Vés al contingut

Frontera entre Polònia i Eslovàquia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Frontera entre Polònia i Eslovàquia
250px
Característiques
Entitats Polònia Polònia Eslovàquia Eslovàquia
Extensió541 kilòmetres[1]
Història
Establiment1918
Reconeixement actual1992
Coordenades49° 31′ N, 18° 51′ E / 49.52°N,18.85°E / 49.52; 18.85

La frontera entre Polònia i Eslovàquia es la frontera internacional que s'estén d'oest a est entre Polònia i Eslovàquia, ambdós membres de la Unió Europea, i signataris dels acords de Schengen.

Característiques

[modifica]

S'estén entre el trifini entre Polònia-Eslovàquia-República Txeca, passa pels Carpats i acaba al trifini Polònia-Eslovàquia-Ucraïna. Separa els voivodats polonesos de Subcarpàcia, Petita Polònia i Silèsia de les regions eslovaques de Žilina i Prešov.

El Rysy és el punt més alt de la frontera entre Polònia i Eslovàquia

El mont Rysy, situat a l'Alt Tatra, sobre l'arc exterior dels Carpats, és el punt culminant de Polònia (2 499,6 metres), alhora que el cim Gerlachovský štít (2 655 m) és el punt més alt d'Eslovàquia.[2][3]

Fins 1993, abans de la dissolució de Txecoslovàquia, la frontera era d'aquest estat amb Polònia i va ser el doble de temps. Aquesta regió va ser bastant turbulenta i va patir moltes variacions a les seves fronteres des del final del segle xviii fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945), amb la definició de les fronteres poloneses.

Indicadors fronterers

Passos ferroviaris

[modifica]

Hi ha tres passos ferroviaris entre Polònia i Eslovàquia.

Codi
UIC
Estació polonesa Operador Línia eslovaca Estació eslovaca Operador Remarques
834 Zwardoń PKP PLK 129 Skalité Serafínov ŽSR Via única electrificada 3 000 V CC
835 Muszyna PKP PLK 188 Plaveč ŽSR Via única electrificada 3 000 V CC
836 Lupków PKP PLK 191 Medzilaborce ŽSR Via única no electrificada

Referències

[modifica]
  1. «Polònia». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. Janečka, Miroslav. Polsko. Praha: Institut zahraničního obchodu, 1974, p. 217. 
  3. University of Yale Transboundary Protected Areas: The Viability of Regional Conservation Strategies, Volum 17,Edicions 1-2

Bibliografia

[modifica]