Vés al contingut

Froiliuba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFroiliuba

La reina Froiliuba acomiadant-se amb un petó del rei Fàfila abans de marxar de cacera, en un capitell del monestir de San Pedro de Villanueva. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Froiluba Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 725 Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de la Santa Cruz Modifica el valor a Wikidata
Reina consort d'Astúries
737 – 739
← GaudiosaErmessenda → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat737 Modifica el valor a Wikidata - 739 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFàfila (–739) Modifica el valor a Wikidata
Fillsvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParesPere de Cantàbria (discutit) Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParentsPelai, sogre
Ermessenda, cunyada Modifica el valor a Wikidata

Froiliuba (Astúries, s. VIII),[1][2][3] també anomenada Froiluba[4] o Froleba,[1] va ser una noble del regne d'Astúries, muller del rei Fàfila (737-739).

Està documentada, juntament amb el seu marit, en la làpida de fundació de l'església de Santa Cruz de Cangues d'Onís, consagrada el 27 d'octubre del 737 per Asteri. També s'al·ludeix de forma genèrica als seus fills, en plural, sense esmentar-ne els noms.[2] Dels seus fills no se'n sap res més, als quals se'ls suposa molt joves a la mort del seu pare el 739, fet que explicaria la successió en favor del seu cunyat, Alfons I d'Astúries, casat amb la germana de Fàfila.[5] Una referència tardana i de poca fiabilitat diu que una de les filles es deia Favínia i estava casada amb el duc de Suàbia.[1] Posteriorment, els còdexs adulterats de la Crònica d'Alfons III, i una notícia tardana del segle xii del bisbe Pelai d'Oviedo, també n'esmenten la mort i el seu enterrament a la mateixa església, però en els textos originals el seu nom no hi consta.[1][3]

Se'n desconeix la filiació. Gregorio de Argaiz, al segle xvi, considerà que el seu nom Froiluba (o Froilupa) podia ser la contracció de «Froila López», sent filla d'un tal Lope, senyor dels antics càntabres i senyor de Biscaia i que tindria origen al ducat de Cantàbria o, més aviat, de la zona bascona (Àlaba).[6] Segons Luis A. García Moreno hauria estat filla de duc Pere de Cantàbria i, consegüentment, germana d'Alfons i de Fruela. Es basa en l'arrel del seu nom «Froi-», que comparteix amb el seu germà Fruela, també anomenat Froila, i en la repetició de noms en la mateixa família. D'acord amb aquesta informació, el seu casament de Froiliuba amb Fàfila hauria estat part d'un doble pacte de matrimoni entre Pelai i Pere, atès que el seu germà Alfons es va casar amb Ermessenda, germana de Fàfila.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 255-256. Arxivat de l'original el 2020-10-19. ISSN: 0570-7218 [Consulta: 18 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 Isla Frez, Amancio «El rey Fávila, la reiina Froiliuba y la fundación de la iglesia de Santa Cruz de Cangas (737)». Studia Histórica - Historia Medieval, 2015, pàg. 160.
  3. 3,0 3,1 Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Froiliuba» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 18 octubre 2020].
  4. 4,0 4,1 Rodríguez Muñoz, Javier «El territorio de Primorias y los inicios del reino de Asturias». Anuario de la Sociedad Protectora de la Balesquida, núm. 4, 2019, pàg. 77-78. ISSN: 2445-2300.
  5. Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Favila» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 18 octubre 2020].
  6. Arribas Magro, María del Carmen Sonsoles. La Merindad de Burgos: un análisis jurisdiccional y socioeconómico desde la Antigüedad a la Edad Media (tesi doctoral). Burgos: Universitat de Burgos, 2012, p. 825, 827.