Vés al contingut

Gabriella Di Laccio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabriella Di Laccio

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 6 juliol 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Porto Alegre (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgabrielladilaccio.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: GDiLaccio X: gdilaccio Instagram: gdilaccio Youtube: UC-GQ9g-ERd9U7iGYKUP-HLg Soundcloud: gabriella-di-laccio Spotify: 50dAvPUrHi7EQnoA5ykNqg Musicbrainz: 949439d1-826f-4c74-b03f-956d39fa55c0 Allmusic: mn0003560973 Deezer: 11271792 Modifica el valor a Wikidata

Gabriella Di Laccio és una soprano brasilera. Actua en el gènere opera seria del barroc, i en el repertori clàssic i romàntic inicial. La seva carrera abasta òpera, oratori i música de cambra.[1]

El 4 de març 2013 se li va concedir l'Acta Clàssica de l'any 2012 en els premis Latin-UK patrocinats per Air Europa d'Espanya.[2] L'11 de novembre de 2016 llança del seu primer disc en solitari, Bravura amb àriesde virtuosisme i peces instrumentals de l'època barroca.[3] El 2018 fou proposada a la llista 100 Women BBC.[4]

Carrera

[modifica]

Di Laccio va néixer a Brasil i té les nacionalitats italiana i brasilera. Va començar la seva carrera de cant sota la direcció de la soprano brasilera Neyde Thomas i es va graduar amb honors en la Universitat de Música i Belles Arts de Paraná, Brasil.[5] Mentre era estudiant es va unir a la Companyia de Teatre d'Òpera Guaira i va fer el seu debut professional com Barbarina a Les noces de Fígaro. El seu èxit inicial va continuar quan li van oferir un lloc com soprano solista en la gira de concerts del grup Camerata Antiqua de Curitiba amb el qual realitza gires a través del seu país d'origen durant molts anys com a solista.[1] Di Laccio va continuar la seva educació al Royal College of Music de Londres, on va obtenir diplomes de post grau en representació d'òpera i com a especialista en música antiga.[6]

Els seus papers d'òpera han estat Adina (L'elisir d'amore), Gilda (Rigoletto), Cleopatra (Giulio Cesare), Adele (Die Fledermaus), Despina (Così fan tutte), Zerlina (Don Giovanni), Susanna (Les noces de Fígaro), Semele (Händel), Musetta (La bohème) entre altres. Entre les produccions d'òpera barroca hi ha Platée de Rameau a la Sala de Concerts d'Atenes, L'Orfeo de Monteverdi i Dido and Aeneas de Purcell amb el Festival Anglès de Bach a Londres. Com a intèrpret del repertori barroc ha cantat amb l'Amaryllis Consort, Il Festino, Concerto Instrumentale, Di Profundis, l'Orquestra Barroca de Mercosur i el grup barroc Florilegium.[1]

Di Laccio és fundadora i presidenta de Bravo Brazil, una institució benèfica per recolzar l'educació musical gratuïta i per ajudar els nens al seu país natal.[7]

Premis

[modifica]
  • 2001: Premi Fundació Acadèmica Araucaria (Brasil)
  • 2001: Premi Peter Pears, Royal College of Music
  • 2002: Premi Richard III de Concert Singers, Royal College of Music
  • 2012: Acte clàssic de l'any, premi Air Europa Lukas

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Gabriella Di Laccio». [Consulta: 4 gener 2017].
  2. «Triple Recognition for Brazilian soprano», 01-03-2013. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 4 gener 2017].
  3. «Bravura: Vivaldi & Handel», 01-11-2016. Arxivat de l'original el 7 de gener 2019. [Consulta: 4 gener 2017].
  4. Brazilian Soprano Gabriella Di Laccio named one of the BBC’s 100 most inspirational and influential women in the world 2018, dakotadigital.co.uk
  5. «Uma noite dedicada à ópera na Villa Mimosa» (en portuguès brasiler), 12-12-2015. [Consulta: 2 febrer 2022].
  6. «Gabriella Di Laccio: “Meu trabalho é tentar aproximar a música clássica ao máximo do público”» (en portuguès brasiler), 01-07-2015. [Consulta: 2 febrer 2022].
  7. «Gabriella is the Founder and President of BRAVO BRAZIL», 01-03-2015. Arxivat de l'original el 5 de gener 2017. [Consulta: 4 gener 2017].

Enllaços externs

[modifica]