Vés al contingut

Funció zeta de Witten

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques, la funció zeta de Witten, introduïda per Witten (1991), és una funció associada a un sistema d'arrels que codifica els graus de les representacions irreductibles del corresponent grup de Lie.

És un cas especial de la funció zeta de Shintani.

Definició[modifica]

La definició original de Witten de la funció zeta d'un grup semisimple de Lie era

on la suma és sobre classes d'equivalència de representacions irreductibles de R.

Si Δ de rang r és un sistema d'arrels amb n arrels positives en Δ+ i amb arrels simples λi, la funció zeta de Witten de diverses variables està donada per

La funció zeta original estudiada per Witten diferia lleugerament d'aquesta, en què tots els nombres sα són iguals, i la funció és multiplicada per una constant.

Exemples[modifica]

  • , la funció zeta de Riemann.

Referències[modifica]