Vés al contingut

Frontal d'altar de Gia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaFrontal d'altar de Gia

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfrontal d'altar Modifica el valor a Wikidata
CreadorTaller de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XII
Materialtremp
fusta
estuc Modifica el valor a Wikidata
Mida99 (alçària) × 145 (amplada) cm
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari003902-000 Modifica el valor a Wikidata

El frontal de Gia és un frontal d'altar fet pel taller de Ribagorça, que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1] Procedeix de l'església de Sant Martí de Gia o Xia (vall de Benasc, Alta Ribagorça, Osca). Va ingressar al museu provinent de l'adquisició de la col·lecció Plandiura, el 1932.

Context

[modifica]

Catalunya és el lloc d'Europa on s'han conservat més exemples de frontals d'altar pintats dels segles xii i xiii. Els frontals decoraven la part davantera de l'altar, el moble principal de l'espai més sagrat de l'església. Les taules pintades van ser una alternativa als mobles d'orfebreria, únicament assequibles per a les catedrals o els grans monestirs.

Els frontals de Gia i Cardet són els més representatius d'un taller actiu a la Ribagorça de mitjan segle xiii, les obres sorgides del qual incorporen fórmules del primer gòtic: el sentit narratiu de les escenes i la tècnica de la colradura sobre els relleus de guix.

La inscripció de Gia identifica el nom del pintor «IOHANNES» i permet desxifrar una inscripció semblant al frontal de Cardet. Tanmateix, l'anàlisi detallada d'alguns aspectes, com ara l'encaix de les posts i els bastigis, les incisions, els relleus de guix i els recursos pictòrics per a donar volum, fan evident que hi ha també diverses maneres de treballar dins un mateix taller.

Descripció

[modifica]

El frontal està dedicat a sant Martí de Tours, que apareix representat al centre com a bisbe i en els compartiments laterals amb escenes de la seva vida. La peça ha perdut part de la pintura en degradar-se l'argent que en origen recobria el fons. Destaca pel fet de contenir la signatura del pintor, Joan (Iohannes pintor me fecit), cosa que podem considerar excepcional.[2]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • BERTRAN, Marta. L'anomenat taller de la Ribagorça: estat de la qüestió i nova aproximació. IBIX, publicació biennal de cultura, arts, lletres, música i ciència dels dos vessants dels Pirineus, annals 2006-7. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008. p. 183-196.
  • DDAA. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: Mnac i SCALA GROUP S.p.A, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9.