Frontera entre la Xina i Corea del Nord
Característiques | |
---|---|
Entitats | R.P. de la Xina Corea del Nord |
Extensió | 1.352 km[1] |
Història | |
Establiment | s. XIV |
Reconeixement actual | 1962 |
Coordenades | 41° 47′ 29″ N, 128° 06′ 25″ E / 41.7914°N,128.1069°E |
La frontera entre la República Popular de la Xina i la República Popular Democràtica de Corea (xinès tradicional 中朝邊境, pinyin Zhōng–Cháo Biānjìng; hangul 조선민주주의인민공화국-중화인민공화국 국경, romanització Joseon Minjujuui Inmin Gonghwaguk – Junghwa Inmin Gonghwaguk Gukgyeong) és la frontera terrestre que delimita els territoris d'aquests dos Estats. És la frontera històrica entre els règims xinesos i coreans anteriors des de finals del segle xiv. Fou establerta el 1962 pels dos estats actuals i no és acceptada per Corea del Sud, l'altre estat de la Península de Corea.
Traçat
[modifica]La frontera té 1.352 kilòmetres de llarg.[2] D'oest a est, el riu Yalu,[3] Mont Paektu, i el riu Tumànnaia divideixen ambdós països.
Dandong, a la província xinesa de Liaoning, al delta del riu Yalu, és la ciutat més gran de la frontera.[4] A l'altra banda del riu es troba la ciutat de Sinuiju a la província de Pyongan del Nord (Corea del Nord). Les dues ciutats estan situades al delta del riu Yalu a l'extrem occidental de la frontera, prop del Mar Groc. Els fronts d'aigua estan connectats pel Pont de l'Amistat Xina-Corea.
Hi ha 205 illes al Yalu. Un tractat fronterer de 1962 entre Corea del Nord i Xina va dividir les illes segons les grups ètnics que hi vivien a cada illa. Corea del Nord posseeix 127 i la Xina 78. A causa dels criteris de divisió, algunes illes com l'illa de Hwanggumpyong pertanyen a Corea del Nord tot i que es troben al costat xinès del riu. Tots dos països tenen drets de navegació sobre el riu, inclòs al delta.
La font del Yalu és el llac Tiānchí al Mont Paektu, considerat el lloc de naixement dels pobles coreans i manxús. Aquest llac també és la font del riu Tumànnaia que forma la part oriental de la frontera.
Hi ha una important quantitat de coreans ètnics al nord-est de la Xina, particularment a la Prefectura autònoma coreana de Yanbian.
Història
[modifica]A finals del segle xiv, el límit entre el regne de la dinastia Joseon al sud i l'Imperi Ming al nord es va establir al llarg del riu Yalu (Amrok en coreà) i el riu Tumànnaia.[5]
Entre el segle xviii i el segle xx, sorgiren disputes entre els dos països en la ruta al voltant de la Mont Paektu (Muntanya "Changbai" o "Baitou" en xinès), així com Jiandao (Kando en coreà), una àrea poblada pels coreans a la riba esquerra del Tumànnaia.[5]
El 1909, poc abans de la tractat d'Annexió de Corea de 1910, el tractat de Jiandao entre l'Imperi del Japó i l'Imperi Qing reconeix la sobirania xinesa sobre Jiandao, l'actual prefectura autònoma coreana de Yanbian.[5] Durant l'ocupació japonesa de 1910a 1945, la frontera es converteix en la frontera entre la República de la Xina i el Japó fins al 1932, després la del Japó amb el Manxukuo, un estat estat satèl·lit.
Després de Segona Guerra Mundial, la frontera es converteix en la frontera entre la República de la Xina i la República Popular de la Xina, proclamada el 1949, d'una banda, i la zona d'ocupació soviètica a Corea, i a continuació, de la República Popular Democràtica de Corea, proclamada el 1948.
El 1962, els règims comunistes de la Xina i Corea del Nord van signar tractats sobre llurs fronteres amb continguts que durant molt temps es van mantenir en secret. Tots dos rius es confirmen en el seu paper fronterer amb la distribució d'illes i bancs de sorra; l'estuari de Yalu es converteix totalment en norcoreà. Es defineix la frontera de la muntanya Changbai-Paektu es defineix.[5] Tanmateix el dirigent xinès Mao Zedong i el nord-coreà Kim Il-sung han reclamat més la totalitat de la muntanya, com el traçat de la frontera continués sent qüestionat entre els dos estats.[6]
Oficialment, la República de Corea (Corea del Sud) mai no ha emès un avís sobre la frontera entre la Xina i Corea, encara que els mapes de Corea del Sud inclouen Mont Paektu en la seva totalitat. No obstant això, les reivindicacions sobre Jiandao i l'abolició del Tractat de Jiandao van ser plantejades pels parlamentaris sud-coreans durant els 2000 durant les disputes historiogràfiques sobre el regne de Koguryŏ (-37 a 668), el llegat del qual és reclamat pels dos pobles veïns, ja que el seu territori s'endinsava a la península de Corea i Manxúria.[5]
Comerç i contacte
[modifica]La seva frontera amb la Xina ha estat qualificada de "salvavides al món exterior" de Corea del Nord.[2] La major part del comerç entre la Xina i Corea del Nord passa pel port de Dandong.[3]
Se sap que el servei de telefonia cel·lular xinès s'estén fins a 10 kilòmetres en territori coreà, el que ha conduït al desenvolupament d'un mercat negre per als telèfons mòbils xinesos a les regions frontereres. Les trucades internacionals estan estrictament prohibides a Corea del Nord, i els infractors es posen en perill considerable adquirint aquests telèfons.[7]
Els turistes de Dandong poden fer passejades amb llanxa ràpida al llarg del costat nord-coreà del Yalu i els seus afluents.[8]
Un esdeveniment comú del dia de casament per a moltes parelles xineses implica el lloguer d'embarcacions, posant armilla salvavides sobre la roba de casament i anar a la frontera nord-coreana per fer-se fotos del casament.[9]
Les targetes de memòria i els ossos de peluix són, segons sembla, els articles més populars per a les compres nord-coreanes a Dandong.[10]
Passos
[modifica]Hi ha passos fronterers ferroviaris a Dandong, Ji'an, i Tumen.
El Pont de l'Amistat Xina-Korea, entre Dandong a la Xina i Sinuiju a Corea del Nord, és la connexió ferroviària més utilitzada entre els dos països. Ji'an, al marge del Yalu, a la província de Jilin i a 400 km per ferrocarril des de Siping, es connecta a Manpo a la província de Chagang. Tumen, també a Jilin i a 527 km a l'est de Changchun, està situat al llarg del riu Tumànnaia de Namyang, Hamgyong del Nord.
Hi ha quatre trens setmanals amb travesses dures i toves des de Pequín fins a Pyongyang, així com un ferrocarril setmanal unit al tren de Vladivostok a Moscou, a través de Harbin, Shenyang i Dandong.[11]
Seguretat fronterera
[modifica]La frontera amb 1.420 km entre Corea del Nord i la Xina ha estat qualificada de "porosa".[2]Molts desertors nord-coreans travessen cap a la Xina.
El govern xinès va transferir la responsabilitat de gestionar la frontera a l'exèrcit de la policia l'any 2003.[12] Les autoritats xineses van començar a construir tanques de filferro "a les principals rutes de defecció al llarg del riu Tumànnaia" l'any 2003.[13] A principis de setembre de 2006,[13] Xina va erigir una tanca de 20 km a la frontera vora Dandong, al llarg del delta del riu Yalu amb bancs més baixos i amplada més estreta.[3] La tanca de formigó i filferro d'arç va ser elevada de 2,4 metres a 4,6 metres.[13]
El 2007, un funcionari estatunidenc va declarar que la Xina construïa més "tanques i instal·lacions als principals passos fronterers avançats".[14] En el mateix any, es va informar que Corea del Nord havia començat a construir una tanca al llarg d'un tram de 10 m del seu costat del riu Yalu, i també havia construït una carretera per custodiar la zona.[15][16]
El 2011, es va informar que la Xina estava construint tanques de 4 metre d'alt a prop de Dandong, i que ja havia construït 13 km d'aquesta nova tanca. També es va informar que la Xina reforçava les patrulles i que s'havien construir nous llocs de patrulla en un terreny més alt per donar una visibilitat més àmplia a la zona. Segons un resident de la zona: "És la primera vegada que s'estan construint tanques frontereres tan fortes aquí. Sembla que està relacionat amb la situació inestable a Corea del Nord". El resident també va afegir que anteriorment "algú podia creuar si realment ho volia", ja que la tanca només tenia 3 metres i sense filferro d'arç.[17][18]
El 2014 un periodista que va visitar Dandong va reportar un baix nivell de seguretat.[19] En 2015 la tanca es va informar com una excepció més que com una norma.[20] En 2015 un fotoperiodista que viatjava al costat de la frontera xinesa va comentar que la tanca era rara i que seria fàcil creuar el Yalu quan es gelava. El mateix informe va assenyalar el contacte amigable entre persones als costats oposats de la frontera[8] En 2018 un fotoperiodista visità la frontera i la va descriure com a "quilòmetre rere quilòmetre de no res, sense custòdia per ningú".[21]
En 2015 un soldat solitari nord-coreà va matar quatre ciutadans xinesos coreans ètnics que vivien al llarg de la frontera de la Xina amb Corea del Nord.[22]
Els rumors de les mobilitzacions de tropes xineses a la frontera freqüentment circulen en moments de tensió elevada a la península de Corea. Segons l'acadèmic Adam Cathcart, aquests rumors són difícils de demostrar i difícil d'interpretar.[23]
Un document filtrat de China Mobile que va ser viral a les xarxes socials xineses el 7 de desembre de 2017 va revelar que suposadament el govern xinès planejava construir cinc "punts d'assentament de refugiats" al llarg de la frontera amb Corea del Nord a Changbai i a Jilin.[24][25] Això sembla estar preparat per una gran afluència de refugiats de Corea del Nord si el règim de Kim Jong-un s'enfonsava en un possible conflicte amb els Estats Units. "The Guardian va citar el document:" A causa de les tensions transfrontereres ... el comitè del partit [comunista] i el govern del comtat de Changbai han proposat establir cinc campaments de refugiats al comtat".[26]
Referències
[modifica]- ↑ «Xina». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Onishi, Norimitsu. "Tension, Desperation: The China-North Korean Border." The New York Times. October 22, 2006. Retrieved on October 23, 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Kanto, Dick K. and Mark E. Manyin. China-North Korea Relations, Congressional Research Service (December 28, 2010).
- ↑ Rogers, Jenny. "New group reaches out to China Arxivat 2012-10-06 a Wayback Machine.." Gold Coast Bulletin. October 2, 2012. Retrieved on October 23, 2012.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 « La frontière entre la Chine et la Corée du Nord vue de Corée du Sud : une frontière en suspens », a Sébastien Colin, « Péninsule et incertitudes coréennes : quels enjeux géopolitiques pour la Chine », Hérodote n°141, 2e trimestre 2011, pages 92-94.
- ↑ D. Gomà, « The Chinese-Korean Border Issue. An Analysis of A Contested Frontier », Asian Survey, volume XLVI, n°6, pages 867-880, évoqué dans « La frontière entre la Chine et la Corée du Nord vue de Corée du Sud : une frontière en suspens », dans Sébastien Colin, « Péninsule et incertitudes coréennes : quels enjeux géopolitiques pour la Chine », Hérodote n°141, 2e trimestre 2011, pages 92-94.
- ↑ North Korea: On the net in world's most secretive nation (BBC)
- ↑ 8,0 8,1 «A trip to the North Korea-China border, in photos». NK News, 29-05-2015.
- ↑ Hessler, Peter. Oracle Bones. Nova York et al.: Harper Perennial, 2006, p. 62.
- ↑ Reuters. «Thanks for the memory cards; North Koreans return from China», 04-12-2016. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
- ↑ "Trans-Siberian Railway Tours" Accessed 2014-05-25
- ↑ Foley, James. “China Steps Up Security on North Korean Border”, Jane's Intelligence Review, 1 November 2003.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Ng Gan Guan, China Erects Fence Along N. Korea Border, Associated Press (October 16, 2006).
- ↑ www.dailynk.com "China Troops Increase at North Korean Border"
- ↑ www.edmontonsun.com "North Korea building fence on China border"
- ↑ «Report: N. Korea building fence to keep people in». Houston Chronicle [Consulta: 4 juliol 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-01. [Consulta: 3 juliol 2018].
- ↑ Foster, Peter and agencies, Beijing. "China builds higher fences over fears of instability in North Korea." The Daily Telegraph. March 30, 2011. Retrieved on October 26, 2012.
- ↑ "China boosts North Korea border fence Arxivat 2014-10-21 a Wayback Machine.." The China Post. Thursday March 31, 2011. Retrieved on October 26, 2012.
- ↑ Comment: The absurdities faced by North Korean refugees in China
- ↑ Rob York «The myth of a sealed China-N. Korea border». NK News, 25-02-2015.
- ↑ Sagolj, Damir «A road trip on the edge of North Korea». Reuters, 15-04-2018.
- ↑ https://www.yahoo.com/news/runaway-n-korean-soldier-kill-four-chinese-reports-060526414.html?bcmt=1420505551797-974622bd-2486-431b-8e29-2290873790fc&ref=gs Arxivat 2016-09-20 a Wayback Machine. https://www.yahoo.com/news/china-village-defenceless-against-north-korean-intruders-055043942.html?ref=gs Arxivat 2016-09-20 a Wayback Machine.
- ↑ Cathcart, Adam. «Tigers in the Haze: Chinese Troops on the Border with North Korea in the 'April Crisis'». China Brief, Jamestown University, 20-10-2017.
- ↑ «US-North Korea tensions fuel fears on Chinese border», 10-12-2017.
- ↑ Perlez, Jane «Fearing the Worst, China Plans Refugee Camps on North Korean Border» (en anglès). The New York Times, 11-12-2017 [Consulta: 13 desembre 2017].
- ↑ Phillips, Tom «China building network of refugee camps along border with North Korea» (en anglès). The Guardian, 12-12-2017 [Consulta: 13 desembre 2017].
Enllaços externs
[modifica]- The Tumen River Documentation Project a Sino-NK