Fumaria agraria
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Papaveraceae |
| Gènere | Fumaria |
| Espècie | Fumaria agraria Lag., 1816 |
.svg){kind=icon}
Fumaria agraria, també anomenada sang de Crist —entre altres noms—, és una espècie de planta herbàcia del gènere Fumària de la subfamília Fumariòidies pertanyent a la família Papaveraceae.
Descripció
[modifica]Planta difusa o trepadora, que pot arribar als 3 m d'alçada. Les inflorescències estan organitzades en raïms de 14-25 flors, generalment més llargues que el seu peduncle. Les bràctees tenen una longitud igual a la del peduncle fructífer; aquest és erecte o suberecte, engrossit en l'àpex. Els sèpals mesuren 2,5-5 per 1-2 mm i són subenters. La corol·la, de (11)12-16 mm de llarg, és blanca, amb l'àpex dels pètals interiors de color porpra fosc, però que sovint es torna del tot rosat. El fruit és com una nou monosperma globular de 2,5-3 mm de diàmetre, molt crestada, i, a la maduresa, amb tubercles poc marcats i àpex apiculat i escotat.[1]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es troba en tanques, matolls, ribes, cultius o cunetes, sobre sòl àcid i fonamentalment al Mediterrani occidental. Està dispersa per tot el territori de la Península Ibèrica, i, amb més freqüència en el sud-est i sud-oest; també present a les Illes Balears.[1]
Taxonomia
[modifica]Fumaria agraria va ser descrita per Mariano Lagasca i publicada en Genera et species plantarum, p. 21[1], 1816.[2]
- Citologia
Nombre de cromosomes: 2n = 80[3][1]
- Fumaria: nom genèric del Llatí fūmus, -i, el fum, per raons poc clares: possiblement pel color o l'olor de les arrels fresques.[4] També es va veure que l'origen del seu nom prové del color translúcid de les seves flors, donant-los l'aparença de fum i boira lleugerament grisa blavosa del seu fullatge, també s'assembla al fum provinent del sòl, sobretot després de la rosada del matí. La planta ja va ser anomenada fumus terrae (fum de la terra) a principis del segle xiii, i fa dos mil anys, Dioscòrides va escriure en De Materia Medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς) i Plini el Vell en l'ennciclopèdia Naturalis Historia que fregar-se els ulls amb la saba o làtex de la planta provoca llàgrimes, com el fum fa als ulls.[5]
- agrària: del llatí ǎgrārĭus, -a, -um, relatiu als camps.
- Fumaria agrària var. chilensis Parl.
- Fumaria agrària subsp. embergeri (Pugsley) Maire
- Fumaria agrària var. mauritanica Hausskn.
- Fumaria embergeri Pugsley[6]
- Castellà: cenizuela, conillets (2), conillets de camps, conillets dels camps (2), conillets del camp, fumaria, palomina, sang de Crist (3), zapatitos del Nen Jesús, sabates del Nen Jesús (les xifres entre parèntesis indiquen la freqüència de l'ús del vocable a Espanya).[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lidén, M., Fumaria in Castroviejo, S., Aedo, C., Laínz, M., Muñoz Garmendia, F., Nieto Feliner, G., Paiva, J. & Benedí, C. (eds.), Flora Ibérica, vol. 1, 1 ed., p. 448-467, RJB/CSIC, Madrid, 1986
- ↑ «Fumaria agraria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 10 gener 2013].
- ↑ Queirós, M., Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico das spermatophyta de Portugal, XVII Papaveraceae, Bol. Soc. Brot., ser. 2, vol. 54, p. 153-171, Coimbra, 1980.
- ↑ Fumaria en Charters M.L., California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations, 2003-2017
- ↑ The Names of Plants, Fourth Edition, Gledhill, D. The Names of Plants. United Kingdom: Cambridge University Press, 1985–2008, p. 443. ISBN 978-0-521-86645-3.
- ↑ Fumaria agraria en The Plant List, vers. 1.1, 2013
- ↑ Fumaria agraria en Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España, Real Jardín Botánico/CSIC, Madrid, 2012 (Requiere búsqueda interna)
Bibliografia
[modifica]- Gutte, G., K. Müller & C. Müller. 1986. Neufunde für die peruanishe Flora und Wiederfunde seltener Arten: Ranunculaceae bis Primulaceae. Willdenowia 16(1): 187–210.
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogui of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Lidén, M. 1995. 69. Papaveraceae. 52: 1–13. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg and Swedish Museum of Natural History, Göteborg and Stockholm.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàleg de la Flora Vascular de Xile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catàleg de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàleg de les Plantes Vasculars del Con Sud (Argentina, Sud de Brasil, Xile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
