Frontera entre Mèxic i Guatemala
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Entitats |  Mèxic  Guatemala |
| Extensió | 958 kilòmetres[1] |
| Història | |
| Establiment | 1821 |
| Reconeixement actual | 1882 |
| Coordenades | 17° 49′ N, 89° 09′ O / 17.81°N,89.15°O |
La frontera entre Mèxic i Guatemala és una frontera internacional de 958 quilòmetres de longitud situat a Centreamèrica.[2] Del costat guatemalenc San Marcos, Huehuetenango, El Quiché, i El Petén; en la part mexicana es troben els estats de Chiapas (654 km), Tabasco (108 km) i Campeche (194 km).[3]
Història
[modifica]El Tractat de Límits amb Guatemala
[modifica]
En 1881 es plantegen problemes amb Guatemala quan el president Justo Rufino Barrios reclama les terres del Soconusco i Chiapas. La postura inicial del Govern de Mèxic era de no acceptar cap discussió sobre els seus drets en aquesta regió.
No obstant això, a partir de 1882 es va iniciar un diàleg per resoldre el problema entre Matías Romero i Justo Rufino a El Malacate en la Hisenda de Barrios (Soconusco), on tots dos tenien possessions. Van decidir acudir a l'arbitratge dels Estats Units. El Conveni Preliminar es va signar a Nova York el 12 d'agost de 1882, i en ell s'establia que:
| « | "la República de Guatemala prescindeix de la discussió que ha sostingut sobre els drets que li assisteixen al territori de Chiapas i el seu departament de Soconusco" | » |
pel que la posició de Mèxic queda ben assentada quant als seus drets d'aquests territoris. El Tractat de Límits definitiu es va signar a Ciutat de Mèxic el 27 de setembre de 1882. En el seu primer article disposa que:
| « | "La República de Guatemala renuncia per sempre als drets que jutja tenir sobre el territori de l'Estat de Chiapas i del seu Districte de Soconusco, i en conseqüència, considera aquest territori com parteix integrant dels Estats Units Mexicans." | » |
Quant al traçat de la frontera pròpiament dita, Mèxic i Guatemala van acordar utilitzar línies rectes entre punts clau coneguts i acceptats per tots dos països. Els treballs de mesurament i delimitació van concloure en 1902. Al Soconusco Guatemala va avançar fins al riu Suchiate i Mèxic va rebre la comarca de Motozintla.[4]
La immigració
[modifica]En 2006 Joseph Contreras perfila el tema dels immigrants guatemalencs que entren il·lícitament a Mèxic a la revista Newsweek i ha assenyalat que si bé el president de Mèxic Vicente Fox reclama que els Estats Units concedeixin la residència legal a milions d'immigrants il·legals a Mèxic, Mèxic només havia concedit estatut legal a 15.000 immigrants il·legals. A més, Contreras va trobar que a les finques de cafè de l'estat mexicà Chiapas, 40.000 peons guatemalencs suporten treballs esgotadors i requisits de vida miserables per guanyar aproximadament 3,50 dòlars USA al dia i que alguns agricultors fins i tot dedueixen el cost d'allotjament i menjar d'aquesta quantitat.[5] En 2008 l'Institut Nacional de Migració mexicà estima que 400.235 persones creuen la frontera il·legalment cada any i que al voltant de 150.000 d'ells tenen previst anar aels Estats Units.[6]
Programa Frontera Sur
[modifica]Igual que la frontera EUA-Mèxic, Mèxic ha limitat la tanca al llarg de la frontera sud amb Guatemala.[7] En juliol de 2014, Mèxic va adoptar el Programa Frontera Sur a instàncies dels Estats Units.[7] El pla proposa superar els reptes comuns a la migració i el respecte als drets humans i establir una frontera més moderna, eficient, pròspera i segura.[7] En comptes de construir un mur i evitar que la gent travessi la frontera, Mèxic organitza una estructura interior reforçant capes de punts de control integrades per l'Instituto Nacional de Migración, la Policia Militar, l'Exèrcit Mexicà i la Marina Mexicana.[7] Els resultats del programa de reforçament s'han barrejat amb l'increment de detencions i expulsions, però també ha augmentat la victimització dels immigrants per bandes delictives i funcionaris governamentals corruptes degut als fluxos més dispersos i que els migrants utilitzen les carreteres menys transitades. Més de 170,000 centreamericans[7] davant de 120,000 en 2014.[8] En 2016, segons l'organització mexicana de drets civils Movimiento Migrante Mesoamericano, més de 400.000 migrants van travessar la frontera sud de Mèxic i 20.000 d'ells moriren o desaparegueren a Mèxic a causa de les bandes criminals, el trànsit, o l'exposició als elements.[7]
Tràfic d'armes i drogues
[modifica]La frontera amb Guatemala és la principal font d'armament de grau militar, inclosos llançagranades, granades de mà, explosiu plàstic i Granada propulsada per coet, utilitzats pels càrtels de la droga mexicans. Les armes són robades de les existències de municions dels governs d'Amèrica Central.[9] En 2010 un cable diplomàtic dels Estats Units donat a conèixer per Wikileaks explica que Mèxic no té recursos suficients per patrullar la frontera amb només 125 agents per vigilar tota la frontera de 577 milles.[10] Les autoritats mexicanes van confirmar que no disposen recursos suficients i que han concentrat els seus esforços en lluitar contra els càrtels al Nord.[11]
Ciutats i passos fronterers
[modifica]
Guatemala i Mèxic comptaven amb 10 passos fronterers formals en 2004:[2][12]
Referències
[modifica]- ↑ «Mèxic». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
- ↑ 2,0 2,1 «Encuesta sobre Migración en la frontera Guatemala-México». www.conapo.gob.mx, 2006. Arxivat de l'original el 24 de gener de 2011. Existeix divergència en la longitud exacta de la frontera, depenent de les fonts. Fonts guatemalenques tendeixen a esmentar una longitud una mica més elevada.
- ↑ Camila Aviña Zavala. «La frontera olvidada: seguridad y migración en la frontera México-Guatemala», 2009. Arxivat de l'original el 17 d'abril de 2013. [Consulta: 24 juliol 2009].
- ↑ Vos, Jan de. «Las fronteras de la frontera sur: reseña de los proyectos de expansión que figuraron la frontera entre México y Centroamérica». Villahermosa, Tabasco, México: CIESAS, 1993. Arxivat de l'original el 2020-08-30. [Consulta: 15 desembre 2018].
- ↑ Contreras, Joseph. Stepping Over the Line. 147, 5 juny 2006, p. 72.
- ↑ Gorney, Cynthia. Mexico's Other Border. 213, febrer 2008, p. 60–79.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 The Globe and Mail: "Southern exposure: The costly border plan Mexico won't discuss" by Stephanie Nolen January 5, 2017
- ↑ MSNBC: "Mexico's Other Border - Mexico once turned a blind eye toward migration. Now, it's cracking down along its southern border" by Amanda Sakuma Arxivat 2018-11-17 a Wayback Machine. retrieved June 9, 2017
- ↑ McClatchyDC: "Mexican cartels amass better arsenals, mostly bought in U.S." by Tim Johnson November 18, 2010
- ↑ El Paso Times: "Document: Mexico can't control border" by Diana Washington Valdez[Enllaç no actiu] December 10, 2010
- ↑ McClatchyDC: "Headless corpses spark worries on Mexico's southern border" by Tim Johnson May 26, 2011
- ↑ Dardón, Jacobo (FLACSO-Guatemala). «La franja fronteriza de Guatemala con México: Carecterísticas, sitios de cruce, flujos migratorios y gobernabilidad», 2003. Arxivat de l'original el 2 de març de 2011.
Fronteres de Guatemala | |
|---|---|
