Vés al contingut

Gabriele Paleotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabriele Paleotti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1522 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1597 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano
8 novembre 1589 – 20 març 1591
← Prosper de Sainte-CroixMichele Bonelli →
Arquebisbe catòlic
10 desembre 1582 (Julià) – 23 juliol 1597
← ell/ella mateixaAlfonso Paleotti (en) Tradueix →
Bisbe diocesà
30 gener 1566 – 10 desembre 1582 (Julià)
← Ranuccio Farneseell/ella mateixa →
Cardenal
12 març 1565 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1566–), sacerdot catòlic (1566–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat1546 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata - 1597 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCarles Borromeo Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 gener 1592conclave de 1592
27 octubre 1591conclave de 1591
8 octubre 1590conclave de 1590 (tardor)
7 setembre 1590conclave de 1590 (setembre)
21 abril 1585conclave de 1585
12 maig 1572conclave de 1572
20 desembre 1565Conclave de 1565–66 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Gabriele Paleotti (Bolonya, 4 d'octubre de 1522Roma, 23 de juliol de 1597) fou un cardenal italià, arquebisbe de Bolonya i personalitat destacada de la Contrareforma.

Fou successivament canonge, auditor de la Rota Romana i delegat del Papa en el Concili de Trento, aconseguint el 1565 la porpra cardenalícia. L'any següent fou nomenat bisbe de la seva ciutat nadiua, la qual seu s'erigí en arquebisbat el 1582. Tenia com a mestre de capella el madrigalista belga Melle i era amic de Sant Carles Borromeo i de Sixte V, i va estar a punt de ser elegit papa a la mort de l'últim.

Va escriure:

  • De bono senectutis (Anvers, 1598),
  • De imaginibus sacris et profanis (Roma, 1594),
  • Archiepiscopali Bouaniense (Roma, 1594),
  • De nothis spuriisque filis (Frankfurt, 1573),
  • De bono senectutis (Roma, 1595) i les Actes del Concili de Trento, utilitzades per Pallavicini, Regnaud i altres en les seves obres.

Bibliografia

[modifica]