Gabrielle Petit
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 febrer 1893 Tournai (Bèlgica) |
Mort | 1r abril 1916 (23 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc |
Sepultura | cementeri de Schaerbeek |
Activitat | |
Ocupació | espia, infermera |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Gabrielle Alina Eugenia Maria Petit (Tournai, 20 de febrer de 1893-Schaarbeek, 1 d'abril de 1916) va ser una dona belga que va treballar i espiar pel servei secret britànic durant la Primera Guerra Mundial. Va morir executada el 1916. Va esdevenir una heroïna nacional belga en acabar la guerra.[1]
Vida
[modifica]Petit va néixer el 20 de febrer de 1893 a Tournai, filla d'obrers. Va estudiar a una escola catòlica a Brugelette després de la mort prematura de la seva mare. Al començament de la Primera Guerra mundial, vivia a Brussel·les i treballava de venedora. Es va presentar voluntària per treballar amb la Creu Roja belga.[2]
Les seves activitats d'espionatge van començar el 1914, mentre ajudava a travessar la frontera cap als Països Baixos al seu promès soldat i ferit, Maurice Gobert. Va passar a la intel·ligència britànica la informació sobre l'exèrcit imperial alemany que va descobrir durant el viatge. Els britànics la van contractar, li van proporcionar un breu entrenament i la van enviar a espiar l'enemic. Aquest propòsit, el va aconseguir mitjançant nombroses falses identitats. A més a més, distribuïa el periòdic il·legal La Libre Belgique i ajudava el servei de correus clandestí Mot du Soldat. També va ajudar diversos joves a travessar la frontera neerlandesa.[2]
Petit va ser traïda per un alemany que es feia passar per neerlandès. Fou arrestada per l'exèrcit alemany el febrer de 1916. Va ser empresonada a la presó de Sint-Gillis, jutjada i condemnada a mort per espionatge el primer de març. Durant el judici, Petit va refusar les ofertes d'amnistia a canvi de revelar la identitat dels seus companys.[2] Entre aquests companys es trobava Germaine Gabrielle Anna Scaron, de 23 anys, i amiga de Petit, que va ser arrestada amb càrrecs similars i empresonada però finalment alliberada per falta de proves. Petit podria haver lliurat les proves però va guardar el secret heroicament.[3]
L'1 d'abril de 1916, Gabrielle Petit va ser afusellada al camp d'execució Tir national a Schaarbeek, on es va enterrar el seu cos. Després de la guerra el seu cos va ser transferi a un cementiri.[4]
Llegat
[modifica]La història de Petit va quedar oblidada fins al final de la guerra, quan es va començar a considerar-la una màrtir de la nació. El maig de 1919 li van realitzar un funeral d'estat, on hi va assistir la reina Elisabet, el cardenal Mercier de Brussel·les i el primer ministre Léon Delacroix, després del qual les seves restes (i les dels seus companys A. Bodson i A. Smekens) van ser enterrades amb tots els honors al cementiri de Schaarbeek.
Una estàtua de Petit es va erigir i va ser la primera dedicada a una dona de la classe obrera.[1] Al seu Tournai natal, es va anomenar una plaça en el seu honor.[2] Es van escriure diversos llibres i realitzar diverses films sobre la seva vida.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 de Schaepdrijver, Sophie. Gabrielle Petit : the death and life of a female spy in the First World War. Londres: Bloomsbury Academic, 2015, p. 272. ISBN 978-1-4725-9088-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Propaganda Postcards of the Great War "Gabrielle Petit" Arxivat 2012-02-19 a Wayback Machine. Accessed 12 October 2012
- ↑ Duffy, Michael. «Gabrielle Petit» (en anglès). Who's Who. First World War, 22-08-2009. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Cook, Bernard A. Women and war : a historical encyclopedia from antiquity to the present (en anglès). Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2006, p. 464. ISBN 1-85109-770-8.
Bibliografia
[modifica]- Binder, Heinrich. Spionagezentrale Brüssel. Der Kampf der deutschen Armee mit der belgisch-englischen Spionage und der Meisterspionin Gabriele Petit. Aus den Papieren der Geheimagenten E.C. und M.U. [Centre d'espionatge de Brussel·les. La batalla de l'exèrcit alemany amb l'espionatge belgo-anglès i la mestra espia Gabriele Petit. Dels papers dels agents secrets E.C. i M.U.] (llibre electrònic gratuït) (en alemany). Hamburg: Hanseatische Verlagsanstalt, 1929, p. 180.