Vés al contingut

GO d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGO d'Andròmeda
Tipusestrella variable, variable Alpha² Canum Venaticorum, font d'emissió de raigs UV i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A3VpSiSrCrEuKsn[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra103,967 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2.660.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,18 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,15 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.811 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,6184 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)4,662 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)65,57 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar42 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1,6 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 50m 18.2653s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)45° 0' 8.1355''[2] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada77 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

GO d'Andròmeda (GO Andromedae) és un estel variable en la constel·lació d'Andròmeda.[8] De magnitud aparent mitjana +6,13, s'hi troba a 296 anys llum de distància del Sistema Solar.

GO d'Andròmeda és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A0p, on la «p» indica que és un estel peculiar, en el sentit que el seu contingut superficial en metalls és anòmal.[8] És un estel amb línies febles d'heli i amb línies fortes de crom, estronci i europi.[9] Té una temperatura efectiva de 9.977 K i una lluminositat 32 vegades major que la lluminositat solar. Amb una massa de 2,29 masses solars, la seva edat s'estima en només 182 milions d'anys.[10] El seu radi és 2,6 vegades més gran que el del Sol[11] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 42 km/s.[12]

GO d'Andròmeda està catalogada com una variable Alpha² Canum Venaticorum la lluentor de la qual oscil·la 0,03 magnituds al llarg d'un període de 2,156 dies.[13] Alioth (ε Ursae Majoris) és la més brillant d'aquesta classe de variables.

Referències

[modifica]
  1. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. «Towards a fundamental calibration of stellar parameters of A, F, G, K dwarfs and giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-1998, pàg. 858–871.
  6. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  7. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  8. 8,0 8,1 GO Andromedae (SIMBAD)
  9. Bychkov, V. D.; Bychkova, L. V.; Madej, J. «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields. I. Chemically peculiar A and B type stars». Astronomy and Astrophysics, 407, 2003. pp. 631-642.
  10. Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
  11. GO Andromedae (CADARS)
  12. Royer, F.; Grenier, S.; Baylac, M.-O.; Gómez, A. E.; Zorec, J. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i». Astronomy and Astrophysics, 393, 2002. pp. 897-911.
  13. GO Andromedae (General Catalogue of Variable Stars)