Vés al contingut

GAFAM

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

GAFAM és una acrònim, sovint usat amb connotació negativa, per a indicar les 5 empreses multinacionals més grans de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al món occidental: Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft. Tot i que aquestes multinacionals competeixen directament entre si per béns i serveis oferts, la seva elecció forçada, gairebé dictatorial, les vincula i identifica fent-les objecte de crítica social a causa de l'abús de posició dominant, dels beneficis fiscals dels quals gaudeixen, i de la interferència en la vida privada de les usuàries.[1] Els darreres anys, però, també es poden incloure dins dels Big Tech, Tech Giants o Tech Titans les multinacionals nord-americanes Nvidia i Tesla, anomenats tots junts, popularment, Magnificent 7[2] (Els Set Magnífics).[3]

Origen del fenomen

[modifica]

Durant la tercera revolució industrial operada per la indústria informàtica a Occident, van sorgir 5 empreses predominants i monopolístiques, que es van expandir ràpidament. L'acrònim neix per la necessitat d'indicar de forma ràpida i específica el complex tecnològic de les TIC que determina la vida de milers de milions de persones. L'acrònim neix en els entorns de codi obert que promouen la consciència crítica sobre la distorsió política-econòmica que les GAFAM provoquen.

És, però, a l'Estat francès que aquest acrònim està associat a una campanya de sensibilització contra els abusos de concentració. El 2001 va néixer Framasoft, una associació sense ànim de lucre que va sorgir dins del sistema educatiu amb l'objectiu de promoure i difondre una cultura informàtica alternativa basada en el programari lliure. L'acrònim es converteix en un mem inspirat en els còmics i en la història de la resistència d'Astèrix. Aquesta campanya, que és molt activa, implica milions d'usuaris[4] i té ressò en la premsa estrangera.[5][6]

Gegantisme comú

[modifica]

Econòmic

[modifica]
Potència Econòmica multinacionals GAFAM
Societat Creació Producte Ingressos principals (2017) [7] Usuaris (Mil milions)[8] Capitalització (en mil milions de dòlars - 2018)[9] Adquisicions
Google (Alphabet Inc.) 1998 Motor de recerca, Posicionament a cercadors, Publicitat, Intel·ligència artificial Publicitat (86%) 1,42 719 ReCAPTCHA, Waze, DoubleClick, YouTube, Android
Apple 1976 Ordinador personal, IPhone, Assistent personal intel·ligent Maquinari (81%) 0,85 851[10] Beats Electronics
Facebook 2005 Xarxa Social, Publicitat, Intel·ligència Artificial Publicitat (98%) 2,13 464 Instagram, WhatsApp, Oculus
Amazon 1994 Comerç electrònic, Informàtica al núvol Comerç en línia (82%) 0,244 701 Whole Foods Market
Microsoft 1975 Sistema operatiu, Informàtica al núvol Venda / subscripció Programari (62%) 1 703 Hotmail, Nokia, Skype, LinkedIn, GitHub

Polític

[modifica]

Els punts crítics comuns

[modifica]

Lobby

[modifica]

El 2017, GAFAM va distribuir un rècord de 50 milions de dòlars al govern dels Estats Units d'Amèrica (EUA). Activitat realitzada regularment a la Unió Europea (UE). El 2019 es va fer pressió a la UE per fer coincidir amb les eleccions europees la regulació de les fake news.[11]

L'elusió fiscal

[modifica]

L'elusió fiscal no és la seva prerrogativa exclusiva, però les empreses GAFAM se serveixen a Europa i al món de tots els instruments possibles d'evasió fiscal.[12] Des de fa anys, l'ONG Oxfam ha estat monitorant i recollint les dades i les dimensions del problema i en denuncia les conseqüències.

La cooptació dels serveis secrets

[modifica]

El cas PRISM palesa la posició de les multinacionals GAFAM com a compiladores monopolístiques del flux de dades occidental com va desvelar Edward Snowden.[13]

A la Xina aquestes funcions són dutes a terme, presumiblement, per multinacionals interiors al sistema estatal (Baidu, Alibaba, Tencent, Xiaomi). A Rússia, el fundador de VK, Pàvel Dúrov, va denunciar les pressions i les ingerències de l'estat. Va ser obligat a dimitir, deixar el país i va fundar Telegram.[14]

Llista de les multinacionals cooptades pel projecte PRISM segons Edward Snowden

Abusos sociopolítics

[modifica]

L'enorme quantitat de dades personals recollides per aquestes empreses i la seva posició dominant poden influir en la política d'una nació sencera, com a exemple el cas de Cambridge Analytica. O bé, reduir els elements que es van considerar negativament pel Ministeri de defensa dels EUA, com The Intercept.[15] L'ús de la bombolla de filtre[16] o la mineria de dades en són també exemples.

Acrònims de diferents àrees geogràfiques

[modifica]

Per a les àrees d'influència xinesa, s'utilitza l'acrònim BATX: Baidu, Alibaba, Tencent, Xiaomi. Al món rus el monopoli va ser establert per indústries com Yandex i Vkontakte. A Amèrica Llatina hi predomina Hi5.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Crusafon, Carmina. «El món segons les GAFAM». El Periódico, 05-07-2017. [Consulta: 31 maig 2019].
  2. ↑ «Magnificent Seven set to shed $800 billion in value» (en anglès). Reuters, 05-08-2024. [Consulta: 14 novembre 2024].
  3. ↑ Vives, Xavier. «Els set magnífics i l’activisme regulador». Ara, 11-04-2024. [Consulta: 14 novembre 2024].
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.framablog.org/index.php/post/2013/05/16/statistiques-reseau-framasoft-2013
  5. ↑ [enllaç sense format] https://wiki.framasoft.org/speakabout
  6. ↑ «És possible viure sense Google o Facebook?». Ara, 23-01-2018. [Consulta: 31 maig 2019].
  7. ↑ «D'où viennent les revenus des Gafam ?». Le Journal du Net, 19-03-2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  8. ↑ Fabernovel, Gafanomics, new economy, nex rules Arxivat 2018-05-30 a Wayback Machine., octubre 2014
  9. ↑ «Global Top 100 companies by market capitalisation». PricewaterhouseCoopers, 31-03-2018. [Consulta: 4 agost 2018].
  10. ↑ 1.000 milliards le 2 août 2018, Apple devient la première entreprise à atteindre cette valeur.
  11. ↑ [enllaç sense format] https://www.opendemocracy.net/en/facebook-and-google-pressured-eu-experts-soften-fake-news-regulations-say-insiders/
  12. ↑ vedere https://papyrus.bib.umontreal.ca/xmlui/handle/1866/20642
  13. ↑ Yolanda Quintana. «Todos los programas de espionaje de la NSA desvelados por Snowden». eldiario. [Consulta: 31 maig 2019].
  14. ↑ [enllaç sense format] https://mgmtmagazine.com/chi-e-il-fondatore-di-telegram-esiliato-dalla-russia-per-lui-la-privacy-e-tutto-5262728/ Arxivat 2019-05-31 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Censure et chaussettes roses». Le Monde diplomatique. [Consulta: 4 agost 2018].
  16. ↑ «La bombolla de filtre: el GAFAM pensa per nosaltres». [Consulta: 31 maig 2019].[Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Nikos Smyrnaios, Les GAFAM contre la internet, éditions Ina, 2017 (ISBN 2869382421)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=GAFAM&oldid=34239973»