Fuettererita
Fuettererita | |
---|---|
Fórmula química | Pb₃Cu2+₆Te6+O₆(OH)₇Cl₅ |
Epònim | Otto Fuetterer (en) |
Localitat tipus | mont Otto, Baker, districte miner de Silver Lake, comtat de San Bernardino, Califòrnia, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 8,4035(12) Å; c = 44,681(4) Å |
Grup puntual | 3 - piramidal |
Grup espacial | r3 |
Color | verd blavós |
Exfoliació | perfecta en {001} |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | verd blavós pàl·lid |
Densitat | 5,528 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 2,040 nε = 1,970 |
Birefringència | δ = 0,070 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2011-111 |
Any d'aprovació | 2012 |
Símbol | Fue |
Referències | [1] |
La fuettererita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor d'Otto Fuetterer (nascut cap al 1880, Alemanya; mort cap al 1970, EUA), el principal responsable del desenvolupament de les reclamacions mineres al mont Otto, la localitat tipus.
Característiques
[modifica]La fuettererita és una oxisal de fórmula química Pb₃Cu2+₆Te6+O₆(OH)₇Cl₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012, sent publicada per primera vegada el 2013. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb els números de catàleg: 63588 i 63589.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta als Estats Units, concretament al mont Otto, situat a la localitat de Baker, dins el districte miner de Silver Lake (comtat de San Bernardino, Califòrnia), on es troba en vugs en quars, originada per l’oxidació parcial de minerals sulfurs i tel·lururs primaris durant/després de la bretxa de les venes de quars. Aquest mont estatunidenc és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Fuettererite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 agost 2021].