Gabriel Abrantes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1984  (39/40 anys)Carolina del Nord (EUA) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, director de fotografia, guionista, compositor | ||
| Membre de | |||
| Lloc web | gabrielabrantes.com | ||
   
| |||
Gabriel Abrantes (Chapel Hill, Carolina del Nord, 1984) és un director de cinema i artista plàstic portuguès estatunidenc resident a Lisboa.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar a la Cooper Union de Nova York i després a la National School of Fine Arts entre 2005 i 2006, després a Fresnoy (National Studio of Contemporary Arts) el 2007.[2] Els seus dos primers curts, Olympia I i II, van ser seleccionats al festival IndieLisboa l'any 2009. A History of Mutual Respect va rebre el Lleopard d'Or en la categoria de millor curtmetratge al Festival Internacional de Cinema de Locarno el 2010 . El mateix any va fundar la seva productora A Mutual Respect.
El treball d'Abrantes és reconegut tant en el món del cinema (el seu curtmetratge Taprobana es va projectar en preestrena a la 63è Festival Internacional de Cinema de Berlín) com en el de l'art contemporani (les seves pel·lícules s'han presentat especialment al MIT List Visual Arts Center.,[3] al Centre Pompidou[4] i al Centre d'Art Contemporain de Genève).[5]
El 2014 es va estrenar Pan Pleure Pas, un llargmetratge que reuneix tres dels seus curts anteriors (Taprobana, Liberdade i Ennui Ennui).
L'any 2017, Os Humores Artificiais va rebre una menció especial del jurat de Nouvelles Vagues al Festival Internacional de Cinema de La Roche-sur-Yon.[6]
Iva guanyar el Gran Premi de la Setmana de la Crítica amb Diamantino al 71è Festival Internacional de Cinema de Canes.[7]
Filmografia
[modifica]Curtmetratges
[modifica]- 2008 : Olympia I/II
- 2008 : Arabic Hare
- 2009 : Anelhe City
- 2009 : Visionary Iraq
- 2009 : Too Many Daddies, Mommies and Babies
- 2010 : A History of Mutual Respect
- 2010 : Cookie
- 2011 : Fratelli
- 2011 : Liberdade
- 2012 : Ornithes (Ὄρνιθες)
- 2013 : Ennui ennui
- 2013 : Palácios de pena, codirigida amb Daniel Schmidt (moyen-métrage)
- 2014 : Taprobana
- 2015 : Quatro Contos de Gabriel Abrantes
- 2016 : O Corcunda
- 2016 : Uma Breve História da Princesa X
- 2016 : Os Humores Artificiais
- 2019 : Les Extraordinaires Mésaventures de la jeune fille de Pierre
Llargmetratges
[modifica]- 2014 : Pan Pleure Pas, un llargmetratge que reuneix tres dels seus curts anteriors (Taprobana, Liberdade i Ennui Ennui)
- 2018 : Diamantino, codirigida amb Daniel Schmidt
- 2024 : A Semente do Mal
Premis
[modifica]- 2021 – Prémio Autores en la categoria de millor exposició d'arts visuals, per Melancolia Programada[8]
- 2018 – Gran Premi de la Setmana de la Crítica i Palme Dog, al Festival de Cannes, per Diamantino.[9]
- 2016 – Nominat als 30ns Premis del Cinema Europeu pel Festival de Berlín, per Os Humores Artificiais.[10]
- 2010 – Lleopard d'Or al Festival Internacional de Cinema de Locarno, el 2010, per la pel·lícula A History of Mutual Respect[11]
Referències
[modifica]- ↑ APR-Associação Portuguesa de Realizadores. «Gabriel Abrantes».
- ↑ «Gabriel Abrantes - Festival Scope: Festivals on Demand for Film Professionals World Wide». www.festivalscope.com.
- ↑ «List Projects: Gabriel Abrantes».
- ↑ «L'évènement Focus Gabriel Abrantes - Centre Pompidou». www.centrepompidou.fr.
- ↑ «Gabriel Abrantes». Centre d'Art Contemporain de Genève.
- ↑ «Palmarès de la 8e édition du festival». fif-85.com..
- ↑ Clarisse Fabre. «Cannes 2018 : « Diamantino », Grand Prix de la Semaine de la critique»..
- ↑ spautores. «PRÉMIO AUTORES 2021 | VENCEDORES |». www.spautores.pt, 25-11-2021.
- ↑ Lusa. «Filme português "Diamantino" venceu Grande Prémio da Semana da Crítica em Cannes». Diário de Notícias, 17-05-2018.
- ↑ The European Film Academy. «Berlinale Nominates THE ARTIFICIAL HUMORS», 18-02-2017.
- ↑ Público. «Gabriel Abrantes e Daniel Schmidt recebem Leopardo de Ouro em Locarno», 14-08-2010.
