Gaó de Vílnius
| |||
| Nom original | (he) אליהו בן שלמה זלמן  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 23 abril 1720 Sialiec (Belarús) (en)  | ||
| Mort | 9 octubre 1797 (77 anys) Vílnius (Lituània) | ||
| Sepultura | Vílnius | ||
| Altres noms | הגר״א | ||
| Religió | Judaisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | rabí, Posek | ||
| Alumnes | Chaim de Volozhin | ||
| Família | |||
| Germans | Abraham, brother of the Gra | ||
 | |||
Eliyahu Ben Shlomó Zalmán Kramer (hebreu: אליהו בן שלמה זלמן כרמר), conegut com el Gaó de Vílnius[1] (hebreu: הגאון מווילנה) (Vílnius, 23 d'abril de 1720 - Vílnius, 9 d'octubre de 1797)[2] va ser un prominent rabí jueu askenazita, i un erudit del Talmud i la Càbala.[3][4]
El Gaó va ser una de les majors autoritats rabíniques de la història del judaisme. El seu pensament va estar lliurat per complet a l'estudi de la Torà, el Talmud, l'erudició cabalística i a certes ciències seculars (com la gramàtica hebrea, la geometria, l'àlgebra i l'astronomia). Igual que el Judaisme reformista en l'actualitat, Gaó considerava el coneixement secular un adjunt vital a l'estudi del Torà i va estar ben informat en gairebé tots els camps seculars. Encara que es va mostrar en desacord amb la Haskalà en els seus començaments, d'igual manera va promoure la reflexió sobre la relació i l'equilibri entre la modernitat i l'assimilació, entre la cultura europea i l'hebrea.[5]
Joventut i educació
[modifica]Gaó de Vílnius va néixer a Sialiec, Confederació de Polònia i Lituània, el 23 d'abril de 1720 com a Elies Ben Solomó Zalman d'una família rabínica molt coneguda.[6]
La llegenda diu que als quatre anys havia après la Tanakh de memòria. A l'edat de set anys, va ser alumne de Moses Margalit, rabí de Kėdainiai i autor d'un comentari sobre el Talmud de Jerusalem, titulat Pnei Moshe ("La cara de Moisès"), el qual li va ensenyar el Talmud.[6] Es va dir que el jove Eliyahu ja coneixia de memòria diversos tractats talmúdics, ja que se'l coneix per tenir una memòria eidètica. Amb vuit anys estudiava astronomia durant el temps lliure, i a partir dels deu anys va continuar els seus estudis sense l'ajut de cap mestre, ja que el seu coneixement superava ja el de tots els seus professors. Als onze anys, ja havia dedicat tot el Talmud de memòria.[7]
Quan va arribar a una edat més madura, Eliyahu va decidir exiliar-se i va vagar per diverses parts d'Europa, incloses Polònia i Alemanya, com era costum entre els piadosos de l'època.[8] Quan tenia vint anys, els rabins li presentaven els problemes halàquics més difícils i els erudits, jueus i no jueus, l'anaven a buscar per a sentir la seva visió sobre les matemàtiques i l'astronomia. Va tornar a la seva ciutat natal el 1748, en un moment en què ja havia adquirit un renom considerable.[9]
Contra el moviment hassídic
[modifica]Quan el judaisme hassídic va arribar a ser influent a la seva ciutat natal, Gaó de Vílnius es va unir als rabins i capitostos de les comunitats poloneses coneguts com els Misnagdim, per tal de frenar la influència hassídica.[10] En 1777 va realitzar una de les primeres excomunions contra els hassidim a Vílnius. L'any 1781, quan els hassidim van reprendre el seu treball de proselitisme, sota la direcció del rabí de Habad Schneur Zalman de Liadí, el Gaó de Vilnius els va excomunicar[6][11] i va declarar que eren heretges amb els quals un jueu piadós no podia casar-se.[12]
Després d'això, el Gaó es va retirar, i els hassidim van aprofitar l'oportunitat per a difondre el rumor que el Gaó s'havia aliat amb ells i que s'havia penedit d'haver-los perseguit. Llavors el Gaó va enviar dos dels seus alumnes amb cartes a totes les comunitats de Polònia, declarant que no havia canviat la seva actitud cap als hassidim, i que les afirmacions dels hassidim eren pures invencions. Tanmateix, les excomunions no van detenir el creixement del hassidisme.[13]
Obres
[modifica]Va ser un autor prolífic[14] i existeixen pocs llibres hebreus antics sobre els quals ell no va escriure un comentari, que en la seva gran majoria van ser classes dictades als seus estudiants. No obstant això, cap escrit seu va ser publicat durant la seva vida. Les seves glosses sobre el Talmud babilònic i el Shulkhan Arukh es coneixen com a Biur Ha-Gró ("L'esclariment del Gró"). Existeix un reportatge en directe sobre la Mixnà està titulat Shenoth Eliyahu ("Els Anys d'Elies"). Diversos treballs sobre la Càbala tenen comentaris sota el seu nom i les seves interpretacions sobre el Pentateuc es van titular Adereth Eliyohu ("l'Esplendor d'Elías"). Els comentaris sobre Proverbis i altres llibres del Tanakh van ser escrits en els seus darrers anys.
També va escriure sobre matemàtiques. Coneixia molt bé els treballs d'Euclides i va animar al seu estudiant, el rabí Boruj de Shklov, a traduir els treballs del gran matemàtic a l'hebreu.[15] Un treball matemàtic titulat Áyil Meshulash ("un Carner en Tres Parts"), (que és una referència al "Conveni Entre les Parts" del Gènesi 15:9) li és generalment atribuït.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «The Messiah Brought the First Immigrants» (en anglès). Haaretz, 06-01-2008. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ Eisenberg, 2011, p. 141.
- ↑ Etkes i Green, 2002.
- ↑ Eisenberg, 2011.
- ↑ Urabayen, Julia. «La filosofía de Levinas y su impacto en la modernidad» (en castellà). Universitat de Navarra. Arxivat de l'original el 2014-07-27. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Cohn-Sherbok i Cohn-Sherbok, 1994, p. 67.
- ↑ Green, David B. «1797: The Vilna Gaon Dies» (en anglès). Haaretz, 09-10-2012.
- ↑ «This Day in Jewish History | 1797: The Vilna Gaon Dies» (en anglès). Haaretz, 09-10-2012. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ «ELIJAH BEN SOLOMON» (en anglès). Jewish Encyclopedia. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ Eisenberg, 2011, p. 272.
- ↑ Eisenberg, 2011, p. 74.
- ↑ Wertheimer, 2004, p. 407.
- ↑ Eisenberg, 2011, p. 165.
- ↑ «Elijah ben Solomon» (en anglès). Open Library. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ «The Book of Euclid – The Hague, 1780 – First Edition – Translated to Hebrew Upon the Instruction of the Gaon of Vilna» (en anglès). Kedem Auction House. [Consulta: 28 setembre 2022].
- ↑ «El Gaón de Vilna y su libro de geometría y astronomía» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 28 setembre 2022].
Bibliografia
[modifica]
- Cohn-Sherbok, Dan; Cohn-Sherbok, Lavinia. Jewish & Christian Mysticism: An Introduction (en anglès). Gracewing Publishing, 1994. ISBN 978-0-85244-259-3.
- Eisenberg, Ronald L. Dictionary of Jewish Terms: A Guide to the Language of Judaism (en anglès). Taylor Trade Publications, 2011. ISBN 978-1-58979-729-1.
- Etkes, Immanuel; Green, Jeffrey M. The Gaon of Vilna: The Man and His Image (en anglès). University of California Press, 2002. ISBN 978-0-520-22394-3.
- Wertheimer, Jack. Jewish religious leadership : image and reality. Nova York: Jewish Theological Seminary, 2004. ISBN 0-87334-097-3.