Vés al contingut

Günter Behnisch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGünter Behnisch
Biografia
Naixement12 juny 1922 Modifica el valor a Wikidata
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 2010 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar (1939–1945), arquitecte, tripulant de submarí, professor d'universitat, marineoffizier Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Darmstadt Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarKriegsmarine Modifica el valor a Wikidata
Rang militarOberleutnant zur See (en) Tradueix (1943–) Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)U-2337 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial (batalla de l'Atlàntic) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webbehnisch.com Modifica el valor a Wikidata

Günter Behnisch (Dresden, Alemanya, 12 de juny de 1922 - Stuttgart, Alemanya, 12 de juliol de 2010) va ser un arquitecte alemany. Durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en un dels comandants de submarins més joves d'Alemanya. Després d'estar empresonat a Anglaterra un parell d'anys, Behnisch va estudiar arquitectura.[1] Posteriorment, esdevingué un dels arquitectes representants del deconstructivisme més prominents.

La seva aportació al desenvolupament industrial de l'arquitectura alemanya es va veure reconeguda amb el nomenament com a professor de disseny a l'Escola Tècnica de Darmstadt, en la qual va succeir a Ernst Neufert.[2] Va aconseguir renom mundial amb la configuració del sostre per a l'Estadi Olímpic de Múnic (1972), obra feta amb la col·laboració de Frei Otto.[3][4][5]

Primers anys

[modifica]

Behnisch era el segon de tres fills d'una família a Lockwitz, prop de Dresden.[6] Va assistir a diverses escoles, a causa del fet que el seu pare socialdemòcrata va ser arrestat, acomiadat i traslladat a Chemnitz pel nou govern nazi.[6]

El 1939, Behnisch es va oferir com a voluntari per unir-se a la marina (Kriegsmarine), amb 17 anys, que era una alternativa menys onerosa al servei de treball obligatori o al servei militar obligatori.[6] Amb el temps es va convertir en oficial de submarins i va servir a bord de l'U-952. L'octubre de 1944, es va convertir en un dels comandants de submarins més joves, quan va tenir al seu carregar l'U-2337. Al final de la Segona Guerra Mundial, va entregar el seu submarí als britànics i es va convertir en presoner de guerra al Castell Featherstone a Northumberland.[6]

Behnisch es va formar inicialment com a paleta[6] i després, el 1947, es va matricular per estudiar arquitectura a la Universitat Tècnica de Stuttgart.[7] Del 1967 al 1987 va ser professor de disseny arquitectònic / d'edificis i tecnologia de la construcció industrial a la Technische Hochschule Darmstadt.[8]

Sala Plenària del Parlament Alemany a Bonn

Carrera a l'arquitectura

[modifica]

Un dels seus edificis més notables va ser el nou parlament a la capital d'Alemanya Occidental, Bonn. Encara que va guanyar el concurs de disseny arquitectònic el 1973, la construcció només va començar el 1987 i es va completar el 1992.[7]

Va establir la seva pròpia pràctica d'arquitectura a Stuttgart el 1952, que el 1966 es va convertir en Behnisch & Partner.

El seu fill Stefan Behnisch va establir una signatura separada, Behnisch Architekten el 1989.

Projectes acabats

[modifica]
Olympiapark a Múnic (1972).
  • 1972 Olympiapark, a Múnic, Alemanya[9]
  • 1992 Complex per a les sessions plenàries del Parlament alemany a Bonn, Alemanya[10]
  • 1993–2005 Edifici de l'Acadèmia de les Arts al centre de Berlín, una ampliació de sis pisos de vidre de l'Hotel Adlon reconstruït.[11][12]
  • 1997 Banc Estat - Landesgirokasse a Stuttgart, Alemanya[13]
  • 1998Torre de control a l'aeroport de Nuremberg, Alemanya[14]
  • 2002 North German State Clearing Bank Hannover, Alemanya[15]
  • 2003 Centre Genzyme a Cambridge, Massachusetts, EUA.[16]
  • Centre de Recerca Biomolecular i Cel·lular a Toronto, Canadà [17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jones, Peter Blundell. «Günter Behnisch obituary» (en anglès), 19-07-2010. [Consulta: 29 octubre 2022].
  2. ↑ Viva, Arquitectura. «Günter Behnisch, 1922-2010» (en anglès). [Consulta: 10 abril 2021].
  3. ↑ «Gunter Behnisch». [Consulta: 10 abril 2021].
  4. ↑ «Günter Behnisch» (en castellà). [Consulta: 10 abril 2021].
  5. ↑ «Gunter Behnisch - Great Buildings Online». Arxivat de l'original el 2023-05-14. [Consulta: 22 octubre 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 David Childs, Günter Behnisch: The architect behind Munich's groundbreaking Olympic Stadium, in The Independent (London), 7 August 2010, retrieved 1 March 2012
  7. ↑ 7,0 7,1 Thorsten Dörting, Obituary of the Architect Günter Behnisch, in Spiegel online international, 13 July 2010, retrieved 9 August 2010
  8. ↑ Darmstadt, Technische Universität. «Günter Behnisch» (en anglès).
  9. ↑ «Sueddeutsche Article on Günther Benisch». Sueddeutsche Newspaper.
  10. ↑ «Plenary Complex of the German Parliament». aedes architecture.
  11. ↑ «architect Günter Behnisch dies at 88 years». Die Welt, 13-07-2010.
  12. ↑ «Front history, rear Behnisch The Hotel Adlon in Berlin is extended», 16-09-1999.
  13. ↑ «State Clearing Bank – Landesgirokasse in Stuttgart». AW Magazine. Arxivat de l'original el 6 juny 2014.
  14. ↑ «Nürnberg International Airport (NUE/EDDN), Nuremberg, Bavaria, Germany». Airport Technology. Arxivat de l'original el 7 juny 2014.
  15. ↑ «Defining the Internal Essence of the Materiality of Institution». Michael James Potter. Arxivat de l'original el 30 juliol 2016.
  16. ↑ «German Embassy Essay on German Architects». German Embassy Kopenhagen. Arxivat de l'original el 27 setembre 2016.
  17. ↑ «Benisch Profile on German Architects». German Architects Website.

Bibliografia

[modifica]
  • Jana Bille, Beate Ritter (Hrsg.): Günter Behnisch zum 75. Geburtstag. Eine Festschrift. (anlässlich der Ausstellung „Günter Behnisch: Architekturmodelle“ vom 15. November 1997 bis 18. Januar 1998, Städtische Kunstsammlungen Chemnitz) Chemnitz 1997, ISBN 3-930116-09-X.
  • Peter Blundell Jones: Günter Behnisch. (übersetzt von Nora von Mühlendahl) Birkhäuser, Basel / Berlin / Boston 2000, ISBN 3-7643-6046-1.
  • Günter Behnisch, Stefan Behnisch, Günther Schaller: Behnisch, Behnisch & Partner. Bauten und Entwürfe. Birkhäuser, Basel / Berlin / Boston 2003, ISBN 3-7643-6931-0.
  • Folkhard Cremer: Vollmontage-Schulen im Dienste der offenen Gesellschaft. Die Schulbauten des Büros Günter Behnisch aus den 1960er Jahren. In: Denkmalpflege in Baden-Württemberg, 40. Jahrgang 2011, Heft 3, S. 143–149 (PDF).
  • Elisabeth Spieker: Günter Behnisch. Die Entwicklung des architektonischen Werkes: Gebäude, Gedanken und Interpretationen. Dissertation, Universität Stuttgart, Stuttgart 2006. (online abrufbar im Volltext)
  • Jörg H. Damm (Hrsg.), Oliver Zybok u. a.: Kurskorrektur. Architektur und Wandel in Bonn. Hatje Cantz, Ostfildern-Ruit 2002, ISBN 3-7757-1269-0.
  • Berlin – Pariser Platz: Neubau der Akademie der Künste, Werner Durth, Günter Behnisch, herausgegeben von der Akademie der Künste. (Übersetzt ins Englische von Lucinda Rennison, übersetzt aus dem Ungarischen von Hans-Henning Paetzke). Jovis, Berlin 2005, ISBN 978-3-936314-36-6.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Günter Behnisch
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Günter_Behnisch&oldid=33363035»