Fritz Sauckel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1894  Haßfurt (Alemanya) | ||
| Mort | 16 octubre 1946 (51 anys) Presó judicial de Nuremberg | ||
| Causa de mort | pena de mort, penjament | ||
General Plenipotentiary for Labour Deployment (en)  | |||
| 21 març 1942 – 1945 Nomenat per: Adolf Hitler | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Villa Sauckel (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors | ||
| Membre de | |||
| Representat per | Robert Servatius | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Tercer Reich | ||
| Rang militar | Obergruppenführer | ||
| Participà en | |||
| 23 setembre 1946 | Tribunal Militar Internacional |
||
| Altres | |||
| Condemnat per | crim contra la humanitat (1946) → (pena de mort) | ||
| Premis | |||
| |||
Ernst Friedrich Christoph "Fritz" Sauckel (Haßfurt, 27 d'octubre de 1894 - Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) fou un destacat polític nazi, gauleiter de Turíngia des de 1927 i comissari general encarregat de la mà d'obra esclava des de 1942 fins a 1945. Sota aquest càrrec polític va jugar un important paper durant la Segona Guerra Mundial. Al final de la contesa va ser detingut per les autoritats aliades i va ser un dels dotze condemnats a mort durant els judicis de Nuremberg.[1]
Biografia
[modifica]Nascut a Baviera, era el fill únic d'un carter i una costurera. Va abandonar aviat l'escola local coincidint amb la malaltia de la seva mare. Als quinze anys es va enrolar en la marina mercant. Va començar viatjant en una goleta noruega de tres pals i després va passar a vaixells suecs i alemanys. Més tard va ser obrer de fàbrica i en 1923 es va afiliar al Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP), i es convertí en Gauleiter de Turíngia en 1927. Cap del govern de Turíngia en 1932, posteriorment fou Reichsstatthalter de Turíngia el 1933.
Va ser nomenat plenipotenciari general per a l'ocupació de mà d'obra esclava en 1942 i va organitzar amb aquest motiu les deportacions de treballadors des dels països ocupats fins a Alemanya. Va administrar a més les deportacions via ferrocarril de jueus i eslaus des de la Rússia soviètica cap als camps de concentració, i va subministrar a més mà d'obra per a l'organització Todt a càrrec d'Albert Speer.
Va ser condemnat a mort durant els Judicis de Nuremberg en ser declarat culpable del segon càrrec: crims contra la pau. El seu advocat defensor havia estat Robert Servatius. L'acusat havia violat 34 tractats internacionals, emprès guerres d'agressió i desencadenat, finalment, un conflicte mundial. Pel tercer càrrec: crims de guerra, l'acusat havia ordenat o tolerat assassinats col·lectius i tortures, deportat a milions de persones i organitzat el pillatge econòmic. També pel quart càrrec: crims contra la humanitat, l'acusat havia perseguit a nombroses minories i exterminat a col·lectivitats senceres.
Va ser executat a la forca a la presó de Nuremberg en les primeres hores del 16 d'octubre de 1946. El seu cos va ser incinerat al crematori muniquès d'Ostfriedhof i les seves cendres, juntament amb les de la resta dels executats aquest dia, dispersades en el riu Isar[2] perquè cap sepultura es convertís en centre nostàlgic dels seus adeptes.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Pérez Triviño, José Luis. Els judicis de Nuremberg. Barcelona: UOC, 2006. ISBN 9788497885331.
- ↑ Pietersen, Pit. Kriegsverbrechen der alliierten Siegermächte: Terroristische Bombenangriffe auf Deutschland und Europa 1939-1945 (en alemany). Norderstedt: Books on Demand, 2006, p. 487. ISBN 3-8334-5045-2. OCLC 213416715 [Consulta: 9 octubre 2012].
- ↑ «Der Münchner Ostfriedhof». Evangelisch-lutherische Lutherkirche München: Gemeindebrief, 3, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 9 octubre 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- L'organització Todt Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. al web laveujovetv.cat
- Biografies del Tercer Reich Arxivat 2015-03-18 a Wayback Machine. (català)