Ful·lerita
Ful·lerita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Buckministerful·lerè (també anomenada ful·lerita) cristal·litzada)) a la Universitat d'Innsbruck (Alemanya). | |
Fórmula química | C60 |
Epònim | Buckminster Fuller i ful·lerè |
Localitat tipus | Shun'ga, República de Karelia (Rússia) |
Classificació | |
Categoria | Elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CB.05c |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CB.05c |
Dana | 1.3.5.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Color | negre |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | publicat sense aprovació (N) |
Referències | [1] |
La ful·lerita també anomenada buckminsterful·lerè, ful·lerè o fullerita,[2] és un mineral de la classe dels elements natius. S'anomena així per Richard Buckminster Fuller (1895-1983), un arquitecte i visionari nord-americà que va il·lustrar la morfologia molecular dels ful·lerens. És un al·lòtrop del carboni. La informació sobre el mineral ha estat publicada però no aprovada per la IMA.[1]
Classificació
[modifica]La ful·lerita es troba classificada en el grup 1.CB.05c segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements natius; C per a Semimetalls i no-metalls i B per a família carboni - silici; el nombre 05c correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb el grafit, chaoïta, diamant, lonsdaleïta i silici natiu. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.5.5 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi metalls i no-metalls; 5 i 5 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Dins la classificació de Dana comparteix grup amb el grafit, la chaoïta, el diamant i la lonsdaleïta.[1]
Propietats
[modifica]La ful·lerita presenta una lluïssor vítria i és de color negre, així com la ratlla. La seva duresa en l'escala de Mohs és de 3,5.[1]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita originalment a Shun'ga, a la República de Karelia (Rússia) i als basaltoides de Gissar, a Viloyati Sogd (Tadjikistan).[1] Apareix en fàcies d'esquist verd carbonàcies en roques metamòrfiques precambrianes.[3]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- American Mineralogist: 54: 326.