Futunià
| Fakafutuna | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 6.600 |
| Autòcton de | Oceania, Europa |
| Estat | Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, França. |
| Classificació lingüística | |
| llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües polinèsies llengües polinèsies nuclears | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | fud |
| SIL | fud |
| Glottolog | east2447 |
| Ethnologue | fud |
| IETF | fud |
El futunià (Fakafutuna) és una llengua polinèsia parlada a l'illa Futuna, una de les que formen la regió d'ultramar de Wallis i Futuna. És parlada pels 3.600 habitants de Futuna i 3.000 més a Nova Caledònia. El terme futunià oriental és usat per a diferenciar-la del futunià (futunià occidental, futuna-aniwà), parlada a les illes de Futuna i Aniwa a Vanuatu. Té algunes connexions amb el samoà i l'any 2000 s'hi publicà una Bíblia.
Expressions essencials
[modifica]| Català | Futunià |
|---|---|
| Bon dia | Malo le ma’uli |
| Bona tarda | Malo le kataki |
| Passi-ho bé (a una persona que se'n va) | ‘Ano la |
| Adeu (a una persona que es queda) | Nofo la |
| Com estàs ? | E ke malie fa’i? |
| Estic bé | Io, e kau malie fa’i |
| Gràcies | Malo |
| Sí | Io |
| No | E'ai |