Friedrich Wolf

Friedrich Wolf
Biografia
Naixement	23 desembre 1888 ; Neuwied (Alemanya)
Mort	5 octubre 1953 (64 anys); Lehnitz (Alemanya)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Memorial dels socialistes - Zentralfriedhof Friedrichsfelde
Ambaixador de la República Democràtica Alemanya a Polònia
	1949 – 1951 – Aenne Kundermann →
Ambaixador
Dades personals
Formació	Universitat de Bonn
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, prosa, forma dramàtica, medicina i política
Lloc de treball	Dresden ; Stuttgart ; Moscou ; Hechingen ; Remscheid ; Berlín Est
Ocupació	escriptor, guionista, dramaturg, militant de la resistència, diplomàtic, metge escriptor, polític, metge
Activitat	1917 -
Partit	Partit Comunista d'Alemanya (1928–); Partit Socialista Unificat d'Alemanya ; Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya
Membre de	Association of Proletarian-Revolutionary Authors (en) (1928–); Acadèmia de les Arts de l'RDA ; Comitè Nacional per a una Alemanya Lliure
Nom de ploma	Christian Baetz ; Hans Rüedi ; Dr. Isegrimm
Carrera militar
Branca militar	Brigades Internacionals
Conflicte	Primera Guerra Mundial ; Guerra Civil espanyola
Família
Fills	Markus Wolf, Konrad Wolf, Thomas Naumann
Premis
	Orde de l'Estrella Roja; Premi Nacional de la RDA; Comandant amb Estrella de l'Orde Polònia Restituta ;

Friedrich Wolf (Neuwied, 23 de desembre de 1888 - Lehnitz, 5 d'octubre de 1953) va ser un metge i escriptor alemany.

Biografia

Wolf era fill d'un comerciant jueu. Va estudiar Medicina, Filosofia i Història de l'Art a Múnic, Tubinga, Bonn i Berlín i es va fer metge el 1913. El 1914 va treballar com a metge en un vaixell a la ruta entre Canadà, Groenlàndia i Estats Units, i a l'exèrcit al front occidental de la Primera Guerra Mundial; aquesta experiència el va fer profundament pacifista. El 1917 va publicar la seva primera obra en prosa: Der Sprung in den Tod.^[1]

El 1918 es va fer membre del Consell de Treballadors de Dresde i es va afiliar al Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD). Després de la guerra va treballar com a metge a Remscheid i Hechingen, on es va dedicar a la medicina general i va prescriure tractaments basats en la naturopatia. El 1923 i 1925 van néixer els seus fills Markus i Konrad. El 1928 es va unir al Partit Comunista i al Grup d'escriptors Proletari-Revolucionaris. El 1929 el seu drama Cyankali va portar a un acalorat debat sobre l'avortament induït, i va ser per poc temps arrestat i acusat de portar a terme avortaments.

Al principi de 1932 va fundar el Spieltrupp Südwest a Stuttgart, un grup d'agitació comunista d'actors laics que interpretaven obres controvertides sobre temes actuals.

Quan els nazis van arribar al poder, va emigrar amb la seva família a Moscou i es posà a treballar per Ràdio Moscou.^[2] El 1938 va marxar a Espanya per treballar com a metge per a les Brigades Internacionals. No obstant, va ser arrestat a França i internat al Camp de concentració de Vernet. El 1941 li va ser atorgada la nacionalitat soviètica i va tornar a Moscou, on va fundar el Nationalkomitee Freies Deutschland (Comité Nacional per a una Alemanya Lliure)

El 1945 va tornar a Alemanya i va continuar com a escriptor i activista en assumptes polítics i culturals. Des de 1949 fins a 1951 va ser el primer ambaixador de la República Democràtica Alemanya (RDA) a Polònia.^[3] El 5 d'octubre de 1953 va morir a la seva oficina de Lehnitz.

Obres principals

1917 Mohammed (drama); Langemarck (conte)
1919 Das bist du (drama); Der Unbedingte (drama)
1921 Die Schwarze Sonne (drama)
1922 Tamar (drama)
1923 Die Schrankkomödie (drama); Der Arme Konrad (drama)
1924 Das Heldenepos des alten Bundes
1925 Kreatur (novela)
1926 Kolonne Hund (drama); Äther
1927 Die Natur als Arzt und Helfer; Koritke (drama); Der Kampf im Kohlenpott (novela curta)
1929 Cyankali (drama)
1930 Die Matrosen von Cattaro (drama); Tai Yang erwacht (drama)
1933 Professor Mamlock (tragicomèdia)
1934 Floridsdorf (drama)
1935 Das trojanische Pferd (drama)
1938 Zwei an der Grenze (novela)
1940 Beaumarchais (drama)
1942 Der Russenpelz (novela curta)
1944 Heimkehr der Söhne (novela); Dr. Lilli Wanner (drama)
1945 Was der Mensch säet (drama)
1946 Die letzte Probe (drama); Märchen für große und kleine Kinder
1947 Wie Tiere des Waldes (drama)
1949 Der Rat der Götter (guió de cinema); Bürgermeister Anna (comèdia)
1952 Menetekel (novela); Thomas Müntzer (drama)

Referències

↑ Naumann, Thomas. «Originaldokumente zu Friedrich Wolf» (pdf) (en alemany). Particle Physics DESY, Zeuthen, 26-05-2008. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 1r desembre 2013].
↑ Valentina Choschewa: Stimme Russlands feiert 85. Jubiläum Arxivat 2014-10-29 at Archive.is. A: La Veu de Rússia, 28 d'octubre 2014 (consulta: 29/10/2014)
↑ Barth, Bernd-Rainer. «Wolf, Friedrich * 23.12.1888, † 5.10.1953 Schriftsteller» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur: Biographische Datenbanken. [Consulta: 4 gener 2015].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Wolf

[1] Naumann, Thomas. «Originaldokumente zu Friedrich Wolf» (pdf) (en alemany). Particle Physics DESY, Zeuthen, 26-05-2008. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 1r desembre 2013].

[2] Valentina Choschewa: Stimme Russlands feiert 85. Jubiläum Arxivat 2014-10-29 at Archive.is. A: La Veu de Rússia, 28 d'octubre 2014 (consulta: 29/10/2014)

[3] Barth, Bernd-Rainer. «Wolf, Friedrich * 23.12.1888, † 5.10.1953 Schriftsteller» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur: Biographische Datenbanken. [Consulta: 4 gener 2015].

[1]

[2]

[3]