Fuchsia campii
Flors i fulles | |
Estat de conservació | |
---|---|
Vulnerable | |
UICN | 45522 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Myrtales |
Família | Onagraceae |
Gènere | Fuchsia |
Espècie | Fuchsia campii P.E.Berry[1] |
Fuchsia campii és una espècie d'arbust que pertany a la família onagràcies.
Distribució i hàbitat
[modifica]És originària del sud dels Andes a Equador (Província d'Azuay i Província de Loja). Habita els vessants de muntanyes humits i plujosos, a una altitud de 2.300-3.500 metres, i a les zones forestals situades enmig de praderies. Ocasionalment se la veu créixer al costat de rierols i camins.
Una població de F. campii està protegida dins del Parc Nacional Podocarpus i una altra també al Parc Nacional Caixes.[2]
Taxonomia
[modifica]Fuchsia campii va ser descrita per Paul Edward Berry i publicada a Novon 5(4): 318–320, f. 1 a–f. 1995.[3][4]
Fuchsia: nom genèric descrit per primera vegada per Charles Plumier a finals del segle xvii, i anomenada en honor del botànic alemany, Leonhart Fuchs (1501-1566).
campii: epítet
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Plant Name Details for Fuchsia campii». IPNI. [Consulta: 24 octubre 2009].
- ↑ Assessors: León-Yánez, S.; Pitman, N. / Evaluators: Valencia, R.; Pitman, N.; León-Yánez, S.; Jørgensen, P.M. (Ecuador Plants Red List Authority). «Fuchsia campii in IUCN 2009». IUCN Red List of Threatened Species. Vers. 2009.1. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 2004. [Consulta: 26 octubre 2009].
- ↑ «Fuchsia campii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 abril 2013].
- ↑ Fuchsia campii en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Berry, P. I. 1995. Two new species of Fuchsia section Fuchsia (Onagraceae) from southern Equador. Novon 5(4): 318–322.
- Jørgensen, P. M. & S. Lleó-Yánez. (editors) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Lleó Yánez, S., R. València Reyes, N. C. A. Pitman, L. Endara, C. Ulloa Ulloa & H. Navarrete. 2011. Llibre Rojo Pl. Endémic. Equador, 2 ed. 1–957. Herbario QCA, Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, Quito.
- València Reyes, R., N. C. A. Pitman, S. Lleó-Yánez & P. M. Jørgensen. 2000. Llibre Rojo Pl. Endémic. Equador 2000 i–v, 1–489. Herbario QCA, Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, Quito.