Vés al contingut

Front nord de l'operació Espases de Ferro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Plantilla:Infotaula esdevenimentFront nord de l'operació Espases de Ferro
Imatge
Map
 33° 11′ 49″ N, 35° 20′ 43″ E / 33.196959°N,35.345341°E / 33.196959; 35.345341
Tipusconflicte fronterer
bombardeig
cadena d'esdeveniments Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte Israel–Hesbol·là i expansió de la guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps8 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
Datadècada del 2020 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciósud del Líban
Galilea (Israel)
alts del Golan
Har Dov (Israel)
Granges de Xebaa (Israel) Modifica el valor a Wikidata, Districte del Nord (Israel)
governació del Líban-Sud
governació de Nabatieh (Líban) Modifica el valor a Wikidata
EstatLíban, Israel i Síria Modifica el valor a Wikidata
Participant
Mitjà de comunicació

El Front nord de l'operació Espases de Ferro[1] és una operació militar israeliana des del 8 d'octubre de 2023 al llarg de la frontera entre Israel i el Líban i a Síria i als Alts del Golan ocupats per Israel, en resposta al suport de Hezbol·là a Hamàs després de l'atac de Hamàs a Israel de 2023,

El setembre de 2024 es va produir una escalada significativa de les hostilitats el front, començant amb les explosió de cercapersones al Líban. Dies després, les Forces de Defensa d'Israel (IDF) van matar el membre d'Hezbol·là Ibrahim Aqil, que va participar en els atemptats de Beirut de 1983. Les FDI van declarar que els seus atacs continuarien fins que els ciutadans israelians a la zona del conflicte poguessin tornar a casa amb seguretat. Les víctimes més mortals i generalitzades al Líban van ser el resultat dels atacs amb míssils el dilluns 23 de setembre, amb almenys 492 morts i més de 1.645 ferits, inclosos nens, dones i paramèdics.[2]

Estructura de comandament militar de Hezbol·là

[modifica]

En 2023 l'estructura militar de Hezbol·là estava liderat pel secretari general Hassan Nasral·là, recolzat pel cap d'operacions i comandant de la Força Radwan, Fuad Shukr, el comandant de més rang i cap de l'unitat estratègica, i Ali Karaki, comandant de les forces al front sud. D'Aqil depenen Wissam al-Tawil, comandant dels Radwan, i Abu Hassan Samir, cap de la unitat dels Radwan i antic comandant de la unitat, i de Karaki depenen Taleb Sami Abdullah, comandant de la unitat Nasser, Muhammad Nimah Nasser, comandant de la unitat Aziz, i Abu Ali Rida, comandant de la unitat Bader.[3]

Antecedents

[modifica]

Els dies 8 i 9 d'octubre de 2023, hi va haver foc creuat entre Hezbol·là i les Forces de Defensa d'Israel (IDF) després que els militants d'Hezbol·là disparassin míssils contra Israel des del Líban i Israel respongués amb atacs aeris al Líban.[4] Hezbol·là ha ofert suport simbòlic a Hamàs amb alguns bombardejos i atacs amb coets. No obstant això, la major part d'això ha tingut lloc a les Granges de Shebaa, una petita parcel·la de terra en disputa que ha experimentat un conflicte de baix nivell des de l'any 2000.[5] S'han registrat més de 4.400 incidents violents entre Hezbol·là i Israel des de l'inici de la guerra,[6] i aproximadament 100.000 israelians han estat evacuats del nord d'Israel des de l'inici del conflicte.[7]

Israel va activar el sistema de defensa aèria Cúpula de Ferro.[8] El primer ministre Binyamín Netanyahu i el ministre de Defensa Yoav Gallant van realitzar avaluacions de seguretat a la seu de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a Tel-Aviv.[9] Més tard, Gallant va declarar l'estat d'emergència a les àrees de fins a 80 quilòmetres de la frontera de Gaza i va aprovar la mobilització de desenes de milers de reservistes de l'exèrcit no només al llarg de la frontera de Gaza sinó també a Cisjordània i al llarg de les fronteres amb el Líban i Síria.[10][11] Durant la nit del 7 al 8 d'octubre, el Gabinet de Seguretat d'Israel va votar a favor d'emprendre l'operació Espases de Ferro, una sèrie d'accions per provocar la "destrucció de les capacitats militars i governamentals de Hamàs i el Gihad Islàmic palestí", segons un comunicat de l'Oficina del Primer Ministre.

Operació Espases de Ferro

[modifica]

El 31 de març de 2024, el comandant Ismail Al Zin, responsable la unitat de míssils antitancs de la Força Radwan d'èlit de Hezbol·là, responsable de nombrosos atacs contra Israel va morir en un atac amb dron al Líban,[12] i el 14 de maig, Hussein Ibrahim Makki, comandant superior de la unitat del Front Sud que havia comandat la divisió costanera de Hezbol·là.[13] Taleb Sami Abdullah, comandant d'una de les tres divisions de Hezbol·là al sud del Líban va morir en un atac aeri el 12 de juny, suposa el càrrec més alt de la milícia proiraniana mort per part d'Israel des de l'inici de les hostilitats en octubre de 2023.[14] El comandant Muhammad Nimah Nasser va morir en un atac aeri el 3 de juliol.[15] El 27 de juliol, un coet llençat des del sud del Líban va matar dotze joves drusos a un camp de futbol a Majdal Shams, als Alts del Golan, en l'atac més mortífer al nord d'Israel des de l'inici de la guerra, provocant bombardeigs de la força aèria israeliana en resposta,[16] i en resposta, un atac aeri israelià va matar a Beirut Fuad Shukr, el cap militar de major rang de Hezbol·là i assessor del líder Hassan Nasral·là.

Partidaris de Hezbol·là assistint a un discurs de Hassan Nasral·là a Beirut, el 3 de novembre de 2023.

El juliol de 2024, una operació liderada per la Guàrdia Civil i la policia alemanya va desarticular a Barcelona i Badalona una de les estructures logístiques de construcció de munició rondadora de Hezbol·là a Europa, capaços de transportar càrregues explosives de diversos quilos i per la seva mida petita i el seu perfil de vol baix són més difícils de detectar i, per tant, de neutralitzar, i es creu que la xarxa va produir més d'un miler d'unitats, i en molts dels drons usats en la guerra entre Israel i Gaza s'han trobat peces com les adquirides per l'estructura desarticulada.[17]

En resposta a la mort del seu màxim comandant militar Fuad Sukr, la del líder polític de Hamàs, Ismail Haniye i el bombardeig del Líban, Hezbollah va respondre el 4 d'agost de 2024 amb el llançament de més de 300 coets, en l'intercanvi de foc més gran en dues darreres dècades, la majoria interceptats pels sistemes de defensa aèria israeliana, la Cúpula de Ferro, i la resta no van causar danys significatius.[18]

Des del 8 d'octubre de 2023 fins al 24 d'agost de 2024 han mort al Líban 560 persones, i entre elles Hezbol·là ha confirmat la mort de 356 milicians i comandants, la majoria al Líban, però també alguns d'ells a Síria.[19] Israel ha realitzat desenes d'atacs aeris a Síria des que va començar la guerra, i en 12 de setembre les forces especials Shaldag de la Força Aèria Israeliana va dur a terme l'atac a un camp de míssils a prop de Masyaf, descendint d'helicòpters, col·locant explosius a les instal·lacions construïdes per l'Iran i van retirar informació sensible. Els atacs a Síria han matat almenys 208 combatents, inclosos 46 militars sirians, 43 membres d'Hezbol·là i 24 guàrdies revolucionaris iranians, i 22 civils.[20]

Escalada de les hostilitats

[modifica]
Article principal: Explosió de cercapersones de Hezbol·là

El 17 de setembre de 2024 els cercapersones de Hezbol·là al Líban i Síria van ser piratejats i detonats en un atac coordinat per Israel, causant la mort d'al menys dotze persones, i 2.750 ferits, 200 d'ells greus,[21] i l'endemà van explotar els walkie-talkies, causant la mort d'al menys catorze persones,[22] i 450 ferits.[22]

Un atac aeri israelià al sud de Beirut el 20 de setembre va matar almenys 31 persones,[23] entre elles el cap d'operacions i comandant de la unitat d'elit Radwan de Hezbol·là Ibrahim Aqil i altres membres de la unitat d'elit mentre celebraven una reunió.[24] Aqil estava buscat pel seu suposat paper en els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983 que van matar 63 persones, així com els atacs a les casernes de la Marines a Beirut de 1983.[25] El 24 de setembre, Ibrahim Qubaisi, el comandant de la divisió de coets i míssils d'Hesbol·là va morir en un dels atacs aeris israelians.[26]

El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va demanar als civils del Líban que abandonessin les zones on Israel ataca Hezbol·là, i la població va rebre trucades automatitzades, missatges de text i emissions que els instaven a evacuar la zona,[27] i 100.000 persones es van dirigir cap al nord del país.[28] Fins al 23 de setembre les forces armades israelianes havien atacat mil tres-cents objectius d'Hezbol·là al Líban, principalment al sud i l'est del país prop de la frontera del Líban amb Síria i on el grup militant té una forta presència, atacant especialment habitatges on hi havia armament emmagatzemat, causant 492 morts i 1.645 ferits, respostos per nombrosos llençaments de míssils de Hezbol·là.[29]

Avions de combat de la Força Aèria van bombardejar i matar el 27 de setembre al secretari general de Hesbol·là Hassan Nasral·là[30] al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail juntament amb altres comandants i militants de Hezbollah. També va ser abatut Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets d'Hezbollah.[30]

Bombardeig de la caserna general de Hezbol·là a Beirut

[modifica]

Avions de combat de la Força Aèria van bombardejar la caserna general de Hezbol·là a Beirut i matar el 27 de setembre Hassan Nasral·là,[30] Ali Karaki, comandant de les forces al front sud,[31] Abbas Nilforushan, comandant de la Guàrdia Revolucionària iraniana[32] i al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail juntament amb altres comandants i militants de Hezbol·là. També va ser abatut Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets de Hezbol·là.[30]

El 29 de setembre fou eliminat en un atac aeri Nabil Qaouk, comandant de la Unitat de Seguretat Preventiva de Hezbol·là.[32] i el líder de Hamàs al Líban, Fathi al-Sharif, que treballava per UNRWA va morir en un atac aeri israelià a Tir el 30 de setembre.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «operació Espases de Ferro». ésadir. [Consulta: 24 setembre 2024].
  2. ↑ «Israel launches ‘extensive’ strikes on Hezbollah; Lebanon says hundreds killed, more than 1,600 injured» (en anglès). Washington Post, 23-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  3. ↑ «La cadena de mando militar de la organización terrorista Hezbolá» (en castellà). El Nacional. [Consulta: 24 setembre 2024].
  4. ↑ «Israel, Hezbollah exchange artillery, rocket fire» (en anglès). Reuters, 08-10-2023.
  5. ↑ «Hamas has failed to rally the Middle East to its cause». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  6. ↑ Seth G. Jones, Daniel Byman, Alexander Palmer, i Riley McCabe. «The Coming Conflict with Hezbollah» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 21-03-2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  7. ↑ Estelle Shirbon. «Dangerous stasis on Israel's northern border leaves evacuees in limbo» (en anglès). Reuters, 12-01-2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  8. ↑ «Israeli army declares ‘state of readiness’ for war», 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  9. ↑ «Israel/Palestine: Netanyahu says Israel is 'at war' as Palestinian militants launch surprise air and ground attack from Gaza». CNN, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  10. ↑ «Army says it is fighting Gaza militants who entered Israel by land, sea and air» (en anglès). Al Arabiya. [Consulta: 9 octubre 2023].
  11. ↑ «Israel declares state of war after Hamas launches ‘5,000 rockets and attacks with ground troops’». The Guardian, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  12. ↑ «Israeli military says it killed a 'significant' Hezbollah commander in airstrike» (en anglès). Reuters, 31-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  13. ↑ Fabian, Emmanuel. «Top Hezbollah field commander killed in IDF drone strike in south Lebanon». The Times of Israel, 15-05-2024. [Consulta: 15 maig 2024].
  14. ↑ «Israel confirma muerte del líder de Hezbolá Taleb Abdullah» (en castellà). El Nacional, 12-06-2024. [Consulta: 16 juny 2024].
  15. ↑ «Senior Hezbollah commander killed in Israeli strike» (en anglès). al Jazeera, 03-07-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
  16. ↑ Ruth Michaelson, Quique Kierszenbaum, Andrew Roth. «Israel announces strikes on Hezbollah in Lebanon after rocket attack kills 12 in Golan Heights» (en anglès). The Guardian, 28-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  17. ↑ «Els detinguts per jihadisme a Catalunya haurien construït més de mil drons per a Hezbollah». Ara, 18-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
  18. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Israel bombardeja el Líban i Hezbollah respon amb el llançament de més de 300 coets». El Nacional, 25-08-2024. [Consulta: 25 agost 2024].
  19. ↑ «What is Hezbollah in Lebanon and will it go to war with Israel?» (en anglès). BBC, 25-08-2024. [Consulta: 15 setembre 2024].
  20. ↑ Mackintosh, Thomas. «Israeli special forces 'raid missile site in Syria'» (en anglès). BBC, 12-09-2024. [Consulta: 15 setembre 2024].
  21. ↑ Figuerola, Guillem. «Vuit morts i més de 2.800 ferits al Líban en explotar els aparells buscapersones de membres d'Hezbollah». El Nacional, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  22. ↑ 22,0 22,1 Kathleen Magramo, Sophie Tanno, Antoinette Radford, Maureen Chowdhury, Aditi Sangal, Tori B. Powell. «Walkie-talkies explode in Lebanon day after deadly pager attack» (en anglès). CNN, 18-09-2024. [Consulta: 18 setembre 2024].
  23. ↑ Urooba Jama, Federica Marsi. «Israel’s war on Gaza live: 44 killed in Israeli attacks since yesterday» (en anglès). al Jazeera, 21-09-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
  24. ↑ «Un bombardeig d'Israel a Beirut causa almenys 12 morts i 66 ferits». Ara, 20-09-2024. [Consulta: 20 setembre 2024].
  25. ↑ Fabian, Emanuel. «IDF confirms it killed top Hezbollah commander Ibrahim Aqil in Beirut; says Aqil was planning invasion of Galilee» (en anglès). The Times of Israel, 20-09-2024. [Consulta: 20 setembre 2024].
  26. ↑ «New Israeli strikes on southern Lebanon as Hezbollah confirms death of senior commander» (en anglès). The Guardian, 25-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
  27. ↑ Salem, Mostafa. «Tens of thousands of Lebanese people received automated calls from unknown source urging them to evacuate» (en anglès). CNN, 23-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  28. ↑ Regan, Helen. «Israeli strikes cause deadliest day in Lebanon in nearly 2 decades. Here’s what we know» (en anglès). CNN, 24-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  29. ↑ «492 morts i més de 1.600 ferits, pel cap baix, pels atacs israelians al sud i l’est del Líban». Vilaweb, 23-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Calatayud, Ketty. «L’exèrcit d’Israel confirma la mort del líder de Hezbollah mentre continua bombardejant Beirut». El Nacional, 28-09-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  31. ↑ Fabian, Emanuel. «Hezbollah confirms commander of Southern Front, Ali Karaki, killed alongside Nasrallah» (en anglès). The Times of Israel, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  32. ↑ 32,0 32,1 Martín, Jordi. «Israel dona per mort un altre alt càrrec de Hezbollah després de més bombardejos a Beirut». El Nacional, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  33. ↑ «Hamas confirms death of its Lebanon chief in Israeli airstrike» (en anglès). AZ News, 30-09-2024. [Consulta: 30 setembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Front_nord_de_l%27operació_Espases_de_Ferro&oldid=34052496»