Vés al contingut

Friedrich Wilhelm Marpurg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFriedrich Wilhelm Marpurg
Imatge
Gravat de Friedrich Wilhelm Marpurg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1718 Modifica el valor a Wikidata
Wendemark (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1795 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSimeon Metaphrastes Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
OcupacióCompositor, professor
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsFriedrich Marpurg, besnet Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 9830a811-d988-4ea0-96d3-fc038d832f2f Discogs: 2698041 IMSLP: Category:Marpurg,_Friedrich_Wilhelm Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Wilhelm Marpurg (Wendemark, Altmark, 21 de novembre de 1718 - Berlín, 22 de maig de 1795) fou un compositor alemany.

Fou un músic teòric. Va viure un cert temps a París, on estudià els sistema de Rameau, el 1749 anà a Berlín, d'allà a Hamburg tornant més tard a Berlín, on el 1763 fou nomenat director de loteries amb el títol de conseller de Guerra.

La producció musical no fou massa gran; en canvi desenvolupà una fecunda activitat com a escriptor de música.

Entre els seus descendents, es compten diversos músics, el més famós fou el també compositor Friedrich Marpurg (1825-1884).

Obra musical

[modifica]
  • Kyrie cum Gloria, (1758).
  • Sanctus et Agnus, (Berlín, 1759).
  • Neue Lieder zum Singen beim Klavier, (Berlín, 1762).
  • Geistliche, moralische und weltliche Oden, mit Klavier, (Berlín 1758).
  • Klavierstücke..., (Berlin, 1762).
  • Fughe e capricci per il clavicembalo e per l'organo, (Berlín, 1777).
  • Raccolta delle piu niove composizioni, etc.

Obra escrita

[modifica]
  • Kritische Musikus an der Spree, (1749-50).
  • Die Kunst das Klavier zu pielen, (1750-51).
  • Abhandlung von der Fuge, (1753-54).
  • Historisch-Kritische Beiträge zur Aufnahme der Musik, (1754-62).
  • Anleitung zum Klavierspielen, (1755).
  • Handbuch beim Generalbass und der Komposition, (1755-58).
  • Systematische Einleigtung in die musikalische Setzkunst nach den Lehrsätzen des Herrn Rameau, (1757).
  • Anfangsgründe der theoritschen Musik, (1757).
  • Anleitung der Singkomposition, (1758).
  • Kritische Briefe über die Tonkunst, (1759-63).
  • Herrn G.-A. Sorpens Anleigtung zumeneralbassete, (1760).
  • Anleigtung zur Musikuberhaupt und zur Singkunst insbesoondere, (1763).
  • Versuch über die musikalische Temperatur, (1776).
  • Neue Methode, allerlei Arten von Temperaturen dem Klaviere aufs bequemste mitzuteilen, (1779-90).
  • Leyenden einiger Musikheiligen, (1786).

Algunes d'aquestes obres varen estar traduïdes a diverses llengües. Deixà inacabada una història de l'orgue.

Bibliografia

[modifica]