Gàlban
  | |
| Substància química | resina vegetal |
|---|---|
| Producte natural de | Ferula gummosa i Ferula galbaniflua |
El gàlban (del llatí galbănu y aquest de l'hebreu חלבנה 'helbenà) és una goma resina, semblant a l'asafètida, que s'extreu per incisió de l'arrel d'una umbel·lífera asiàtica Ferula gummosa o Ferula galbaniflua (originària, aquesta, de Pèrsia). Aquestes plantes habiten a l'Aràbia, Síria, l'Iran, l'Afganistan i en alguns punts de l'Índia. Té una tija força dreta a l'extrem de la qual surten unes panotxes que n'enclouen la llavor, de forma i mida semblant a les llenties. Les fulles són amples i dentades.[1]
Aquesta droga s'usa en Medicina i entra a la composició de molts emplastres. Té propietats expectorants i balsàmiques.[2] El gàlban és mencionat a la Torà[3] fa 3300 anys, com ingredient de l'encens sant, i ja era conegut a l'Egipte cap a l'any 2000 aC on se'n fa referència en una recepta de pastilles per a perfumar l'alè. Diversos autors grecs l'esmenten com un analgèsic eficaç. L'oli essencial té propietats tonificants i donen energia al mateix temps que representa un antiinflamatori actiu. També està indicat en l'àmbit esportiu. En perfumeria s'utilitza particularment en les tonalitats verdes, de tipus Xipre i herbàcies.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Boy, Jaime. «Gálbano». Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio, Volumen 3. Junta y Consulado de Comercio. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ «gàlban». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ Éxode, capítol 30, verset 34
- ↑ «Gàlban». Museu del Perfum. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2016. [Consulta: 5 novembre 2015].