Vés al contingut

Fulveta cellablanca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFulveta cellablanca
Fulvetta vinipectus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes11 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22716601 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaParadoxornithidae
GènereFulvetta
EspècieFulvetta vinipectus Modifica el valor a Wikidata
Hodgson, 1837
Nomenclatura
Sinònims
Alcippe vinipectus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

La fulveta cellablanca[1][2] (Fulvetta vinipectus), és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae),[3] tot i que sovint encara se'l troba classificat amb els sílvids (Sylviidae).[4] Així com la majoria d'espècies dintre del gènere Fulvetta, va ser inclosa durant molt de temps en el gènere Alcippe, inicialment a la família Timaliidae. És una espècie que es pot localitzar per tot el subcontinent índi i el sud-est asiàtic. És endèmica del Bhutan, l'Índia, Myanmar, el Nepal i el Vietnam.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Taxonomia

[modifica]

Com altres fulvetes estava classificada a la família dels timàlids (Timaliidae) dins del gènere Alcippe, però es va traslladar de gènere i família quan es va demostrar la seva proximitat genètica amb els membres del gènere Sylvia.[7][8]

El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 10.2, 2020) transferí finalment el gènere Fulvetta a la la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae).[9] Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat encara dins de la família dels sílvids.[4]

Les subespècies de la fulveta cellablanca presenten variacions en els colors del cap i les estries de color del pit, sobretot en les tonalitats de marró. El cant no presenta variacions en les diferents subespècies. En total s'han descrit vuit subespècies de Fulvetta vinipectus:[10]

  • F. v. kangrae Ticehurst & Whistler, 1924. Es localitza al nord de l'Índia (Himachal Pradesh a Uttarakhand).
  • F. v. vinipectus (Hodgson, 1837). És la subespècie coneguda com a fulveta cellablanca, es troba a l'oest i centre del Nepal i el sud de la Xina.
  • F. v. chumbiensis Kinnear, 1939. Es localitza a l'est del Nepal i del Bhutan.
  • F. v. austeni Ogilvie-Grant, 1895. Es troba al nord-est de l'Índia (Assam i Nagaland), així com a les zones adjacents del nord de Myanmar.
  • F. v. perstriata Mayr, 1941. Localitzada a l'extrem nord-est de l'Índia (Arunachal Pradesh), al nord de Birmània i les zones adjacents de la Xina (nord-oest de Yunnan i Salween).
  • F. v. bieti (Oustalet, 1892). Es troba al sud de la Xina, des de Sichuan fins a Yunnan.
  • F. v. ripponi (Harington, 1913). Viu a l'oest de Birmània
  • F. v. valentinae (Delacour & Jabouille, 1930). Coneguda també com a fulveta de Tonquín, es localitza a l'oest de Tonquín, al Vietnam.

Característiques

[modifica]

La fulveta cellablanca té una mida entre els 5 i els 12 centímetres i un pes entre els 9 i els 13 grams. Presenta tonalitats marronoses i daurades al conjunt del cos, amb ulls pàlids en un rostre fosc.[10] Presenten la llista superciliar (franja que presenten algunes aus en el plomatge del rostre)[11] de color blanc, fet que els dona el nom comú. La fulveta cellablanca menja gairebé exclusivament insectes durant l'època de reproducció, principalment erugues, que són el seu aliment preferit;[12] durant les èpoques en que no es reprodueix també pot ingerir petites llavors i baies. El cant consisteix en un so agut i sibilant que es repeteix amb certa rapidesa.[10]

Hàbitat

[modifica]

Viu en boscos o zones arbustives temperades, generalment en boscos sempre verds en àrees tropicals o subtropicals; també pot viure en zones de bambú. Sol tenir predilecció per zones amb abundància de rododendre, juniperus o zones de bambú. Sol viure en un rang altitudinal que pot oscil·lar entre els 1.500 i els 4.200 metres sobre el nivell del mar.[13]

Estat de conservació

[modifica]

L'espècie no es troba especialment amenaçada, ja que es troba en una àrea força gran i per tant no s'aproxima als criteris per a declarar-la vulnerable. Malgrat que la tendència de la població sembla disminuir, la disminució no sembla suficientment ràpida per a ser vulnerable. Per aquestes raons, l'espècie s'ha classificat com a espècie de menor preocupació.[14]

Referències

[modifica]
  1. «Fulvetta vinipectus (White-browed Fulvetta)» (en anglès). Avibase. [Consulta: 21 novembre 2018].
  2. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «fulveta cellablanca». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
  3. «Sylviid babblers, parrotbills, white-eyes». IOC World Bird List Version 11.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2021. [Consulta: 17 juny 2021].
  4. 4,0 4,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 634. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. «Handbook of the Birds of the World» (en anglès). Lynx Edicions. [Consulta: 21 novembre 2018].
  6. BirdLife International. «White-browed Fulvetta. Fulvetta vinipectus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 29 agost 2022].
  7. Collar, N.J. & Robson, Craig (2007): Family Timaliidae (Babblers). In: del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew & Christie, D.A. (eds.): Handbook of the Birds of the World, Volume 12 (Picathartes to Tits and Chickadees): 70-291. Lynx Edicions, Barcelona.
  8. Cibois, Alice «Mitochondrial DNA Phylogeny of Babblers (Timaliidae)». Auk, 120, 1, 2003, pàg. 35-54. DOI: 10.1093/AUK/120.1.35. JSTOR: 41677962.
  9. «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].
  10. 10,0 10,1 10,2 «White-browed Fulvetta (Fulvetta vinipectus)» (en anglès). Handbook of the Birds of the World. [Consulta: 21 novembre 2018].
  11. Lars., Svensson,. Collins bird guide. Londres: HarperCollins, 1999. ISBN 0002197286. 
  12. «Top 25 Birds of Asia» (en anglès). National Geographic. Arxivat de l'original el 2018-11-22. [Consulta: 21 novembre 2018].
  13. Shrestha, Tej Kumar. Birds of Nepal: Field Ecology, Natural History and Conservation (with Reference to Those of India, Bangladesh, Bhutan, Pakistan and Sri Lanka) (en anglès). Steven Simpson Natural History Books, 2001. ISBN 9780952439097. 
  14. «White-browed Fulvetta (Fulvetta vinipectus)» (en anglès). BirdLife species factsheet. [Consulta: 21 novembre 2018].