Vés al contingut

Lonsdaleïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLonsdaleïta
Fórmula químicaC
EpònimKathleen Lonsdale Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmeteorit de Canyon del Diablo (Arizona; EUA)
Classificació
CategoriaElements natius
Nickel-Strunz 10a ed.01.CB.10b
Nickel-Strunz 9a ed.1.CB.10b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/B.02b Modifica el valor a Wikidata
Dana1.3.6.3
Propietats
Sistema cristal·líHexagonal
Hàbit cristal·líCubs en agregats de gra fi
Grup puntualHexagonal dihexagonal dipiramidal
simbol H-M: (6/m 2/m 2/m)
Grup espacial: P 6₃/mmc
ColorGris en cristalls, groc clar a marró en fragments trencats.
Duresa (Mohs)7–8 (en espècimens impurs)
LluïssorAdamantina
DiafanitatTransparent
Densitat3,2
Propietats òptiquesUniaxial (+/-)
Índex de refracción = 2.404
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1966-044
Any d'aprovació1967
SímbolLon Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La lonsdaleïta, també anomenada diamant hexagonal en referència a la seva estructura cristal·lina, és un al·lòtrop del carboni amb una estructura hexagonal. Rep el nom en honor de Kathleen Lonsdale. En la natura es forma quan un meteorit amb grafit impacta amb la Terra. L'elevada calor i la pressió durant l'impacte, transforma el grafit en diamant tot conservant l'estructura hexagonal del grafit. La lonsdaleïta va ser descrita per primer cop al meteorit de Canyon del Diablo, on es trobà com a cristalls microscòpics associats al diamant.[4][5]

El mineral va ser sintetitzat en laboratori l'any 1967[6] comprimint i escalfant grafit a partir d'una pressió estàtica o utilitzant explosius.[7] També s'ha produït mitjançant deposicions químiques en vapor,[8][9][10] així com en descomposicions tèrmiques de polímers (polihidrocarbina), a pressió atmosfèrica i atmosfera d'argó a uns 1000°C[11][12]

Alguns autors discuteixen l'existència real de la lonsdaleïta i defensen que es tracta d'un diamant cúbic amb defectes estructurals.[13] Les anàlisis quantitatives amb raigs X indiquen la presència tant de seqüències cúbiques com hexagonals en el mineral, i per tant s'ha suggerit que la lonsdaleïta és com una mena de "diamant maclat i desordenat".[14]

Identificació

[modifica]

La lonsdleïta és translúcida, groga o marró i té un índex de refracció de 2,40 a 2,41. La seva gravetat específica es troba entre 3,2 i 3,3. La seva duresa és teòricament superior a la del diamant cúbic (fins a un 58% més), d'acord amb les simulacions; els espècimens naturals presenten dureses més baixes (entre 7 i 8 en l'escala de Mohs); aquest descens de la duresa s'ha atribuït a defectes de la xarxa cristal·lina i a impureses.[15]

Formació i localitat

[modifica]

La lonsdaleïta es troba com a cristalls microscòpics associats amb diamant en alguns meteorits: Canyon Diablo, Kenna i Allan Hills 77283. També es troba en placers a la República de Sakhà.[16] També s'han trobat espècimens al llac Cuitzeo,[17] a l'estat de Guanajuato, Mèxic; en aquest cas, fou trobat pels científics que proposen l'impacte de Younger Dryas.[18][19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lonsdaleite on Mindat.org
  2. ↑ Handbook of Mineralogy
  3. ↑ Lonsdaleite data from Webmineral
  4. ↑ Frondel, C.; U.B. Marvin «Lonsdaleite, a new hexagonal polymorph of diamond». Nature, 214, 5088, 1967, pàg. 587–589. Bibcode: 1967Natur.214..587F. DOI: 10.1038/214587a0.
  5. ↑ Frondel, C.; U.B. Marvin «Lonsdaleite, a hexagonal polymorph of diamond». American Mineralogist, 52, 1967.
  6. ↑ Bundy, F. P.; Kasper, J. S. «Hexagonal Diamond—A New Form of Carbon». Journal of Chemical Physics, 46, 9, 1967, pàg. 3437. Bibcode: 1967JChPh..46.3437B. DOI: 10.1063/1.1841236.
  7. ↑ He, Hongliang; Sekine, T.; Kobayashi, T. «Direct transformation of cubic diamond to hexagonal diamond». Applied Physics Letters, 81, 4, 2002, pàg. 610. Bibcode: 2002ApPhL..81..610H. DOI: 10.1063/1.1495078.
  8. ↑ Bhargava, Sanjay; Bist, H. D.; Sahli, S.; Aslam, M.; Tripathi, H. B. «Diamond polytypes in the chemical vapor deposited diamond films». Applied Physics Letters, 67, 12, 1995, pàg. 1706. Bibcode: 1995ApPhL..67.1706B. DOI: 10.1063/1.115023.
  9. ↑ Nishitani-Gamo, Mikka; Sakaguchi, Isao; Loh, Kian Ping; Kanda, Hisao; Ando, Toshihiro «Confocal Raman spectroscopic observation of hexagonal diamond formation from dissolved carbon in nickel under chemical vapor deposition conditions». Applied Physics Letters, 73, 6, 1998, pàg. 765. Bibcode: 1998ApPhL..73..765N. DOI: 10.1063/1.121994.
  10. ↑ Misra, Abha; Tyagi, Pawan K.; Yadav, Brajesh S.; Rai, P.; Misra, D. S.; Pancholi, Vivek; Samajdar, I. D. «Hexagonal diamond synthesis on h-GaN strained films». Applied Physics Letters, 89, 7, 2006, pàg. 071911. Bibcode: 2006ApPhL..89g1911M. DOI: 10.1063/1.2218043.
  11. ↑ Nur, Yusuf; Pitcher, Michael; Seyyidoğlu, Semih; Toppare, Levent «Facile Synthesis of Poly(hydridocarbyne): A Precursor to Diamond and Diamond-like Ceramics». Journal of Macromolecular Science Part A, 45, 5, 2008, pàg. 358. DOI: 10.1080/10601320801946108.
  12. ↑ Nur, Yusuf; Cengiz, Halime M.; Pitcher, Michael W.; Toppare, Levent K. «Electrochemical polymerizatıon of hexachloroethane to form poly(hydridocarbyne): a pre-ceramic polymer for diamond production». Journal of Materials Science, 44, 11, 2009, pàg. 2774. Bibcode: 2009JMatS..44.2774N. DOI: 10.1007/s10853-009-3364-4.
  13. ↑ Nemeth, P.; Garvie, L.A.J.; Aoki, T.; Natalia, D.; Dubrovinsky, L. «Lonsdaleite is faulted and twinned cubic diamond and does not exist as a discrete material». Nature Communications, 5, 2014. DOI: 10.1038/ncomms6447.
  14. ↑ Salzmann, C.G.; Murray, B.J.; Shephard, J.J. «Extent of Stacking Disorder in Diamond». Diamond and Related Materials, 2015. DOI: 10.1016/j.diamond.2015.09.007.
  15. ↑ Computational Methods and Experimental Measurements XV, by G. M. Carlomagno & C. A. Brebbia, WIT Press, 2011, ISBN 978-1-84564-540-3
  16. ↑ Kaminskii, F.V., G.K. Blinova, E.M. Galimov, G.A. Gurkina, Y.A. Klyuev, L.A. Kodina, V.I. Koptil, V.F. Krivonos, L.N. Frolova, and A.Y. Khrenov «Polycrystalline aggregates of diamond with lonsdaleite from Yakutian [Sakhan] placers». Mineral. Zhurnal, 7, 1985, pàg. 27–36.
  17. ↑ Israde-Alcantara, I.; Bischoff, J. L.; Dominguez-Vazquez, G.; Li, H.-C.; Decarli, P. S.; Bunch, T. E.; Wittke, J. H.; Weaver, J. C.; Firestone, R. B. «Evidence from central Mexico supporting the Younger Dryas extraterrestrial impact hypothesis». Proceedings of the National Academy of Sciences, 109, 13, 2012, pàg. E738–47. Arxivat de l'original el 2012-05-05. Bibcode: 2012PNAS..109E.738I. DOI: 10.1073/pnas.1110614109. PMC: 3324006. PMID: 22392980 [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 2012-05-05 a Wayback Machine.
  18. ↑ Kvasnytsya, Victor; Wirth; Dobrzhinetskaya; Matzel; Jacobsend; Hutcheon; Tappero; Kovalyukh «New evidence of meteoritic origin of the Tunguska cosmic body». Planetary and Space Science, 84, 8-2013, pàg. 131–140. Bibcode: 2013P&SS...84..131K. DOI: 10.1016/j.pss.2013.05.003 [Consulta: 15 setembre 2013].
  19. ↑ Redfern, Simon. «Russian meteor shockwave circled globe twice». BBC News. BBC. [Consulta: 28 juny 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Anthony, J. W.. Mineralogy of Arizona. 3rd. Tucson: University of Arizona Press, 1995. ISBN 0-8165-1579-4. .

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lonsdaleïta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lonsdaleïta&oldid=32121366»