Fumando espero
  | |
| Forma musical | cançó |
|---|---|
| Compositor | Joan Viladomat i Massanas |
| Lletra de | Félix Garzo |
| Llengua | castellà |
| Data de publicació | 1922 |
| Gènere | tango argentí |
| |
Fumando espero[1] és un tango compost l'any 1923 amb música de Joan Viladomat i lletra de Félix Garzo. Estrenat el mateix 1923 dins la revista musical La nueva España al Teatre Victòria serà recordada i interpretada per nombroses cantants d'arreu del món, com ara Ignacio Corsini, Bella Dorita o Carlos Gardel, tot i que al Paral·lel no cridés gaire l'atenció. En canvi, en aquesta mateixa època, al Paral·lel sí que triomfarà el Tango de la cocaína, estrenat el 1926 per Pepe Amich; un guinyol líric sobre la moda de la cocaïna.[2]
La versió més coneguda a Espanya de Fumando espero és la que va enregistrar Sara Montiel a la pel·lícula El último cuplé, dirigida per Juan de Orduña l'any 1957.
Context
[modifica]Els anys 20 a Catalunya va ser una època on s'alternaren la repressió social i nacional amb el progrés urbanístic i una revifalla de la cultura, i on va tenir lloc un augment de la població de les ciutats a causa del moviment migratori del camp a les zones industrials. Als anys 20 a Barcelona, trobem a l'avinguda del Paral·lel una zona d'oci, art i entreteniment com a resposta a la demanda d'una cultura de masses, que reclamava tota mena de diversions populars. És en aquesta ubicació on les noves classes socials troben el seu espai i una relació amb la cultura que fins llavors no tenien.
Versions
[modifica]És probable que la versió de la Sara Montiel sota el dictamen de la censura franquista veiés exclosa una estrofa que van interpretar com una al·lusió a la cigarreta que moltes persones solien fumar després de fer l'amor.[3]
(…) Tras la batalla
en que el amor estalla,
un cigarrillo
es siempre un descansillo
y aunque parece
que el cuerpo languidece,
tras el cigarro crece
su fuerza, su vigor. (…)
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fumando espero» (en espanyol). [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ Barranco, Justo «Tango, "puros" i cocaïna». La Vanguardia, 09-06-2013, pàg. 59.
- ↑ Collell, Jaume. El músic de l'americana vermella. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, pàg. 77. ISBN 9788482643502.
Bibliografia
[modifica]- Barranco, Just «Tango, 'puros' i cocaïna». La Vanguardia, 09-06-2013.
- Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Barcelona: RBA La Magrana, 2013. ISBN 9788482643502.