Gabriel de Mortillet
  | |
| Nom original | (fr) Louis Laurent Gabriel de Mortillet (fr) Gabriel de Mortillet |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Louis Laurent Gabriel de Mortillet 29 agost 1821 Meylan (França) |
| Mort | 25 setembre 1898 (77 anys) Saint-Germain-en-Laye (França) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional Sena i Oise | |
| 1885 – 1889 | |
| Alcalde de Saint-Germain-en-Laye | |
| 1882 – 1888 | |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire National des Arts et Métiers - geologia, enginyeria (–1848) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Antropologia |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | catedràtic (1876–), prehistoriador, professor d'universitat, polític, arqueòleg, antropòleg |
| Ocupador | Museu Arqueològic Nacional (1868–) |
| Família | |
| Fills | Adrien de Mortillet |
| Germans | Paul de Mortillet |
| Premis | |
Louis Laurent Gabriel de Mortillet (Meylan (Isèra), 29 d'agost, 1821 - Saint-Germain-en-Laye, 25 de setembre de 1898) fou un antropòleg francès.
Biografia
[modifica]Va rebre educació al col·legi dels jesuites de Chambéry i al Conservatori de Paris. A partir de 1847 va ser el propietari de La Revue independante. Implicat en la Revolució de 1848, es va haver d'exiliar i va viure principalment a Itàlia.
Des de 1858 va centrar l'atenció en l'etnologia fent un estudi d'assentaments humans en llacs suïssos. Tornà a París el 1864 i va ser nomenat director del Musée des Antiquités celtiques et gallo-romaines.
Mortillet defensava una evolució unilinial, i va ser el creador del períodes epònims per designar les cultures prehistòriques (Acheulià, Mosterià, Solutrià, Magdalenià, Tourassien -actualment Azilià-).
Obres
[modifica]- Essai d'une classification des cavernes et des stations sous abri, fondée sur les produits de l'industrie humaine (1869)
- Classification de l'Àge de la Pierre (1872)
- Le Préhistorique, antiquité de l'homme (1883)
- Les Negres et la civilisation egyptienne (1884)
- Origines de la chasse, de la pêche et de l'agriculture (1890)
- La Formation de la Nation Française (1897)
