Referències
[modifica]- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 1580. (ISBN-84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 761 (ISBN 84-239-4509-X)
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàgs. 206-07 (ISBN 84-239-4570-7)