Furûsiyya
La furussiyya (àrab: الفروسية, al-furūsiyya, ‘la cavalleria’[1]) és l'art de la cavalleria als països islàmics. Desenvolupat al període abbàssida, va donar lloc a nombrosos tractats, en particular en època mameluca. Va ser una component essencial de l'educació dels prínceps musulmans.
Descripció
[modifica]El terme furussiyya deriva de furussa, ‘equitació’, i aquest al seu torn de faras, ‘cavall'.[1] La furussiyya es presenta doncs sota forma de ciències de la cavalleria, però la disciplina es concentra principalment en la caça i el combat.[2] La furussiyya agrupa disciplines molt variades: l'equitació, els jocs amb cavall (polo...), el combat a cavall i a peu, entre d'altres.
Història
[modifica]Els seus orígens es remunten a l'establiment del Califat Abbàssida durant la segona meitat del segle viii. Es va desenvolupar en dues disciplines diferents: la furussiyya superior (al-ulwiyya), que es practica sobre el cavall, i la furussiyya inferior (as-sufliyya), que es practica a terra. Els militars i la noblesa també practicaven la furussiyya, anomenades al-harbiyya i an-nabila, respectivament. El tercer califa abbàssida, al-Mahdí, va ser el primer en accedir al poder seguint els principis d'al-furussiyya an-nabila. La furussiyya nabila agrupa els conceptes preislàmics de xajaa (‘coratge’), xahama (‘galanteria’), muruwwa (‘virilitat’) i sakha (‘generositat’).[3]
Des del 2013, la Copa de les nacions de salt d'obstacles té el nom esponsoritzat de Furusiyya FEI Nacions Cup. L'espònsor n'és el Fons eqüestre saudita (Saudi Equestrian Fund).[4]
Tractats de furusiyyah
[modifica]Alguns dels tractats primerencs (dels segles IX i X) no es conserven i només es coneixen a través de referències d'autors posteriors:
- al-Asmaí, Kitab al-khayl, «Llibre del cavall»
- Ibn Abi-d-Dunya (m. en 894), Al-sabq wa ar-ramí
- at-Tabaraní (m. en 971), Fadl ar-ramí
- al-Qarrab (m. en 1038), Fadàïl ar-ramí
Llista de tractats conservats, amb indicació de l'autor, el títol i els manuscrits conservats, i llurs edicions:
| Autor | Data | Títol | Manuscrits/Edicions |
|---|---|---|---|
| Ibn Akhī Hizām (Muḥammad ibn Yaʿqūb ibn Ghālib ibn ʿAlī al-Khuttalī) | actiu c. 900[5] | "Kitāb al-Furūsiyya wa-al-Bayṭarah" (or "Kitāb al-Furūsiyya wa-Shiyāt al-Khayl") | Istanbul, Biblioteca Estatal Bayezit, Veliyüddin Efendi MS 3174
Londres, British Library, MS Add. 23416 (segle XIV)[6] Istanbul, Biblioteca de la Mesquita de Fatih, MS 3513 (afegit el títol "Al-Kamāl fī al-Furūsiyya...") Martin Heide (trans.), Das Buch der Hippiatrie, Kitāb al-Bayṭara, Veröffentlichungen der Orientalischen Kommission 51.1-2, Harrassowitz (2008). |
| Al-Tarsusi (Marḍī ibn ʿAlī al-Ṭarsūsī) | mort en 1193 | "Tabṣirat arbāb al-albāb fī kayfīyat al-najāt fī al-ḥurūb min al-anwā' wa-nashr aʿlām al-aʿlām fī al-ʿudad wa-al-ālāt al-muʿayyanah ʿalá liqā' al-aʿdā'" | Oxford, Bodleian Library, MS Huntington 264 |
| Abū Aḥmad (Abū Muḥammad Aḥmad ibn ‘Atīq al-Azdī) | 1223 | "Kitāb al-furūsiyya wa-l-bayṭarah" (versió abreujada del tractat d'Ibn Akhī Ḥizām's treatise) | Londres, British Library Or 1523[7] |
| Al-Zahirī (Badr al-Dīn Baktūt al-Rammāḥ al-Khāzindārī al-Zahirī) | segle XIII | "Kitāb fī ʿIlm al-Furūsiyya wa-Laʿb al-Rumḥ wa-al-Birjās wa-ʿIlāj al-Khayl" (or "ʿIlm al-Furūsiyya wa-Siyāsat al-Khayl", "Al-Furūsiyya bi-rasm al-Jihād wa-mā aʿadda Allāh li 'l-Mujāhidīn min al-ʿIbād") | París, Bibliothèque Nationale, MS 2830 (fols. 2v.–72r.)
ed. al-Mihrajān al-Waṭanī lil-Turāth wa-al-Thaqāfah, Riyadh (1986) Muḥammad ibn Lājīn Rammāḥ (ed.), Silsilat Kutub al-turāth 6, Damasc, Dār Kinān (1995). |
| Al-Aḥdab (Najm al-Dīn Ḥasan al-Rammāḥ) | mort el 1295 / AH 695 | "Al-Furūsiyya wa-al-manāṣib al-ḥarbiyya" (El llibre de la cavalleria militar i mecanismes de guerra enginyosos) | ʿĪd Ḍayf ʿAbbādī, Silsilat Kutub al-turāth, Bagdad (1984). |
| Al-Ḥamwī (Muḥammad ibn Ibrāhīm Ibn Jamāʿah al-Ḥamwī) | mort el 1332 / AH 733 | "Mustanad al-ajnād fī ālāt al-jihād" | |
| Ibn al-Mundhir (Abū Bakr al-Bayṭar ibn Badr al-Dīn al-Nāsirī) | mort el 1340/1 | "Kāshif al-Wayl fī Maʿrifat Amrāḍ al-Khayl" (o "Kāmil al-ṣināʿatayn fī al-Bayṭarah wa-al-Zardaqah") | París, Bibliothèque Nationale, MS 2813 |
| Al-Aqsarā'ī (Muḥammad ibn ʿIsá ibn Ismāʿīl al-Hanafī al-Aqsarā'ī) | mort el 1348 | "Nihāyat al-Sūl wa-al-Umniyya fī Taʿlīm Aʿmāl al-Furūsiyya" | Londres, British Library, MS Add. 18866 (datat en 1371);[8]
Biblioteca Chester Beatty, MS Ar 5655 (datat en 1366). |
| Al-Nāṣirī (Muḥammad Ibn Manglī al-Nāṣirī) | mort després del 1376 | "Al-Adillah al-Rasmiyya fī al-Taʿābī al-Harbiyya" | Istanbul, Ayasofya Library, MS 2857 |
| Al-Nāṣirī (Muḥammad Ibn Manglī al-Nāṣirī) | mort després del 1376 | "Al-Tadbīrāt al-Sulṭāniyya fī Siyāsat al-Sināʿah al-Harbiyya" | Londres, British Library, MS Or. 3734 |
| Al-Nāṣirī (Muḥammad Ibn Manglī al-Nāṣirī) | mort després del 1376 | "Uns al-Malā bi-Waḥsh al-Falā" | París, Bibliothèque Nationale, MS 2832/1 |
| Aṭājuq (Alṭanbughā al-Husāmī al-Nāṣirī) | 1419 / AH 822 | "Nuzhat al-Nufūs fī Laʿb al-Dabbūs" | El Caire, Dār al-Kutub al-Miṣriyya, MS 21 furūsiyya Taymūr[9] |
| Sulaymānah (Yūsuf ibn Aḥmad) | escrit abans de 1427 / AH 830 | "Faraj al-Makrūb fī aḥkām al-ḥurūb wa muʻānātihā wa-mudaratiha wa-lawazimiha wa-ma yasu'u bi-amrihā" | |
| "Al-ʿAdīm al-Mithl al-Rafīʿ al-Qadr" | Istanbul, Topkapı Sarayı Library, MS Revan 1933 | ||
| pseudo-Al-Aḥdab; Aḥmad ibn Muḥammad Abū al-Maʿālī al-Kūfī | segle xvii | "Kitāb al-Furūsiyya" (títol afegit) | París, Biblioteca Nacional de França, MS 2829[10] |
| Al-Asadī (Abū al-Rūḥ ʿIsá ibn Hassān al-Asadī al-Baghdādī) | "Al-Jamharah fī ʿUlūm al-Bayzarah" | Londres, British Library, MS Add. 23417
Madrid, Biblioteca d'El Escorial, MS Ar. 903 | |
| ʿUmar ibn Raslān al-Bulqīnī | "Qaṭr al-Sayl fī Amr al-Khayl" | Istanbul, Süleymaniye Library, MS Şehid Alī Pasha 1549 | |
| Sharaf al-Dīn ʿAbd al-Mu'min ibn Khalaf al-Dimyāṭī | "Faḍl al-Khayl" | París, Bibliothèque Nationale MS 2816 | |
| Abū Muḥammad Jamāl al-Dīn ʿAbd Allāh Ibn Maymūn | "Kitāb al-Ifādah wa-al-Tabṣīr li-Kull Rāmin Mubtadi' aw Māhir Naḥrīr bi-al-Sahm al-Tawīl wa-al-Qaṣīr" | Istanbul, Biblioteca de Köprülü Mehmet Pasha, MS 1213 | |
| ʿAlā'al-Dīn ʿAlī ibn Abī al-Qāsim al-Naqīb al-Akhmīmī | "Hall al-Ishkāl fī al-Ramy bi-al-Nibāl" | París, Bibliothèque Nationale, MS 6259 | |
| ʿAlā'al-Dīn ʿAlī ibn Abī al-Qāsim al-Naqīb al-Akhmīmī | "Naqāwat al-Muntaqá fī Nāfiʿāt al-Liqā" | Londres, British Library, MS Add. 7513/2 | |
| Rukn al-Dīn Jamshīd al-Khwārazmī | sense títol | Londres, British Library, MS Or. 3631/3 | |
| "Kitāb fī Laʿb al-Dabbūs wa-al-Sirāʿ ʿalá al-Khayl" | París, Bibliothèque Nationale, MS Ar. 6604/2 | ||
| "Kitāb al-Hiyal fī al-Hurūb wa-Fatḥ al-Madā'in wa-Hifz al-Durūb" | Londres, British Library, MS Add. 14055 | ||
| "Kitāb al-Makhzūn Jāmiʿ al-Funūn" / "Kitāb al-Makhzūn li-Arbāb al-Funūn" | París, Bibliothèque Nationale, MS 2824 i MS 2826 | ||
| Husām al-Dīn Lājīn ibn ʿAbd Allāh al-Dhahabī al-Husāmī al-Tarābulṣī al-Rammāḥ | "Kitāb ʿUmdat al-Mujāhidīn fī Tartīb al-Mayādīn" | París, Bibliothèque Nationale, MS Ar. 6604/1 | |
| "Al-Maqāmah al-Salāḥiyya fī al-Khayl wa-al-Bayṭarah wa-al-Furūsiyya" | El Caire, Dār al-Kutub al-Miṣriyya, MS 81 furūsiyya Taymūr | ||
| Shams al-Dīn Muḥammad ibn ʿAbd al-Raḥmān al-Sakhāwī | "Al-Qawl al-Tāmm fī (Faḍl) al-Ramy bi-al-Sihām" | El Caire, Dār al-Kutub al-Miṣriyya, MS 2m funūn ḥarbiyya | |
| "Sharḥ al-Maqāmah al-Salāḥiyya fī al-Khayl" | París, Bibliothèque Nationale, MS Ar. 2817 | ||
| al-Hasan ibn Muḥammad ibn ʿAysūn al-Hanafī al-Sinjārī | "Hidāyat al-Rāmī ilá al-Aghrāḍ wa-al-Marāmī" | Istanbul, Biblioteca Topkapı Sarayı, MS Ahmet III 2305 | |
| Nāṣir al-Dīn Muḥammad ibn ʿAlī al-Qāzānī al-Sughayyir | "Al-Mukhtaṣar al-Muḥarrar" | Istanbul, Biblioteca Topkapı Sarayı, MS Ahmet III 2620 | |
| Nāṣir al-Dīn Muḥammad ibn ʿAlī al-Qāzānī al-Sughayyir | "Al-Hidāyah fī ʿIlm al-Rimāyah" | Oxford, Bodleian Library, MS Huntington 548 | |
| Nāṣir al-Dīn Muḥammad ibn ʿAlī al-Qāzānī al-Sughayyir | "Sharḥ al-Qaṣīdah al-Lāmiyya lil-Ustādh Sāliḥ al-Shaghūrī" | París, Bibliothèque Nationale, MS Ar 6604/3 | |
| Jalāl al-Dīn ʿAbd al-Raḥmān ibn Abī Bakr al-Suyūṭī | "Ghars al-Anshāb fī al-Ramy bi-al-Nushshāb" | Londres, British Library, MS Or. 12830 | |
| Abū Muḥammad ʿAbd al-Raḥmān Aḥmad al-Tabarī | fragment sense títol | Londres, British Library, MS Or. 9265/1 | |
| Abū Muḥammad ʿAbd al-Raḥmān Aḥmad al-Tabarī | "Kitāb al-Wāḍiḥ (fī ʿIlm al-Ramy)" | Londres, British Library, MS Or. 9454 | |
| Taybughā al-Ashrafī al-Baklamīshī al-Yunānī | "Kitāb al-Ramy wa-al-Rukūb" (títol afegit) | París, Bibliothèque Nationale, MS 6160 | |
| Husayn ibn ʿAbd al-Raḥmān al-Yūnīnī | "Al-Nihāyah fī ʿIlm al-Rimāyah" | Istanbul, Biblioteca d'Ayasofya, MS 2952 | |
| Abū al-Naṣr al-Qāsim ibn ʿAlī ibn Husayn al-Hāshimī al-Zaynabī | "Al-Qawānīn al-Sulṭāniyya fī al-Sayd" | Istanbul, Biblioteca de la Mesquita de Fatih, MS 3508 |
Altres tractats
[modifica]- Ibn Hudhayl. Gala de caballeros y blasón de paladines. Traducció y comentaris de María Jesús Viguera.[11]
- Traducció francesa. La parure des cavaliers et l'insigne des preux.[12]
- Denis Bogros.
- Nâçerî. Un tractat molt extens i detallat sobre els cavalls àrabs: Le Nâcérî. La perfection des deux arts, ou Traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "فرس". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Huê Trinh Nguyên. «La furûsiyya, l'art du chevalier musulman», 17-10-2007.
- ↑ Coetzee, Daniel. ABC-CLIO. Philosophers of War: The Evolution of History's Greatest Military Thinkers (en anglès), 2013, p. 994. ISBN 9780313070334.
- ↑ «FEI Nations Cup™ Jumping Final» (en anglès).
- ↑ Daniel Coetzee, Lee W. Eysturlid, Philosophers of War: The Evolution of History's Greatest Military Thinkers (2013), p. 59. "Ibn Akhī Hizām" ("the son of the brother of Hizam", viz. a nephew of Hizam Ibn Ghalib, Abbasid commander in Khurasan, fl. 840).
- ↑ Qatar Digital Library: Add MS 23416
- ↑ Qatar Digital Library: Or 1523
- ↑ A Mamluk Manuscri(bl.uk), Qatar Digital Library)
- ↑ Mamlūk Studies Review 8 (2004), 176.
- ↑ M. Reinaud, "De l'art militaire chez les Arabes au Moyen-Age ", Journal asiatique, septembre 1848, p. 193-237
- ↑ ʻAlī ibn ʻAbd al-Raḥmān Ibn Hudhayl. Gala de caballeros, blasón de paladines. Editora Nacional, 1977. ISBN 978-84-276-0408-7.
- ↑ ʻAlī ibn ʻAbd al-Raḥmān Ibn Hudhayl. La parure des cavaliers et l'insigne des preux: Traduction française précédée d'une étude sur les sources des hippiatres arabes et accompagnée d'appendices critiques sur l'histoire du pur-sang, de l'équitation et des sports hippiques arabes, en Maghreb et en Orient. Geuthner, 1924.
- ↑ L'équitation des peuples cavaliers au Moyen Age. Les Arabes. Denis Bogros
- ↑ Retour sur le système équestre arabe. Denis Bogros
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ [3]
Bibliografia
[modifica]- Mohamed, Bashir. Skira. The Arts of the Muslim Knight: The Furusiyya Art Foundation Collection (en anglès), 2008, p. 416. ISBN 978-8876248771.