Vés al contingut

Gabrielle Petit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabrielle Petit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1893 Modifica el valor a Wikidata
Tournai (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1916 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementeri de Schaerbeek Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióespia, infermera Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Gabrielle Alina Eugenia Maria Petit (Tournai, 20 de febrer de 1893-Schaarbeek, 1 d'abril de 1916) va ser una dona belga que va treballar i espiar pel servei secret britànic durant la Primera Guerra Mundial. Va morir executada el 1916. Va esdevenir una heroïna nacional belga en acabar la guerra.[1]

Vida

[modifica]
Estàtua a la plaça Sint-Jansplein a Brussel·les

Petit va néixer el 20 de febrer de 1893 a Tournai, filla d'obrers. Va estudiar a una escola catòlica a Brugelette després de la mort prematura de la seva mare. Al començament de la Primera Guerra mundial, vivia a Brussel·les i treballava de venedora. Es va presentar voluntària per treballar amb la Creu Roja belga.[2]

Les seves activitats d'espionatge van començar el 1914, mentre ajudava a travessar la frontera cap als Països Baixos al seu promès soldat i ferit, Maurice Gobert. Va passar a la intel·ligència britànica la informació sobre l'exèrcit imperial alemany que va descobrir durant el viatge. Els britànics la van contractar, li van proporcionar un breu entrenament i la van enviar a espiar l'enemic. Aquest propòsit, el va aconseguir mitjançant nombroses falses identitats. A més a més, distribuïa el periòdic il·legal La Libre Belgique i ajudava el servei de correus clandestí Mot du Soldat. També va ajudar diversos joves a travessar la frontera neerlandesa.[2]

Petit va ser traïda per un alemany que es feia passar per neerlandès. Fou arrestada per l'exèrcit alemany el febrer de 1916. Va ser empresonada a la presó de Sint-Gillis, jutjada i condemnada a mort per espionatge el primer de març. Durant el judici, Petit va refusar les ofertes d'amnistia a canvi de revelar la identitat dels seus companys.[2] Entre aquests companys es trobava Germaine Gabrielle Anna Scaron, de 23 anys, i amiga de Petit, que va ser arrestada amb càrrecs similars i empresonada però finalment alliberada per falta de proves. Petit podria haver lliurat les proves però va guardar el secret heroicament.[3]

L'1 d'abril de 1916, Gabrielle Petit va ser afusellada al camp d'execució Tir national a Schaarbeek, on es va enterrar el seu cos. Després de la guerra el seu cos va ser transferi a un cementiri.[4]

Llegat

[modifica]
Memorial al lloc d'execució a Schaarbeek

La història de Petit va quedar oblidada fins al final de la guerra, quan es va començar a considerar-la una màrtir de la nació. El maig de 1919 li van realitzar un funeral d'estat, on hi va assistir la reina Elisabet, el cardenal Mercier de Brussel·les i el primer ministre Léon Delacroix, després del qual les seves restes (i les dels seus companys A. Bodson i A. Smekens) van ser enterrades amb tots els honors al cementiri de Schaarbeek.

Una estàtua de Petit es va erigir i va ser la primera dedicada a una dona de la classe obrera.[1] Al seu Tournai natal, es va anomenar una plaça en el seu honor.[2] Es van escriure diversos llibres i realitzar diverses films sobre la seva vida.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 de Schaepdrijver, Sophie. Gabrielle Petit : the death and life of a female spy in the First World War. Londres: Bloomsbury Academic, 2015, p. 272. ISBN 978-1-4725-9088-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Propaganda Postcards of the Great War "Gabrielle Petit" Arxivat 2012-02-19 a Wayback Machine. Accessed 12 October 2012
  3. Duffy, Michael. «Gabrielle Petit» (en anglès). Who's Who. First World War, 22-08-2009. [Consulta: 28 juliol 2022].
  4. Cook, Bernard A. Women and war : a historical encyclopedia from antiquity to the present (en anglès). Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2006, p. 464. ISBN 1-85109-770-8. 

Bibliografia

[modifica]