Gabriel Xavier Paul Koenigs

Gabriel Xavier Paul Koenigs

Nom original	(fr) Gabriel Koenigs
Biografia
Naixement	17 gener 1858 Tolosa (França)
Mort	29 octubre 1931 (73 anys) París
Formació	École Normale Supérieure (1879–) Lycée Saint-Louis
Tesi acadèmica	Les propriétés infinitésimales de l'espace régé  (1882 )
Director de tesi	Gaston Darboux
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, anàlisi matemàtica, física, mecànica i cinemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, físic
Ocupador	Universitat de París (1895–) Collège de France (1886–1895) École Normale Supérieure (1886–1895) Universitat de Tolosa (1885–1886) Universitat de Franche-Comté (1883–1885)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1918–) Societat Filomàtica de París Unió Matemàtica Internacional
Obra
Obres destacables Funció de Koenigs
Estudiant doctoral	Auguste Grévy (en) , Maurice Janet, Léopold Leau, Dmitry Ryabushinsky (en) , Joachim Sudria i Édouard Callandreau (en)
Premis
(3 febrer 1929)  Comandant de la Legió d'Honor (28 febrer 1921)  Oficial de la Legió d'Honor (1901)  Premi Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault (25 juliol 1898)  Cavaller de la Legió d'Honor (1893)  Premi Poncelet (1890)  Premi Bordin

Gabriel Xavier Paul Koenigs (francès: Gabriel Koenigs) (Tolosa, 17 de gener de 1858 - París, 29 d'octubre de 1931) va ser un matemàtic francès conegut per la seva ferma oposició a la incorporació dels matemàtics alemanys als congressos internacionals de matemàtiques després de la Primera Guerra Mundial.

Vida i Obra

Koenigs va fer els seus estudis secundaris a Tolosa de Llenguadoc amb resultats brillants i el 1879 va ingressar a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1882. El mateix any va obtenir el doctorat a la universitat de París sota la influència de Gaston Darboux.

Entre 1883 i 1885 va ser professor de mecànica de la universitat de Besançon (actualment Universitat de Franche-Compté) i el curs següent ho va ser d'anàlisi matemàtica a la de Tolosa. De 1886 a 1895 va ser professor assistent de l'École Normale Supérieure, mentre també donava classes de mecànica al Collège de France. El 1896 va deixar les dues places per convertir-se en catedràtic de mecànica de la Sorbona. En aquesta posició va crear un laboratori de física experimental que va tenir notables aplicacions militars.

El matemàtic que s'associa més comunament amb l'equació de Schröder, no és el d'Ernst Schröder, sinó el de Koenigs perquè va ser ell qui va demostrar el 1884 l'existència i unicitat de les solucions analítiques de l'equació. Koenigs, també va ser un figura dominant en el segle xix en la teoria de les iteracions de les funcions complexes. A partir de 1896, amb la seva entrada a la Sorbona, es va dedicar més a la física experimental.

Però potser el fet pel que és més recordat es que, com a secretari general de la Unió Matemàtica Internacional, es va mostrar ferm partidari del boicot en els congressos internacionals als matemàtics dels països perdedors de la Primera Guerra Mundial.

Bibliografia

• Alexander, Daniel S. A History of Complex Dynamics: From Schröder to Fatou and Julia (en (anglès)). Springer, 1994. ISBN 978-3-663-09199-8. 
• Reinbothe, Roswitha «L'exclusion des scientifiques allemands et de la langue allemande des congrès scientifiques internationaux après la Première Guerre mondiale» (en anglès). Revue germanique internationale, Vol. 12, 2010, pàg. 193-208. DOI: 10.4000/rgi.285. ISSN: 1775-3988.
• Shapiro, Joel H. «Composition Operators and Schröder's functional equation». A: Farhad Jafari, Barbara D. MacCluer, Carl C. Cowen, A. Duane Porter (eds.). Studies on Composition Operators (en (anglès)). American Mathematical Society, 1998, p. 213-228. ISBN 0-8218-0768-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gabriel Xavier Paul Koenigs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Taton, René. «Koenigs, Gabriel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 8 juliol 2018]. (anglès)